La Media Inglesa és un canal de YouTube que des del 2018 se centra en cobrir l'actualitat de la primera divisió anglesa, la Premier League. Tot i començar com una pàgina web, no va ser fins que va explorar YouTube que va experimentar un gran creixement. Actualment el canal acumula 350.000 subscriptors.

Ara, La Media Inglesa ha publicat Qatar: El mundial a sus pies, un documental dirigit pel periodista Juan Corellano. El focus el situen sobre les sospites de corrupció durant les eleccions, els abusos als treballadors migrants, i el futbol i l'esport com a eines de geopolítica de Qatar. Finançat exclusivament pel canal a través de les donacions dels seus usuaris, diuen que aquest és el "projecte més ambiciós" de La Media Inglesa.

Després de la publicació del primer i segon capítol i a falta de la publicació del tercer, que es publica avui, el Diari de Barcelona ha parlat amb Juan Corellano per entendre aquesta aposta periodística dintre de La Media Inglesa (LMI) i conèixer la seva opinió basada en fets.

A La Media Inglesa no acostumeu a apostar per un estil periodístic en aquest format. Com ho heu fet?
Era una inquietud que començàvem a tenir. Havíem fet alguna finta de reportatge més televisiu, si vols dir-li així, sobre la compra del Newcastle pel fons sobirà saudita. Tinc la sort que l'Ilie Oleart [director de 'La Media Inglesa'] em dona marge perquè també li agrada el gènere. Jo ja fa un temps que em dedico a temes més seriosos, com la geopolítica del futbol, i a aquest documental, on han eclosionat les nostres inquietuds, li hem dedicat més temps i diners.

Quin ha sigut el repte més gran en fer el documental?
N'hi ha hagut molts. El primer ha sigut trobar socis. Em va sorprendre negativament, encara que no sigui tan sorprenent, que per molts mitjans de comunicació o empreses Qatar sigui una línia vermella. O el simple fet de la por a posar-se en problemes: per por a perdre anunciants, enfadar la FIFA, per la línia editorial... No tinc rancúnia a ningú, perquè ho entenc, però és decebedor.

Clar.
Així que el nostre repte era fer el màxim possible amb allò que teníem. Hi havia imatges de diferents qualitats perquè vam haver de fer entrevistes per Zoom, no podíem comprar imatges de recurs de futbol, cosa que ens va forçar a nosaltres a sortir en pantalla... Ha sigut tot molt artesà, i el fet negatiu que era estar sols, alhora ens ha permès ser molt creatius.

Justament, vau dotar el primer capítol d'una estètica de televisió antiga.
Això és principalment, com deia, fruit de la necessitat. Fent servir un filtre amb molt de gra s'equilibra la qualitat de totes les imatges. També ens encaixava pel que fa a guió fer una referència a Tots els homes del president. El primer capítol, Tots els homes de FIFA, vol fer referència a aquesta pel·lícula, la més canònica del periodisme d'investigació de la història del cinema. Creiem que el cas del Watergate, que va acabar amb la carrera de Nixon, tenia moltes coses en comú amb aquest cas del FIFAgate, que va acabar amb la carrera, també imparable, de Sepp Blatter.

Per què vau decidir fer el reportatge?
La idea sorgeix del dubte sobre què fer amb el Mundial. Alguns deien de no penjar contingut per fer boicot, però això només ens feia perdre diners. [riu.] Al final vam decidir que la nostra posició és que, com a periodistes, no hauríem de participar activament de segons quines propostes de la societat. Crec que això correspon a l'activisme o a la militància, però no als periodistes, perquè com més útils som per a la societat és com a observadors externs, descrivint la realitat.
 

"Hi havia la idea de fer boicot, però crec que els periodistes no hem de participar de segons quines propostes de la societat"

És possible.
Així que vam decidir que cobriríem el Mundial, però explicaríem totes les històries. També totes les ombres que s'han produït durant els 12 anys de preparació. I el perquè del documental és per ser útil. Volíem fer un documental per aquella gent que volgués saber més sobre les sospites que la majoria de gent coneixia. És informació d'una manera condensada, i espero que entretinguda.

Tal com expliqueu al primer capítol del documental, la corrupció de la FIFA sí que ha quedat provada. En canvi, mai no s'ha provat que afectés l'elecció de Qatar com a seu del 2022. Per vosaltres és prou clara?
Això és una qüestió complexa que intentem explicar en el primer capítol. A Qatar se'l col·loca com a cap de turc, però per mi la FIFA és molt més responsable d'aquest Mundial. És el seu torneig i poden fer el que els vingui de gust amb ell. Al final sembla que el Mundial sigui patrimoni de la humanitat, però és patrimoni de la FIFA, exclusivament. La gran clau és que la FIFA no ha establert uns estàndards de mínims. Es parla del tema de treballadors a Qatar, però és que la FIFA ho permet. Podria emportar-se el Mundial si no es complissin certs requisits, però pensen en els diners.

(...)
Quan a les votacions del 2010 es decideix que el Mundial de 2018 vagi a Rússia i el de 2022 a Qatar, la FIFA ja tenia una corrupció galopant. I el 2010, en ser una votació doble, alguns aspiraven al 2018, altres al 2022, i els que no competien entre si feien tripijocs amb favors. I com que la votació és secreta, hi ha tots els ingredients per a una tempesta perfecta.

Tot molt democràtic.
De fet, l'acusació dels Estats Units qualifica la FIFA d'organització mafiosa. Perquè es considera que l'organització funciona de tal manera que, quan treus a un individu, entra un altre que realitza exactament la mateixa funció. S'ha de jutjar com una organització criminal perquè si no ataques el sistema, i sí els individus, el sistema corrupte preval. Que —espòiler— és el que ha passat. A la FIFA ara no hi queda ningú del 2015, però el sistema ha seguit perquè la corrupció és un símptoma d'una sèrie de problemes: falta de transparència, falta de governança, falta de mecanismes de control, falta d'observació externa...
 

"La corrupció és el símptoma de certes carències: de transparència, de governança, de mecanismes de control i d'observació externa"

I Qatar?
Judicialment, els ha arribat a esquitxar, però el tema és que Qatar només participa d'un sistema que ja existia. Ara bé, ells ho porten a un nivell molt superior. A la FIFA hi havia cert tracte amb grans canalles, i Qatar el 2010 competeix a un altre nivell. Per exemple, necessiten el vot de Platini, i no van a parlar amb ell, sinó que parlen amb el seu superior: Sarkozy. Ells preguntaven: "Què et puc oferir?" com a país, no com a federació de futbol.

Ha fet net la FIFA?
Aquest divendres surt el tercer episodi i parlem molt sobre això. L'únic que puc avançar és que una persona va entrar a FIFA durant l'època de la reforma, i se la va fer fora per ser una persona íntegra.

Creus que la FIFA li va donar el Mundial 2026 als Estats Units com a retribució per Qatar 2022, en què potser els Estats Units van tenir la sensació de sortir perjudicats?
No tinc cap certesa per afirmar-ho, però és una càbala que podria tenir cert sentit. Aquestes coses es fan. L'arribada al poder de Blatter és gràcies al suport dels africans per la promesa que portaria el Mundial a Sud-àfrica i, efectivament, el va acabar portant allà. En aquest cas, la idea de Blatter era Rússia 2018 i Estats Units 2022: els dos vells enemics de forma consecutiva. Així que probablement els ho va prometre a EUA també.
 

"Qatar porta la corrupció de la FIFA a un nivell molt superior. No influeix en les federacions, sinó que es dirigeix als països"
 

Tornant a Qatar, consideres que ha violat drets humans?
El que a mi m'ha semblat més nociu de la kafala [Règim laboral que s'ha titllat de neoesclavisme.], després de parlar amb gent sobre el terreny, és, primer, que en el moment en què els treballadors posen un peu en territori qatarià ja els han fotut l'estafa de la seva vida. Això no és culpa necessàriament de Qatar, sinó dels intermediaris i prestadors —més aviat responsabilitat del país d'origen— que cobren per coses que a priori són gratuïtes. I després, en arribar a Qatar, són totalment dependents del seu ocupador.

El 'kafil'.
Aquest responsable és qui els hi ha d'expedir el permís de residència i a més els podria requisar el passaport. Si el teu ocupador és dolent estàs perdut. Ell et permet obtenir atenció mèdica, no pots canviar de feina sense el seu consentiment i no pots marxar del país sense el seu permís. [Pausa uns segons.] Clar, és que l'esclavisme va més enllà de treure un fuet i colpejar-los a l'esquena. No sé si és esclavisme o no, però el que veig és que són condicions molt dures. També reconec que sovint cometem l'error de jutjar-ho tot des d'un punt de vista occidental. Jo he parlat amb gent allà que sap que són condicions dures, però tenen situacions desesperades al país d'origen.

I ells què en diuen?
Hi estan disposats perquè saben que és feina i la necessiten. S'ha de pensar que el context i la seva situació és molt diferent. Preguntes a gent que han perdut familiars i et diuen: "Per què m'hauria d'enfadar, si no canviarà res?". La gent no guarda rancúnia. Això t'ho trobes sobre el terreny i et recol·loca les teves visions. Per això al segon capítol hem decidit que parlin els afectats.

La nepalesa Gita Devi, viuda de Bikru Mandal, que va morir a Qatar. / La Media Inglesa

I al règim laboral s'ha de sumar l'absència de drets polítics. Creus que la FIFA hauria d'establir criteris polítics o mantenir el Mundial com un esdeveniment esportiu?
Això que l'esport no es barreja amb política... no ho tinc clar. Concedir un Mundial a la Rússia de Putin, vist des del present, és polític o no ho és? O donar-li a l'Argentina el 1978. El futbol sempre juga la carta de no mullar-se: és el "La pelota no se mancha" de Maradona. Jo crec que si et signifiques, i per exemple decideixes només fer Mundials a països que respectin al col·lectiu LGBTIQ+ —que per mi tindria molt de sentit— et trobes que no pots portar el Mundial a moltes regions. Això podria ser discriminatori amb molts països. O no, no ho sé. És un debat complex.

És cert.
Jo crec que FIFA no es mulla perquè sap que estableix un precedent. Que, de fet, ja ho ha fet amb Ucraïna. Això els complica molt la vida. Han fet fora a Rússia de competicions, i ara en el moment en què qualsevol país que formi part de la FIFA iniciï un conflicte bèl·lic, què farà la FIFA? Ja ha marcat un precedent. Així que per ells és complicat, però entenc que molta gent reclami una significació política.
 

"Reconec que sovint cometem l'error de jutjar-ho tot des d'un punt de vista occidental"

I que la FIFA no es posicioni trasllada la responsabilitat a les federacions?
Al final la pilota va baixant per la muntanya fins que li arriba a l'aficionat ras. És com amb el reciclatge, que el consumidor ras se sent culpable perquè se li ha oblidat tirar el tetrabric al contenidor groc mentre que al costat hi ha una fàbrica contaminant tot el que pot. De la FIFA passa a les federacions, més tard als futbolistes, després als periodistes, i finalment a la ciutadania. I al final tothom fa el que pot. Pel que respecta a les federacions, aplica el mateix que amb la FIFA. També han de menjar i el mundial dona molts diners. Al futbol, quan hi ha un debat entre ètica i economia sempre guanya l'economia.

I des d'un punt de vista futbolístic, què us sembla que el Mundial se celebri a la tardor?
Si la intenció és fer circular el Mundial per tot el món això haurà de passar. Hi ha regions del món en què al juny, juliol i agost no s'hi pot jugar. I anem a pitjor, tal com estem en termes de canvi climàtic. El futbol té un problema de calendari en general, però no només és responsabilitat de FIFA, és una responsabilitat compartida perquè tothom té la idea de crear més competicions i jugar més partits.
 

"En el món del futbol, quan hi ha debats entre ètica i economia sempre guanya l'economia"

Creus que el Mundial de Qatar tindrà el mateix èxit a escala de presencialitat, desplaçaments al país, que alguns mundials precedents?
No en tinc ni idea. És la gran incògnita, però no pinta bé. Si la FIFA porta el Mundial a Qatar és perquè hi ha molts diners. Les entrades són les més cares de la història —inclús en certes circumstàncies doblen en preu de les de la final del Mundial anterior—, els allotjaments són caríssims i és quasi impossible trobar-ne... Però per canals interns ens arriben informacions sospitoses. No és normal que encara hi hagi entrades a la venda. En un Mundial ja haurien d'estar totes esgotades. I ara veus els vídeos de Qatar on s'animen a les seleccions i et preguntes: de debò omplirem els estadis de figurants? És una mica orwel·lià. Estic segur que durant el Mundial, fora d'allò futbolístic, farà parlar segur.