Guia
Publicat el 23 de setembre 2020

Amb motiu del Dia d’Acció Europea contra la Islamofòbia, l’Institut Europeu de la Mediterrània va organitzar dilluns el col·loqui “Desarticulant la islamofòbia” per presentar “Islam, persones musulmanes i periodisme: una guia per a mitjans de comunicació”. Aquesta guia, impulsada per la Fundació Al Fanar, està dirigida a periodistes europeus amb l’objectiu d’orientar i resoldre possibles dubtes que puguin sorgir en la cobertura de les notícies relatives a les comunitats musulmanes.

En aquest sentit, cal tenir en compte que l’informe del 2019 de l’Observatori de la Islamofòbia en els Mitjans apuntava que el 64% de les notícies analitzades estaven lliures d’islamofòbia, el 15% estaven qualificades amb un semàfor vermell (islamofòbia activa) i un 21% tenien islamofòbia passiva. Així mateix, la temàtica del 60% de les peces analitzades era de contingut negatiu, sobretot relacionada amb el terrorisme, la dona i la radicalització. Així doncs, tal com es va exposar en el col·loqui és necessari “deconstruir aquesta realitat”.

“Els discursos d’odi estan molt presents. Els estem veient ara mateix al nostre xat, es manifesten constantment. Tota acció que fomenti la conscienciació sobre aquest fenomen és important”. Així va iniciar el col·loqui online la moderadora Lurdes Vidal (IEMed), mentre comentaris d’allò més desafortunats apareixien sota l’emissió en directe. Una presentació que va girar en torn de la islamofòbia i els diferents fronts des dels quals s'ha de combatre, posant un especial èmfasi en el periodisme.


"Els discursos d’odi estan molt presents. Els estem veient ara mateix al nostre xat, es manifesten constantment"


La Hana Jalloul, secretària d’Estat de Migracions, va ser l’encarregada d’exposar què s’està fent des del govern central per tal d’incloure a la comunitat musulmana a l’Estat espanyol. “La igualtat i la discriminació està a la nostra agenda política. A Espanya hi ha més de dos milions de musulmans, és un col·lectiu important que aporta molta riquesa a la nostra societat. Hem d’assegurar que se senten inclosos, especialment els joves”, va remarcar, després d’explicar els diferents projectes en marxa, posant èmfasi en aquells d’àmbit local.

Així mateix, va destacar que “no totes les persones musulmanes són migrants”. “El discurs fàcil és alienar allò que és diferent i negar que la realitat és molt més diversa. En aquesta falta d’acceptació de la diferència i la diversitat és on radica el problema”, va argumentar.

Tomasso Chiamparino, coordinador de la Comissió Europea per combatre l’odi antimusulmà, en la mateixa línia que Jalloul va explicar com es treballa des de Brussel·les per abordar la islamofòbia des d’un punt de vista polític. “La Comissió Europea ha estat la primera a crear una posició dins de l’Administració que s’ocupi específicament del discurs d’odi i discriminació contra els musulmans”, va apuntar, i va fer referència a l’auge dels grups d’extrema dreta, “que suposen un risc per a la cohesió de la societat”. Paral·lelament, va destacar el Pla d’Acció adoptat per la Comissió contra el Racisme i la Xenofòbia, el qual reconeix “l’existència de formes estructurals de racisme, no només d’episodis puntuals”.


"La Comissió Europea ha estat la primera a crear una posició dins de l’Administració que s’ocupi específicament del discurs d’odi i discriminació contra els musulmans"


La intervenció de Chiamparino va posar sobre la taula una de les paraules claus en què es va incidir en el col·loqui, l'estructuralitat. "Hi ha una certa acceptació d’una determinada islamofòbia entre amplis sectors de la societat”, va coincidir Vidal. A l’Observatori de la Islamofòbia aquest tipus de rebuig estructural es denomina passiu: tal i com indiquen les dades, mentre que la islamofòbia evident disminueix, el refús menys obvi augmenta.

Després del punt de vista de les Administracions, va ser Marta Barcenilla, vicepresidenta de la Federació Europea de Periodistes, qui va centrar la presentació al voltant del paper dels mitjans de comunicació. “El problema és que als periodistes els falta formació”, va començar. “No ens podem oblidar que en aquest país som islamòfobs des de 1492. Desconeixem molt la cultura de l’Islam, no en tenim ni idea. Barregem raça amb religió. El problema que tenim és un problema d’educació”, va tornar a constatar.

Karoline Fernández de la Hoz Zeitler, de l’Observatori Espanyol del Racisme i la Xenofòbia (OBERAXE) – que recentment s’ha sumat com a soci a l’Observatori de la Islamofòbia als Mitjans de Comunicació – també va coincidir en la necessitat de formació, “però no només dels periodistes”: “es financen molts projectes de sensibilització i formació perquè ens fa falta apropar-nos a la diversitat de persones que viuen en el nostre país”.

Per a Chiamparino, però, la “formació no és suficient per als periodistes”. El coordinador de la Comissió Europea va manifestar que els agents informatius també han de tenir un paper actiu per tal de visibilitzar allò que no és visible: “rarament es veuen dones amb vels als mitjans. S’ha de treballar per tal que els periodistes siguin activistes de la diversitat i de la representació d’aquesta diversitat”, va puntualitzar.

Imad Boussif, professor d’Estudis Àrabs i Islam va contribuir al col·loqui amb un punt de vista més personal i íntim. “Els musulmans estem reflectits als mitjans de comunicació. El problema és com estem reflectits. Una notícia mal explicada és un assalt a mà armada”, va criticar, incidint en la responsabilitat del periodista com a agent de la informació.

Per a ell, quan es parla de l’Islam als mitjans, se sol relacionar amb determinats tòpics, com el burca, l’ablació, el masclisme, el terrorisme o la delinqüència “perquè són temes que venen, que provoquen emocions”. Per il·lustrar-ho, Boussif va recórrer al debat sobre el vel de les dones musulmanes: malgrat que s’ha discutit sovint als mitjans de comunicació, “no se li ha donat veu a les protagonistes del debat. Jo no he vist a gaires mitjans que hagin convidat a una persona que porta vel per expressar-se, per dir com se sent”.

El darrer en parlar va ser Pedro Rojo, de la Fundació Al Fanar, que va encarregar-se de presentar la guia protagonista del col·loqui, “Islam, persones musulmanes i periodisme: una guia per a mitjans de comunicació”. “És la primera guia que hi ha a escala europea. És el primer pas per dotar de petites reflexions als periodistes. Quan hi ha articles islamòfobs als mitjans de comunicació no passa res, està normalitzat. El que vol aquesta guia és donar-li difusió, que sigui un primer manual per aquells periodistes que sí que volen escriure de forma més inclusiva”, va explicar.


"Els musulmans estem reflectits als mitjans de comunicació. El problema és com estem reflectits. Una notícia mal explicada és un assalt a mà armada"


“Tenim un repte que és coordinar-nos entre tots, ser molt més efectius en el que fem”, va resumir la moderadora Lurdes Vidal. Un desafiament al qual s’ha de fer front des de dos nivells: d’una banda, la islamofòbia “agressiva” i de l’altra, “l’estructural”, amb la qual s’ha de treballar a llarg termini. “Només cal mirar els comentaris al fil de Twitter on anunciàvem aquest col·loqui per adonar-se del problema”, va concloure.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —