- entrevistes -
Publicat el 21 de maig 2022

La nit del divendres 20 de maig s’estrena al Teatre-Auditori de Sant Cugat l’espectacle Ferrater. G, un homenatge poètic-musical que celebra la figura del poeta català al centenari del seu naixement. La cantautora Meritxell Gené ha estat l’encarregada de les composicions, la veu i la direcció de l’acte, que funciona com a cloenda del Festival Barnasants 2022, i que comptarà també amb la música de Santi Careta i Pau Guillamet, la dramatúrgia d’Estel Solé, i la dansa de Margherita Bergamo Meneghini i Ricardo Salas.

Com va néixer la proposta i quant fa que prepares aquest acte? 
La proposta va néixer a finals de l’estiu passat, tot i que no va ser fins a finals d’any que vaig començar a posar música als poemes. M’ho van proposar des del Festival Barnasants, aprofitant que aquest és l’Any Ferrater. Em va fer moltíssima il·lusió, perquè és un poeta que he llegit molt i que admiro encara més, però alhora també em feia respecte. 

És difícil rendir homenatge a una figura tan potent com és Ferrater?
I tant! Estem parlant d’un personatge fascinadorament complex, i és difícil explicar-lo de manera original i trencadora. A més, suposava tot un repte intentar transmetre les facetes de Ferrater que la gent desconeix: la de matemàtic, professor, lingüista, intel·lectual… Potser ens ha arribat més la seva part poètica, però Ferrater va ser molt més. 

Per què consideres que cal homenatjar-lo? 
És interessant que es parli d’una figura com aquesta, amb tanta contundència i tanta veritat. Ferrater era un personatge incòmode; els poetes de l’època sentien un cert rebuig vers la seva obra, que per a ells era embrutidora. Parlava sense embuts, i ho deia tot a través de la seva poesia: parlava de sexe i de carn, i de coses que en aquell moment no s’explicaven de manera tan directa com va fer-ho ell. És al·lucinant llegir ara els seus poemes, perquè són atemporals. Gabriel Ferrater és un personatge provocador, irreverent, melancòlic, i molt punyent.

Com va ser la tria de l’equip?
Havia d’intentar envoltar-me de gent que m’ajudés i formés equip amb mi. Primer vaig buscar dos músics amb qui em vingués de gust treballar i amb qui, fins a dia d’avui, encara no hagués fet res: el Pau Guillamet i el Santi Careta. Admiro la seva música i el seu art, i s’allunyen una mica del que faig habitualment: em va semblar interessant explorar això. D’altra banda, com que no volia que l’acte es limités a un concert i com que feia temps que volia treballar amb ballarins sobre l’escenari, vaig proposar-ho als coreògrafs Margherita Bergamo i Ricardo Salas: tots dos havien treballat junts, fa anys, a la companyia Erre que Erre, i els va fer il·lusió tornar a retrobar-se. 

I el tema de la dramatúrgia?
Vaig voler comptar amb l’actriu Estel Solé, que m’ha ajudat a treballar què volia ensenyar, a banda dels poemes de Ferrater. Volem parlar de la seva vida, explicar com seduïa parlant de literatura, de pintura, de lingüística, i de matemàtiques. 


Ferrater parlava sense embuts de sexe i de carn, i de coses que en aquell moment no s’explicaven de manera tan directa com va fer-ho ell
 

l el fet d’incorporar cant, música i dansa, funciona, precisament, per il·lustrar les múltiples disciplines de Ferrater?
És molt probable que hàgim trobat el llenguatge ideal per poder contar una part de Ferrater que fins ara només havíem conegut a través de la paraula. La poesia en si ja és un llenguatge, però transmetent-la a través del cos hem aconseguit que sigui un llenguatge molt més directe. Molts cops, la Margherita i el Ricardo m’han dit que ells no són ballarins que ballen, sinó persones que ballen. Trobo que aquesta idea il·lustra perfectament la naturalitat del llenguatge corporal que despleguen els ballarins, sense res forçat ni imposat. Els ballarins es converteixen en Ferrater, encarnen i representen la seva consciència i les seves pors, o els seus dies improductius, els seus dies de beure i fumar. 

La tria dels poemes es va fer difícil?
La veritat és que va ser bastant fàcil. Ja tenia alguns poemes marcats d’abans, i tampoc compta amb una obra poètica gaire extensa. Els textos de la Marina Porras m’han ajudat a sintetitzar-ho tot. 

Com ha estat la incorporació de la música i la dansa? 
Vaig començar gravant-me a casa mentre cantava els poemes, i després vaig passar aquests àudios als músics perquè ho vestissin. Un cop feta la música, cada ballarí ha anat treballant en les seves coreografies, inspirant-se en el que teníem. Soc conscient que estic treballant amb un equip molt potent, i als assajos m’he acabat d’adonar que ha estat facilíssim. 

I com s’ha fet perquè aquesta part encaixés amb els poemes de Ferrater?
Aquí ha estat de gran ajuda el treball de l’Estel. Intercalem els poemes amb un acting que ha fet l’actriu a través de vídeos: l’hem gravada a la bodega Almirall amb les ulleres fosques, el coll alt, i un cigarro a la mà, encarnant a Ferrater. Interpreta una entrevista a Ferrater i va enllaçant les cançons per temàtiques.

Amb quin dels poemes et sents més satisfeta del resultat? 
Tots m’agraden molt, cada un té un color diferent. La manera com hem vestit els poemes de Ferrater és molt diferent del que estic acostumada  a fer, i m’ho he passat molt bé treballant-hi. Si he de triar un, però, potser em quedaria amb el de ‘La platja’: trobo que a nivell musical ha quedat molt bé, i gaudeixo molt cantant-lo. 


És molt probable que hàgim trobat el llenguatge ideal per poder contar una part de Ferrater que fins ara només havíem conegut a través de la paraula


Quines són les teves expectatives vers l’espectacle? 
De moment és l’acte de cloenda del Festival Barnasants, però desitjo que tingui almenys una mica de recorregut: és un espectacle que hem treballat molt, que ens ha donat molta feina i que hem fet amb molt de gust. L’estrena al Teatre-Auditori de Sant Cugat és l’excusa perfecta per descobrir si hem sabut apropar la gent a Ferrater. 

Creus que s’adapta tant a les generacions més joves com a les més grans?
Volem apropar Ferrater a tothom, però em fa especial il·lusió que arribi als més joves i que coneguin un personatge com aquest. Gabriel Ferrater sempre va reivindicar el fet de poder donar classes al sector més jove: ell gaudia molt d’aquells moments, i els seus alumnes el recorden com un mite. Un mite que va convertir-se en llegenda després del seu suïcidi anunciat. 

— El més vist —
— Hi té a veure —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —