QUAN EL MEU COS...

quan el meu cos
es converteixi en ruïnes
farta d’abonar amb absència
el terreny sempre àrid que em sóc
quan el meu cos
se’m ressequi en pedra
antiga com la de la teva pàtria desolada
quan el meu cos
ja no recordi l’enyor del teu
romandrà encara en ell
l’espera cicatritzada
el perfum de l’espera que és en els llavis
que besen l’ampolla que són els teus
llavis i en la sang que corre pel cos
que és teu
el cos la sang tot teu
res de mi no en queda
ni la sang
me l’ha transformada el teu nom
que em vincula per sempre a una terra
remota i que ara em pertany
i que és feta del fracàs
d’una civilització sencera que tan bé representem
tu i jo illes distants
d’impossible convergència
de patrons gastats i enverinats com ho són tots
no callaré
parlaré en boca dels perduts
i el meu crit serà far absurd per al teu retorn
aquí
a l’enlloc
estaré esperant-te aquí restaré
vigilant-te la ciutat
*
—De Glòria Coll, publicat dins l'antologia Retorn (Godall,2017)

La poeta d'aquesta setmana és Glòria Coll i ens recita el poema “Quan el meu cos...” comprès dins del llibre Retorn (Godall, 2017).  "Vaig provar d’experimentar amb el llenguatge i amb les formes dels poemes", explica la poeta al Diari de Barcelona.

"En el primer poema del llibre provo d’establir el que serà el to de la primera part: una monodia inesgotable, versos que s’enllacen un a l’altre amb la força d’allò que ha de ser explicat i que tracten la ruptura, tant amorosa com social, d’uns amants emigrats en un país que no és el seu."

Glòria Coll Domingo (Riudoms, 1988) és música i poeta. Ha estudiat violoncel a l’Esmuc, al Converatori d’Utrecht i al d’Amsterdam, i Filologia Catalana i Estudis Literaris a la URV i la UB. Ha publicat tres llibres de poesia: Oda als objectes, amb el qual va guanyar el Premi Amadeu Oller (Galerada, 2013), Territori inhabitable, Premi Miquel Martí i Pol de la Universitat Autònoma de Barcelona (edicions de la UAB, 2015) i, per últim, Retorn (Godall, 2017).