Club Editor arribarà a les llibreries el proper dia 24 de març amb Aquesta puta tan distingida, la primera versió en català d'una de les novel·les de Juan Marsé, mort el 18 de juliol passat, i que no va tenir cap problema en què el seu últim títol fos traduït a la seva llengua materna.

En declaracions a Efe, l'editora Maria Bohigas ha explicat que es tracta d'un projecte que van tirar endavant amb ell, la traducció del qual se n'ha encarregat Martí Sales, i que tenien previst per el juny del 2020, però la pandèmia del coronavirus va retardar la seva sortida i ara, després del decés de l'autor d'Últimas tardes con Teresa, pot veure's com un "homenatge".

Bohigas sosté que, igual que passa amb altres escriptors, l'obra de Juan Marsé "ha quedat tapada per tòpics, segons he pogut constatar amb gent lectora i plena de curiositat respecte a literatures molt diverses, però que, en canvi, no en sentia cap per Marsé, la qual cosa ha comportat que una part important de la seva obra no s'hagi llegit aquí, ja sigui per un cert abandó, falta d'interès o mandra".

No obstant això, argumenta que el barceloní "és un autor d'una qualitat excepcional, dels novel·listes més grans que hi ha hagut no només a Catalunya i Espanya, sinó en tota la seva època, amb una obra abundant i variada i una personalitat molt especial".

Segons la seva opinió, quan el lector s'endinsa en la seva obra, s'adona de com "va tornant als seus escenaris, amb els mateixos personatges, però sense repetir-se mai, descobrint cada vegada una mirada que et fa canviar la seva perspectiva total, amb un aspecte altíssim, sense haver-se privat, tampoc, de ser disbauxat a vegades".

Tal com comenta en el postfaci del volum, inclòs en la col·lecció Club dels Novel·listes, amb obres de Mercè Rodoreda o Joan Sales, Bohigas va conèixer personalment Marsé gràcies a la publicació en català del llibre K.L. Reich, de Joaquim Amat-Piniella, que feia molts anys l'escriptor havia recomanat publicar en castellà a Carlos Barral. Van anar mantenint el contacte i, quan li va demanar si li deixaria publicar el seu últim llibre al català —mai no va voler que es fes amb Últimas tardes con Teresa—, va contestar "immediatament que sí" i va afegir, no obstant això, "no sé què et passarà".

El novel·lista que era Marsé

Bohigas el considera "un dels veritables novel·listes que tenim els que sentim interès per la literatura que ha produït un lloc com el nostre", sense deixar-se de preguntar: "com seria llegir Marsé si hagués escrit en la seva llengua materna?", que no era el castellà, sinó el català.

Sobre Aquesta puta tan distingida, Bohigas pensa que es tracta d'una obra "molt necessària, intel·ligent, deliciosa com a novel·la, molt adequada per alimentar una discussió que costa molt tenir, que és com ens expliquem a nosaltres mateixos, com anem analitzant el present, com l'anem construint i com fem les projeccions de futur". Així mateix, creu que és "una gran reflexió sobre l'activitat mítica i les conseqüències de la repressió, que no va vacil·lar a buidar directament el cervell de la gent i a instaurar enormes mentides".

Marsé, subratlla Bohigas, "va més enllà d'això i reflexiona sobre què fem amb aquestes mentides respecte als que venen darrere". Tampoc no obvia que es tracta d'acollir per primera vegada Marsé en català "i sentir-se a prop d'aquesta novel·la, convocar un lector al qual li ha fet mandra apropar-se, via el canvi de llengua, dir-li, mira com sona, mira si sona de manera fraternal".

D'altra banda, l'editora no vol entrar en discussió sobre què és literatura catalana i literatura castellana, perquè "la literatura té a veure amb la llengua en la qual s'escriu, encara que crec que el cas de Marsé sigui singular, perquè, i ell ho sabia, no se'l fan del tot seu ni els uns ni els altres".