El sindicat de guionistes d'Espanya Alma ha criticat "situacions d'intrusisme i usurpació" en el reconeixement dels guionistes en els crèdits de les sèries televisives, segons es desprèn de l'estudi La creación de ficción televisiva en España que el sindicat ha presentat aquest dilluns.

La directora de l'informe, Conchi Cascajosa, professora titular de Comunicació Audiovisual de la Universitat Carles III de Madrid, assenyala que una altra de les conclusions és la "manca d'estandardització" en la forma de reflectir els crèdits: unes produccions usen l'expressió "creat per" (en la meitat dels casos), i moltes sèries opten per definir no tant el creador, sinó el concepte d''idea original'.

Carcajosa assenyala que es constata que no existeix un format definit en els crèdits, i que això "sembla afavorir" les situacions d'usurpació i intrusisme. A l'hora de reflectir els crèdits, indica que també troba aquesta manca d'estandardització: el 70% es refereix al "guió" i als "guionistes", mentre que un 25% de les sèries usen variacions en relació a "argument i diàleg", i un petit percentatge usa "escrita per", cosa que fa constatar "l'estandardització i una enorme confusió" al voltant de qui escriu la sèrie,. Aquesta és una de les conclusions més importants de l'estudi, detalla.

La investigació, realitzada a partir d'entrevistes privades i de l'estudi dels crèdits de les sèries televisives, ha detectat que "només" en quatre de cada deu sèries, el guionista del primer episodi apareix com a creador de la sèrie, i en la resta dels casos hi apareixen "altres figures" o guionistes del primer episodi que no hi surten com a creadors, donant un "problema d'estandardització". Segons Cascajosa, en el 21% dels casos en els crèdits hi apareixen professionals que no tenen cap crèdit posterior com a guionista als capítols de la sèrie, el que posa de manifest un "intrusisme" en l'ús d'aquests títols.

La directora de l'informe assegura que "no només en el repartiment dels crèdits hi ha interferències, sinó que també es produeix intrusisme dins dels crèdits i hi apareixen persones que no han format part del procés efectiu d'escriptura de la sèrie". A més, la meitat ha sentit alguna mena de pressió per permetre i afavorir aquest intrusisme. Sobre els responsables d'aquesta pressió, l'estudi identifica que tendeixen a ser productors executius en la majoria dels casos, i, de manera minoritaria però també present, figures com executius i productors de cadenes.

La figura del coordinador de guió

Entre les conclusions, també hi ha la necessitat de treballar específicament al voltant de la figura del coordinador de guió, ja que, si bé és una figura que està assolint certa emergència, "sembla que es produeixen disfuncionalitats" sobre "com es relaciona amb els crèdits i amb el repartiment dels drets d'autor", lamenta. En el repartiment dels drets hi ha una "insatisfacció generalitzada". A més, es donen causes d'usurpació des de posicions jeràrquiques, que limiten possibilitats laborals futures, ha dit. Per exemple, diu que es constata que a les posicions de direcció i música, les altres dues reconegudes amb drets d'autor, és més difícil que es puguin fer usurpacions, i per això "és en el crèdit de guió on existeix una enorme vulnerabilitat per part dels creadors", que s'usa fins i tot per recompensar altres persones en els projectes.

En concret,, diu que s'evidencia que en el repartiment dels drets d'autor molts cops hi ha una decisió unilateral dels coordinadors, "on els guionistes no poden intervenir", malgrat que els drets, segons la normativa, han de pactar-se de mutu acord. "Els guionistes expliquen que hi ha interferències sobre figures amb jerarquia o sistemes preestablerts", critica. A banda, assenyala que en molts casos els que es beneficien de l'intrusisme no són creatius, sinó que els drets s'usen per remunerar altres persones que no cobraven d'altra manera i se'ls prometia una part dels drets d'autor dels guionistes, per exemple, amb intents d'imposició del fet que els maquilladors tinguessin una part dels drets d'autor. "En aquest context molts guionistes han sentit una certa pressió del coordinador, perquè aquest pot comptar amb tu o no per a un següent episodi", diu.

Carcajosa ha detallat també que la figura del coordinador participa en les disfuncions al voltant dels crèdits, i que no només són responsabilitat del productor executiu. En alguns casos, alguns coordinadors s'incorporen als crèdits "perquè han hagut de reescriure un episodi", mentre que els guionistes consideren que això forma part de la seva feina i que no ha de suposar que constin als crèdits, cosa que posa de manifest la manca de definició de les seves funcions.

Situació econòmica

Pel que fa a la situació dels guionistes, l'estudi destaca que hi ha una certa "expulsió" dels professionals a partir dels 50 anys, ja que es dona una alta concentració entre els 40 i 50, i que, si bé costa molt d'entrar-hi, a partir dels 50 es produeix una "exclusió progressiva". A més a més, pel que fa a la dedicació, no es dona de manera exclusiva, sinó que només el 40% la té com a única font d'ingressos i per a un altre 40% també es donen situacions d'ingressos addicionals. Segons les dades, en l'àmbit de la ficció, només un de cada 3 guionistes té ingressos exclusivament a través de la ficció, i el 70% ho combina amb altres feines a la televisió.

A més, segons detalla l'estudi, per un 43,9% dels guionistes l'ingrés mitjà anual en els darrers anys ha estat de menys de 3.000 euros en drets d'autor, mentre que només un 5% ha rebut anualment una mitjana d'entre 12.000 i 20.000 euros l'any.

Un "dibuix real" de la situació

Segons el president del sindicat, Alberto Macías, aquest estudi neix de la necessitat de tenir un "dibuix real" de la situació dels guionistes a l'Estat, en concret de com s'estan repartint els crèdits i de com s'està acreditant els professionals a les sèries emeses a televisions públiques i plataformes. Aquest estudi també ha nascut davant la confirmació d'investigacions prèvies que constaten que els guionistes "són l'àmbit més dèbil de la cadena de producció audiovisual".

Per a Macías, l'estudi posa de manifest febleses i fortaleses que ajudaran a la seva tasca sindical i orientació de l'activitat. Entre aquestes, hi ha la proposta d'ordenació del sistema de drets d'autor. D'aquesta manera, revela aspectes relacionats amb les condicions de treball", especialment amb la "constatació d'abusos, discriminació i assetjament professional", un aspecte que incideix més en les dones. També dona informació sobre els sistemes de contractació, que deixa els guionistes en una situació de "tremenda desigualtat".