La frase imprescindible als seus monòlegs és "de mica en mica, s'omple la pica". La còmica Raquel Hervás creu que aquesta expressió és molt catalana i com a bona amant de la llengua, la porta de motxilla. Ella descriu la seva professió com "animadora de públic i creadora de mems", però perquè s'entengui millor, fa stand-ups a la nit de comèdia de We Bitches i és community manager a l'Està passant de TV3.

A molts catalans els cauria bé perquè està a favor dels accents diacrítics i reivindica el malson que suposen els pronoms febles. Gran part de la seva vida l'ha passat a Múrcia, però això no ha estat un impediment perquè torni a Barcelona i torni a parlar la seva llengua.

Has aconseguit viure el somni català?
Crec que encara no. Quan vaig arribar de Múrcia pensava que Barcelona obriria les portes a la gent jove i no crec que compartir pis per 500 euros l’habitació o necessitar llogar un pis, i ara estan a 900, sigui cap manera d’obrir les portes. Ara jo no em puc permetre això, llavors crec que el somni català com jo el tenia entès no l'he aconseguit.

Què més idealitzaves d'aquest somni?
Idealitzava una vida i una feina estables amb un sou més o menys digne per poder viure en condicions. Tinc un sou, tinc una feina estable, però el que és viure jo sola, no m'ho podria permetre amb el que tinc. Pensava que Múrcia era una zona precaritzada laboralment, però m'he adonat que és una cosa estructural de la nostra generació.

Què creus que cal fer per viure aquest somni?
Si ho sapigués, et juro que ja ho estaria fent. Però no cal que nosaltres fem més, falta que el sistema canviï, ens miri i ens doni estabilitat per desenvolupar les nostres vides amb normalitat. Llavors, per arribar al somni català cal un canvi estructural al sistema perquè estem precaritzats.

Parlar català forma part d'aquest somni?
Sí, forma part d'aquest somni. Jo vaig viure fins als 10-11 anys aquí, a Santa Coloma de Gramenet, i després vaig marxar a Múrcia, però sempre he tingut ficat al cap que el català és una llengua que m'agrada. Vaig marxar sabent la importància que tenia el català en la meva vida. Jo no era una persona catalanoparlant amb la meva família i el català no es parlava gaire al barri perquè Santa Coloma és una ciutat d'extrarradi, però a l'escola sentia que m'agradava parlar-lo. Tornar ha estat com reivindicar la llengua que quan era petita parlava i m'agradava.

La teva percepció del català ha canviat des de que eres petita fins ara?
Quan vivia a Santa Coloma les persones que parlaven en català eren com una elit. Jo només el parlava a l'institut amb els professors, aquells que tenen una educació superior perquè a casa el meu pare era paleta i la meva mare netejava cases, i tots dos parlaven en castellà. Ara m'he adonat que el català ha de ser per a tothom i no s'ha d'identificar com un agregador a les classes elitistes. El català ha de ser de tothom i l'hem de parlar tothom. Per això, moltes vegades reivindico que el català s'ha de parlar abans de parlar-lo bé. S'ha de saber que una persona que viu aquí de fa 4 anys no parlarà tan bé com algú nadiu.

Parles català més enllà de l'àmbit professional?
Sí, ara estic començant a parlar-lo en l'àmbit social, amb els meus amics de Barcelona. Si la seva llengua mare és el català, ells no han de fer l'esforç de canviar la llengua, sinó que jo haig de fer l'esforç de canviar la llengua amb ells. Habitualment es passa del català al castellà per les persones que no saben parlar-lo, però si jo el sé parlar tot i que sigui d'una manera mediocre, sempre intentaré fer els llaços socials en català.

En el cas de l'humor, perquè la gran majoria és en castellà?
Crec que això té a veure amb la llengua materna que tu tinguis. Per mi és molt més fàcil fer comèdia en castellà que en català perquè m'expresso molt més com soc i crec que als altres còmics els pot passar el mateix. Encara que aquí hi ha humoristes potentíssims en català. Llavors crec que les persones que no ho fan en català és perquè se senten més còmodes en castellà. Al cap i a la fi, l'humor és molt emocional i tu t'expresses amb la llengua que tens a mà.

"El català ha de ser per tothom i no s'ha d'identificar com un agregador a les classes elitistes"

El català és una llengua per fer humor?
Oh, i tant! El català és una llengua per tot, com l'anglès o el xinès. Crec que totes les llengües estan preparades per fer humor, perquè l'humor no té res a veure amb la llengua, sinó amb la persona i les emocions. No hi ha cap llengua més graciosa que una altra, només hi ha maneres d'expressar-se.

Per què fas humor en català?
Perquè visc a Catalunya i perquè m'agrada. Mai no m'ho havia plantejat perquè per a mi és natural. Sóc aquí, parlo català. Quan vagi a Madrid parlaré castellà.

Creus que hi ha prou humor en català?
Encara no, han de pujar més persones i s'ha d'expandir molt més. Crec que l'humor és una bona eina per arribar a la gent, per motivar-los a parlar català i per demostrar que pots pujar sobre d'un escenari en català. Al cap i a la fi, es creen referents. És igual que quan jo vaig començar a fer monòlegs. Vaig començar amb 26 anys i no amb 18 perquè no hi havia quasi dones i no tenia referents per fer humor. 

Creus que hi ha prou referents femenins en català?
Mai no hi haurà prou referents femenins en res i hem d'anar conquerint espais sigui com sigui perquè la generació que ve darrere ha de saber que el gènere no t'ha d'invalidar per fer una cosa o una altra. Això sí, els referents que tenim són boníssims i tant de bo hagués estat una nena per tenir-los.

L'humor és una bona opció per salvar el català?
Sí, però crec que qualsevol cosa és una bona opció per salvar el català. Demanar el cafè a una cafeteria en català és una bona opció per salvar el català. Qualsevol gra de sorra que tu puguis aportar, per al català, serà benvingut per no deixar morir la llengua.

De quines altres maneres es pot salvar?
Crec que sobretot és el dia a dia. Els adolescents han de tenir alguna cosa per agafar-se a parlar en català com una zona d'esbarjo o d'oci en català més enllà de l'àmbit educatiu. Merlí va ser un bombazo i ara que s'ha demostrat que això funciona, s'ha de lluitar. Bé, ja s'està lluitant però crec que encara falta més i no n'hi ha prou de dir-ho, les institucions han de fer coses pensant en la gent jove perquè hi ha una bretxa molt gran en la proposta que llencen per fomentar la llengua i com la rep la gent jove.

"Sóc aquí, parlo català; quan vagi a Madrid parlaré castellà"

L'humor és una manera de generar aquest contingut?
Oh, i tant, mira el canal Malaya. És un grup de nois amb molt de talent que fan l'esforç de fer contingut en català i amb això s'han tancat moltes portes. Molta gent té el plantejament de fer contingut en castellà per arribar a més gent. Aquest grup s'ha quedat amb el català i no els importa arribar més lluny o no tan lluny. Han escollit aquest camí difícil perquè és la seva llengua, els agrada i ho fan així.

Què penses dels que parlen de supremacisme lingüístic?
M'he trobat quatre persones així. Quan parles català, la majoria t'ho agraeix encara que fiquis la pota 200.000 vegades, perquè estan conscienciats i això és el més important. No ens hem de capficar amb quatre persones que "l'estan cagant", però sí que és veritat que fan molt soroll. A mi m'ha passat d'estar presentant i una persona del públic corregir-me. Això a mi em desanima com a persona i em desanima a parlar català perquè em fa sentir tonta. A mi m'agrada parlar català, però no sentir-me imbècil. Tot i així, m'he trobat més agraïment i carinyo que no pas persones que volen sentir-se superiors quan dic "tinc que" en lloc de "he de".

Què li diries a la gent que sempre està corregint a qui s'equivoca?
Si ho volen fer, que ho facin, però que no ho facin en públic perquè és deixar de tonta a una persona. Si a tu t'importa que faci faltes o que digui alguna cosa malament, digues-m'ho en privat.

I el Virgili?
Li tinc una mica d'estima a aquest home. És veritat que ha fomentat la correcció en públic a Twitter i això no acaba d'estar bé, però crec que les persones grans no entenen certes coses. Ell, com a filòleg, té al seu cap que té la feina de defensar la llengua i de fer que tothom la parli bé, però no ha entès que així no és com s'ha de fer. Crec que al Virgili i als virgilis de les xarxes els falta entendre una mica que primer s'ha de parlar català i després ja ens posarem a corregir o perfeccionar. Crec que cal assentar la base, que un noi de 13 anys pugui parlar català sense cap problema, encara que els seus pares siguin castellanoparlants.