L'escriptor nord-americà Nana Kwame Adjei-Brenyah, guanyador del premi PEN/Jean Stein i considerat un dels cinc millors autors menors de 35 anys per la National Book Foundation, ha dit aquest dilluns que els seus distòpics relats de Friday Black (2018) barregen "humor amb serietat, foscor i violència".

En una roda de premsa telemàtica des de casa seva, al districte novaiorquès del Bronx, el jove narrador, nascut l'any 1991 i el mentor del qual és l'escriptor George Saunders, ha asseverat que la distopia l'ajuda a "ser molt més directe, més agut" respecte a allò que li interessa, a més de permetre-li "ser divertit, jugar amb una idea, evidentment relacionada amb alguna mena de qüestió política, econòmica o social".

Publicats en castellà per Asteroide i en català per Empúries, els dotze relats de "Friday Black" també el van portar a ser finalista del National Book Critics Circle's John Leonard al millor debut.

En aquestes històries, tant relata el que ocorre en un centre comercial on els compradors lluiten a mort per aconseguir un producte de rebaixes, com mostra un home que amplia o redueix la seva negritud, en funció de la seva vida social, o va fins a un parc temàtic en el qual homes racistes juguen a prendre's la justícia per la seva mà.

Fill d'una família procedent de Ghana, ell va néixer al barri de Queens i ha precisat que els seus relats sorgeixen d'intentar "descobrir" qui era ell "com a adult, com a artista, arribant a un punt de consciència més agut sobre les desigualtats i les diferències" que han afectat la seva vida i la dels seus pares.

Malgrat això, ha volgut aclarir que el lector que s'enfronti a Friday Black pot trobar "moltes coses diferents, amb una coherència entre tots els contes, on hi ha humor i serietat", perquè li agrada barrejar-los, a més "d'un punt de foscor i, per descomptat, també violència, però una violència que és allà per un determinat motiu".

Llibre crític amb la societat nord-americana, però que pot extrapolar-se a altres societats occidentals, estava previst que es presentés fa uns mesos a Espanya, però la pandèmia de coronavirus ho va impedir, malgrat les ganes de Nana Kwame Adjei-Brenyah de tornar al país, que ja coneix d'una estada anterior, quan va estar a Barcelona.

Entén que en el moment actual no es pot separar "racisme de capitalisme, de la mateixa manera que és difícil parlar del tabú de l'avortament sense pensar en el patriarcat".

"Tots creixen i es retroalimenten els uns als altres, sense que hi hagi un mal major que un altre. El que m'interessa és com es cou aquest entramat, cosa que fa que perdem humanitat", explica.

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de Nana Kwame (@king_nk)

Fill d'un advocat i d'una professora molt catòlica, Nana Kwame Adjei-Brenyah diu haver crescut escoltant històries del folklore propi del país dels seus avantpassats, però també és un gran aficionat als videojocs.

Igualment, ha assenyalat que li encanten els relats curts perquè "amb ells cal ser molt precís, no hi ha espai per a gens de greix ni per a res superflu", però ha revelat que ara està treballant en una novel·la: "La història que volia explicar necessitava més de vint pàgines".

Un altre dels seus autors favorits, juntament amb Saunders, és Colson Whitehead, qui "mostra com treballar fora del realisme és tan vàlid com qualsevol altre enfocament".

"Que es parli que la meva obra evoca Saunders i Whitehead —ha agregat—, i m'agrada perquè crec que són els millors, però jo acabo de començar".

Encara que a vegades ha confessat haver-se sentit "avergonyit" de ser estatunidenc, sobretot "per Donald Trump", també se sent "molt orgullós" dels qui perseveren al seu país "malgrat ser aixafats literalment per l'Estat".