Malbert: "Odio les paraules 'youtuber' i 'influencer' perquè el 80% són complets 'gilipolles'" - Diari de Barcelona

Malbert
Creador de contingut a les xarxes socials
"Odio les paraules 'youtuber' i 'influencer' perquè el 80% són complets 'gilipolles'"

Conegut com 'La Potra' i llicenciat en treure de polleguera per la universitat sense filtres, Malbert (Barcelona, 1994) és un creador de contingut odiat per la meitat del món influencer. L'altra meitat el té bloquejat. Va començar fent vídeos de YouTube comentant Operación Triunfo, i ara ha aconseguit fer-se un lloc propi a les xarxes socials amb la seva personalitat excèntrica i el seu humor crític.
Mentre esperes a fer l'entrevista, imagines que serà una persona que marca la diferència, però no fins al nivell de presentar-se amb gorra dins de casa seva.
Estàs en l'auge del món influencer. Quan començaràs a vendre smartwatch amb el teu propi codi promocional?
Mai perquè tinc dignitat.
Quina és la teva filosofia a l'hora d'acceptar col·laboracions?
L'empresa ha d'estar consolidada al mercat, és a dir, ha de ser fiable i amb una marca que faci anys que està darrere. Si més no, tenir una fiabilitat que el producte és de qualitat. També que no estigui a altres pàgines web molt més barates, i que sigui un producte que jo pugui defendre amb la meva imatge, és a dir, que quadri amb el meu estil de persona i que l'utilitzi. No promocionaré res que no hagi testat, provat i que no recomani. Col·laboro amb poques marques, però almenys els meus seguidors saben que amb les que col·laboro són 100% fiables.
Amb quins productes t'identifiques més o et sents més còmode?
Fa un parell de setmanes vaig fer una col·laboració amb Platanomelon, una marca de masturbació. Em masturbo, faig servir joguines, per tant, em sento comodíssim promocionant això. Però fa poc em van enviar un succionador de clítoris per promocionar, i ho entenc perquè el 80% del meu públic és femení, però no tinc vulva. Així que li vaig dir a la meva amiga, la Maite, que el provés perquè em donés la seva review.
Et consideres un antagonisme dels influencers?
No sé si antagonisme o no, però jo almenys respecto la meva professió. M'ha costat molt arribar on estic i què menys que valorar, respectar i, sobretot, fer-me respectar. Si soc el primer a demonitzar la meva professió, no podré demanar respecte. Per això, la gent ens mira tan malament, perquè hi ha molta sangonera que intenta monetitzar qualsevol acció vulnerant la seva credibilitat, moral i principis. No sé si considerar-me l'antagonista, però sí una persona que respecta la seva feina, cosa que no està molt a l'ordre del dia.
Què és el que menys t'agrada d'aquest món?
La falsedat a tots els llocs. La falsedat a l'hora de col·laborar amb productes que no utilitzes i que saps que no funcionen. Falsedat personal que dius tu: si estàs enganyant per tenir un benefici econòmic, és més ètic o menys, però té una coherència. Però la falsedat entre ells, les mentides i la manera de no posicionar-se per blanquejar la seva imatge... No, perdona. El que vol la gent és gent real, que es posicioni, que assenyali el que està bé i malament.
Com resumiries aquest perfil de persona "influmierder"?
Persona que es dedica a promocionar qualsevol mena de producte, funcioni o no, li agradi o no, per tal de monetitzar. El màxim reflex i exponent dels "influmierders" són tots els ineptes que han sortit de La Isla de las Tentaciones. Estan dues setmanes a una illa i quan tornen t'estan promocionant l'alineador de dents, l'smartwatch, la faixa reductora i no sé quin miracle de dieta. No, no funciona, ho saben i estan cobrant una "puta merda" per dir aquestes "tonteries".
Però, tot i així, tenen èxit.
Aquest èxit és totalment relatiu. Són quatre matats que veuen diners fàcils en dos mesos i que d'aquí a tres anys estaran aprofitant el poc que els quedi muntant una botiga d'ungles. Que em sembla fantàstic eh, però igual ho podrien haver enfocat d'una altra manera.
Tu com ho enfocaries?
El clar exemple és Nagore Robles, Kiko Hernández... Persones que han sortit d'un reality. Nagore Robles va estar dues setmanes en un reality i ha sabut reinventar-se amb una mica de lògica, coherència, aspiració, no sé. Una meta més a la vida que fer-te quatre portades de revista i promocionar tres merdes a Instagram. Després, això s'acaba i quina credibilitat tens? Cap.
Per què creus que has tingut tant d'èxit?
L'èxit és relatiu, però considero que si agrado és perquè hi ha veritat i no filtres. Soc visceral, o blanc o negre, no hi ha un terme mig i això escasseja molt a les xarxes socials. Agrado perquè dic el que penso, sense tallar-me, sense pensar si perdré una col·laboració o seguidors. Me la sua tres collons.
Això t'ha fet créixer i has passat de fer vídeos sobre Operación Triunfo a sortir a programes de televisió. Com t'ha anat aquest canvi?
Bé, però em treu molt de temps per altres branques que no vull abandonar. Estar a la televisió no era un dels meus objectius professionals i, de fet, havia rebutjat alguns projectes per a Netflix perquè no em quadraven amb el que jo volia fer. Escoltaré una oferta de projecte sempre que no em posin límits ni filtres i respectin el meu discurs.
Has vist una evolució en el teu personatge públic?
El director del programa m'està guiant molt bé perquè a mi m'encanta insultar i, a vegades, encara que tingui un discurs darrere, l'atenció es focalitza cap a l'insult. Jo no deixaré d'insultar, perquè crec que la gent a la qual insulto s'ho mereix, punt en boca.
"Estic trobant l'equilibri entre el discurs i l'insult perquè perdré les formes, però no la raó"
Ets una persona sense pèls a la llengua. Això t'ha portat algun problema?
Algun diu... (riu) Parla en plural, algunssss. Me n'ha portat moltíssims, però és que m'agrada. Imagina't fer una entrevista i que ningú es mogui cap a bé o cap a malament, que la llegeixin i es quedin tan "panxos". Doncs no. Crec que s'ha de provocar i l'art de provocar és un talent. Quan llences un discurs o un projecte i causa alguna cosa, sigui el que sigui, és increïble perquè et dona el poder de causar coses a la gent i això és meravellós. Sí, m'ha portat problemes, però a això estem jugant, no? Seria hipòcrita queixar-me.
La neutralitat...
L'odio. Odio la gent neutra, que no es posiciona, "bien queda" i políticament correcta perquè són els pitjors. Amaguen un passat i una foscor darrere la seva aura... Sempre dic que ni els bons són tan bons, ni els dolents són tan dolents. A mi se'm veu venir i no em vindran a retreure res perquè ho faig davant de la càmera i no m'amago. El que hi ha darrere és el mateix que el que hi ha davant.
Tota aquesta filosofia de vida, l'has anat adquirint amb el temps?
Sempre he estat així. Molta gent em diu: En el Malbert, quant hi ha de personatge i quant de persona? Mira, personatge Dora l'exploradora o Doraemon. Això són personatges, jo no. Evidentment, no vaig pel carrer insultant a la gent, però aquesta personalitat visceral i tocacollons és certa. Tant en la part personal com en la pública.
Les crítiques tenen un límit?
Clar, evidentment no puc ficar-me amb col·lectius invisibilitzats o discriminats perquè seria llançar pedres sobre el meu propi sostre. S'han de tenir límits, però quan tens molt clars els teus principis, els límits es marquen sols.
Algun cop has sobrepassat aquest límit?
Conscientment, no. És cert que, desgraciadament, el nostre vocabulari té micromasclismes i microracismes que a vegades diem perquè estem acostumats a escoltar-los. Però quan dius alguna cosa de forma innocent, el públic ho nota, et corregeix i jo sempre soc el primer a escoltar, cosa que hem de fer tots. I després aprendre, perquè si una dona et diu que una cosa és masclista, jo no tinc res a opinar perquè és ella la que pateix aquest masclisme. Ho apuntem, ho canviem i ens desconstruïm que per a això estem.
T'acostumen a fer crítiques constructives?
A mi em desitgen la mort, em diuen boca rap, l'altre dia em van dir que tenia una boca que si mossegava un cartó li feia una visera a Doraemon (riu). És meravellós. Però a això estem. Seria hipòcrita que jo que soc una persona visceral, que es posiciona, critica i insulta, es queixés de rebre crítiques no constructives.
Sempre has estat conscient que t'exposaves a això?
"Gilipolles" no soc. La persona que diu que no suporta la pressió de la fama i que l'insulten... Quan et fiques dins d'una professió s'han de valorar els inconvenients de l'ofici. Jo sé que si soc futbolista hi haurà un dia que em faran mal les cames i que em podré lesionar. S'ha de ser una mica... (s'assenyala el cap amb els dits). Hi ha gent que no té dos dits de front i jo, desgraciadament, tinc fins a cinc. Crec que un mateix ha de ser molt conseqüent amb el que es dedica i amb el que es vol dedicar.
"Hi ha gent que no té dos dits de front i jo, desgraciadament, en tinc fins a cinc'"
Igual que t'és tan fàcil parlar de tants temes, n'hi ha cap que sigui intocable?
No, intocable no en tinc gairebé cap. És cert que en política vaig una mica peix perquè tinc un coneixement genèric, però en un debat polític sortiria pitjor del que entro. Hi ha coses amb què un sap que es pot defensar i altres amb què no. Si no en sé, no m'hi fico. De fet, em van trucar quan va haver-hi la moguda de la fuga de youtubers a Andorra per entrar en un programa de televisió. Els vaig dir que no perquè s'aprofitarien de què jo no sabia de lleis i no estava molt informat per demonitzar i atacar la meva professió. No és que sigui un tabú, és que soc intel·ligent.
Parles de la teva professió, et refereixes a ser youtuber?
No, jo no soc youtuber, perquè un youtuber no escriu el seu llibre de principi a fi, ni es queixa de totes les causes socials que defensa a Internet, pesi a qui li pesi i atenint-se a perdre seguidors. Odio les paraules youtuber i influencer perquè el 80% són complets "gilipolles".
Com anomenaries la teva professió?
Mmm... Jo prefereixo anomenar-ho "personalitat d'Internet" o "persona creadora de continguts"... I així em quedo jo content. Però ja et dic que soc una persona bastant tot terreny. Ara estic col·laborant a la TV i he escrit dos llibres, que jo no soc com Ana Rosa perquè els he escrit jo. Faig més coses que vida a YouTube.

