José Luis Adserías, allunyat del món teatral en l'àmbit familiar, vivia a Anglaterra i va apuntar-se a fer teatre simplement per millorar l’anglès. Amb el pas del temps, va adonar-se que aquell havia de ser el seu ofici i va decidir tornar a Catalunya per estudiar teatre. L’any 1998, arran d’un director francès, va descobrir la improvisació i, juntament amb els companys de classe, va començar a fer petits formats improvisats. L’any 2001 va decidir crear un format de teatre que perdura fins avui dia: Planeta Impro. D’aquesta creació neix Impro Show, que ja suma més de 8.000 funcions i 2.500.000 espectadors. Dit d’una altra manera, és el segon espectacle més vist a tot Catalunya. 

Ara fa 23 anys, La nit improvisada va ser l’espectacle amb què es va inaugurar Planeta Impro, de l’octubre al gener del 2001. A continuació va arribar Zapping, el primer xou que va atraure els espectadors i va viure fins al 2011. L’Impro Show, l’actuació que dona nom a la gran companyia, va néixer el 2004, quan José Luis i l’elenc d’artistes van entrar al Teatreneu. 

Núria Espinosa és una de les cinc actrius que conformen la família Impro. Els seus inicis es remunten a l'extraescolar que es feia al taller de l’institut. Tal era el seu divertiment que, si estava malalta, no tenia forces per anar a classe, però sí als assajos. Quan va acabar l’època a l’institut i va decidir ser restauradora d’obres d’art, va apuntar-se a una escola de teatre i va decidir que la seva professió havia d’agafar un altre rumb. 

Va ser gràcies a una exparella que va descobrir el món de la improvisació, malgrat no exercir-la d’una forma intensa fins a la seva entrada a Impro Show, a finals del 2014. Ara és una de les deu intèrprets que conformen la plantilla. Són cinc homes i cinc dones, a banda dels pianistes, que formen part del format Impro Show Music. 

Quina és la clau perquè hi hagi una bona cooperació entre tots els actors?
José Luis: La tècnica consisteix en la cooperació entre les idees de les persones que improvisen juntes. Hem de cooperar perquè la creativitat et pot venir a les 4 del matí, però tu la necessites a l'hora que tens aquí el públic. Si ella proposa una idea, jo l’accepto, m’hi sumo i passa a ser la idea dels dos. Has de fer-la més gran. Aquesta és la manera de crear. 
Núria: Acceptar el que diu l'altre, perquè si no tires per terra tot el creat.

Creieu que teniu la mateixa connexió entre tots? 
J: Entre tots ens portem superbé. 
N: Sí, és molt equilibrat. Hi ha dies que potser jo estic molt creatiu i amb la meva companya ens hem entès superbé i ha sortit tot rodó, però potser l’endemà amb la mateixa persona no hi ha el mateix feeling, perquè com és irrepetible, després arriba un altre dia amb algú que fa un temps que no improvises, et porta coses noves i et nodreix d'una altra manera. 

Per molt que sigui el públic qui escull el desenvolupament de l'actuació, com feu per mantenir la varietat i no sonar fins a cert punt repetitius? 
N: Encara que alguns de nosaltres hàgim fet un número de doctors i demà uns altres actors també facin de doctors, el xou no tindrà res a veure. 
J: La nostra obligació com a improvisadors és nodrir-nos de tot, ja sigui de la premsa del cor o de zombis, per exemple. Quan parlem de cooperació és que si ella em proposa el seu tema, per molt que no m’agradi, m’hi sumo i alhora aprenc diferents àmbits.

Quan surt algun àmbit concret del qual no teniu gaire coneixement, com ho feu? 
N: El portem cap al nostre terreny. Fem veure que en sabem. Diem barbaritats i la gent que és del sector riu perquè no en sabem res i ho diem convençuts. Com nosaltres també fem molts espectacles per empreses, tota la informació que reps d'aquell xou se't queda al cap i després pots portar-la al teatre. Mai he sabut tant de farmàcia fins que no he començat a fer espectacles per a farmacèutics.

A l'hora d'interactuar amb el públic abans de l'espectacle, feu alguna mena d'observació de qui pot ser més graciós o simplement escolliu algú del públic a l'atzar?
J: No, és a l'atzar sempre. Sí que observem l’energia i la predisposició de la gent, perquè si creiem que algú realment patirà quan pugi a l’escenari, no convé ni al desenvolupament de l’espectacle ni als espectadors, que no gaudeixen si veuen patir l’altra persona. 
N: Hi ha vegades que la intuïció també ens falla. Escollim algú que està somrient, però potser el nerviosisme fa que es quedi bloquejat. Llavors positivitzes i fas sentir més tranquil a aquesta persona.

Quina és la part més gratificant d'interactuar amb l'audiència?

Què és el millor que us ha arribat a dir algun espectador?
J: “El meu fill va morir a l'atemptat de la Rambla i ara estava venint durant un temps perquè el terapeuta m’ha aconsellat que vingui aquí cada 15 dies”. Això ens ho va dir un home l’any passat. És molt gratificant que els experts de la salut mental ens recomanin. Aquell home ens va fer plorar. 
N: Tota la meva família està dins de la branca de la sanitat i jo no estic sanant la gent a l'ambulància, però tinc la sensació de guarir d'una altra manera. Perquè, rient, la gent guareix, se sana. És tot un gust. 

"No estic sanant la gent a l'ambulància, però tinc la sensació de guarir d'una altra manera"

Núria Espinosa

Improvisadora

Com feu per evitar riure? 
N: No ho evitem, però moltes vegades t'has de controlar, perquè si no arrencaríem i no ens pararien. Cadascú té la seva forma. Jo respiro i, si em fa riure el meu company, em mossego, intento no mirar-lo i a mi mateixa em dic: “Aguanta, aguanta, aguanta”, però de vegades ha passat que se t'escapa i no hi ha qui et freni. 

Què feu quan una escena no surt com potser esperàveu, o no ha produït la gràcia que pensàveu que faria?
J: Anar a per la següent.
N: Exacte. No quedar-nos enganxats. Com ens quedem enganxats a les coses que no han anat bé —que potser és només una sensació teva—, no estarem escoltant activament el company i llavors sí que anirà malament. El passat, passat està.  
J: També depèn del públic. Hi ha gent que té un riure molt més lliure i d’altres que són més distants i tenen un altre tipus d’humor. 

Hi ha alguna temàtica que si surt sabeu que serà divertida?
N: Si és una bona història, totes les temàtiques funcionen. Moltes vegades una frase es posa de moda, surt aquí fins a l'avorriment i el públic riu perquè ja els fa gràcia en la quotidianitat, “Las mujeres no lloran, las mujeres facturan” és tot un clàssic. 
J: I agraïments especials al senyor Mariano Rajoy. Ens ha donat frases de riure assegurat. Aquella de “Es el vecino el que elige al alcalde” o la de “Los catalanes hacen cosas”. Ens ha donat molt material. 

Com descriuríeu el vostre estil de comèdia?
J: Comèdia espontània. Fresca, molt física i emocional. Ve molt de l'impuls, de la reacció del que s'està arribant en aquell moment. 
N: La primera idea sempre és la bona. Aquella que és massa boja. Quan et treus la barrera de la teva pròpia censura, t’adones que en l’espontaneïtat hi ha un humor increïble. 

L’humor té límits?

Hi ha gent que us ha vingut a dir alguna cosa negativa? 
N: Després de l'actuació no, perquè la gent a vegades no s'atreveix a dir les coses a la cara.
J: Una dona se’ns va queixar perquè vam imitar la Inés Arrimadas i vam riure de Ciutadans. “Anireu a la presó!”, ens deia. 
N: Nosaltres fem humor de tot. Podem fer improvisacions on som personatges de dretes, d’esquerres, monàrquics o no tenim ni idea de política. Si et sents ofès és perquè tens coses a treballar. Treballa-te-les per comprendre que l'humor no t'està ferint a tu directament. I si un dia surt una història que creiem que hem de demanar disculpes, les donarem. Però la nostra intenció era riure d’aquell personatge concret.

Quins canvis heu notat en l'estil i en la recepció del públic en el món de la improvisació, al llarg del temps? 
J: La companyia té ara 22 anys i, quan en portàvem 11, vaig fer un canvi que va ajudar al fet que el ventall d'edat del públic fos molt més gran. I és el que hem continuat fent fins ara. A la platea del Teatreneu pots trobar gent des dels 12 anys, tranquil·lament, fins als 80. Venen grups de gent gran i grups de joves. Gent de classe alta i gent de barris més modestos. Sentim que Impro Show dona espai per a tots i tothom s'ho passa bé.

Teniu nous projectes? 
J: Ara venim d'una temporada molt forta amb la creació de l’Impro Music Show i el nostre projecte és retrobar-nos una mica. Millorar els espectacles, que no caiguin. 
N: Hi ha miniprojectes que la gent no veu, per exemple, des d’aquest any la cançó inicial és nostra. En comptes de començar l'espectacle amb la cançó de Pitbull i Christina Aguilera, ara és una de nostra. També hem incorporat molts efectes de llum, que són inputs positius que augmenten la qualitat de l'espectacle. 

Què li diríeu a una persona que no sap si animar-se al món de l'actuació i de la improvisació? 
J: Que tiri endavant. Que provi teatre, també. Que provi la impro, però també altres àmbits, perquè tot ajuda a aprendre. A l’Impro Training Center (ITC) la gent ve perquè s'ho passa bé, però també perquè hi ha habilitats que diuen que els serveix per al seu dia a dia. És un espai on pots expulsar les teves idees, ningú les jutja i ajuda a desconnectar. 
N: A l'ITC, un percentatge molt petit deuen ser actors. Tots els altres són persones que no s'hi dediquen, però troben en la improvisació un lloc on riure, passar-ho bé i sortir del dia a dia. 
 

@diaridebarcelona Les preguntes ràpides del Diari de Barcelona a @planetaimpro #barcelona #fyp #improvisation #planetaimpro ♬ original sound - diaridebarcelona