El futbol és un esport de grans emocions. Qualsevol aficionat somia amb remuntades èpiques, gols a l’últim moment, jugadors de llegenda al terreny de joc i mites a les banquetes. Tot això ho va tenir el Boca Juniors-River Plate del 24 de maig del 2000, la tornada dels quarts de final de la Copa Libertadores d’Amèrica.

Després de les victòries de Boca contra Club Deportivo El Nacional d’Equador i de River als paraguaians de Cerro Porteño a vuitens de final, la sort va fer que els dos grans del futbol argentí es trobessin a quarts de final.  El 17 de maig, River Plate es va imposar per 2-1 al Monumental de Buenos Aires amb gols d’Ángel i de Saviola. El gol dels xeneizes el va marcar Román Riquelme.

Un resultat que era molt bo pels millonarios i que els va fer sortir a especular en una plaça tan complicada com és la Bombonera. La història d’aquella nit va quedar marcada en la memòria dels amants del futbol argentí. Es podria parlar de tàctica i de bon joc, però realment va ser un partit d’emocions.

Román Riquelme i Martín Palermo, l’èxtasi a la Bombonera

L’emoció dels blau i daurats va esclatar quan al tram final de la segona part, Juan Roman Riquelme li va trencar la cintura a Lombardi. Un retall que li va permetre posar un centre mil·limètric perquè el Marcelo el ‘Chelo’ Delgado rematés amb la cama dreta davant la sortida del porter Bonano per marcar l’1-0 i empatar l’eliminatòria.

Uns minuts després, Trotta arriba tard i Battaglia cau a l’àrea de River Plate. Penal clar per l’àrbitre Ángel Sánchez. Moment decisiu del partit i de l’eliminatòria, si marca Roman Boca passa a les semifinals. En paraules del periodista Sebastián Vignolo: “Buena distancia está tomando Riquelme. 39 minutos, 22 segundos. Va Riquelme, ahí va Román, Roman... Gol”. La Bombonera esclatava d’alegria i començava a bategar. Sí bategar, perquè com tothom sap la Bombonera no tremola, batega.

Riquelme marca el 2-0 de penal per classificar a Boca Juniors per les semifinals. (@fotosroman10)

Faltava l’èxtasi. I aquest seria donat pel gol del gran golejador Martín Palermo. Lesionat i sense ritme de competició, la gran estrella de l’equip estava a la banqueta. Als últims minuts, Carlos Bianchi el va fer entrar al partit i en l’última jugada del partit, Palermo va tenir la pausa per controlar la pilota dins de l’àrea, regatejar i col·locar la pilota a un costat a la porteria de Bonano. Escac i mat. Club Amèrica esperava a Boca a semifinals.

Riquelme i Aimar, els últims grans 10 de Boca i River

Aquell partit estava copat de grans jugadors i de grans entrenadors. A les banquetes, estaven Carlos Bianchi, una eminència a Boca Juniors com a director tècnic, i Américo Gallego. D'altra banda,  Walter Samuel, l'històric jugador de Reial Madrid i Inter de Milà, defensava els colors dels xeneizes. A River, hi havien llegendes com Saviola, que jugaria al Barça uns anys després, i el 'Toto' Berizzo, que va ser entrenador del Celta de Vigo recentment. 

Tot i això, el gran duel sobre el camp va ser els dels dos 'enganches'. Una figura que s'assemblaria al mitjapunta actual però que era molt més típica del futbol argentí d'aquella època. Eren ni més ni menys que Pablo Aimar i Román Riquelme. Dos jugadors amb estils diferents: Aimar amb un físic més reduït pero bastant més fi en les accions, mentre que Riquelme era un pèl més fort i sobretot molt més carismàtic en les emocions. Tots dos amb una tècnica increíble i que aquell 24 de maig del 2000 van brindar el seu últim duel a la Libertadores en aquella etapa abans d'embarcar-se en les seves trajectòries europees. 

Román Riquelme i Pablo Aimar a la Bombonera després del Superclásico del Clausura del 2000. (FootballHistory)

Boca Juniors, campió d'Amèrica i del Món

Aquella victòria va ser molt més que un bitllet per les semifinals de la Copa Libertadores. Boca guanyaria a Club América de Mèxic a les semifinals i s'imposaria per 4-2 als penals a la final contra Palmeiras. Bermúdez marcaria el penal definitiu per proclamar-se com a campions d'Amèrica. 

Tot i aquesta victòria, aquell any és recordat per l'afició de Boca Juniors per una altre fita històrica. Caldria esperar fins al 28 de novembre a l'estadi Olímpica de Tòquio. Boca s'enfrontava al Reial Madrid campió de la UEFA Champions League en la final de la Copa Intercontinental (l'actual Mundial de Clubs).

Amb un gran Riquelme jugant amb Claude Makélélé i amb Jose María Gutiérrez, Boca es va adelantar amb dos gols molt ràpids del killer Martín Palermo al 3' i al 6' de la primera part. Roberto Carlos retallaria distàncies al minut 12, pero Boca Juniors es convertiria en campió del Món.

Boca Juniors és l'ànima d'un barri i històries com aquesta són i seran recordades per les seves gents. Sens dubte, aquesta victòria era la culminació d'un equip de llegenda que ha quedat a la memòria d'aquells aficionats del xeneize i de la majoria dels residents a la Comuna 4 de Buenos Aires.