"Tot i ser senzilla pel que fa a la producció, és una mostra de com amb pocs elements es pot fer una molt bona pel·lícula. En aquest cas, amb quatre persones assegudes al voltant d’una taula"
Per Pablo Mérida
Publicat el 27 de novembre 2020

Després de gairebé un mes amb els cinemes clausurats, per fi, els nostres governants han tingut la bona idea de reobrir les sales a tota Catalunya. En aquest temps, les estrenes han seguit arribant als cinemes d’arreu d’Espanya i ara arriba el moment de posar-nos al dia. Per celebrar que per fi podrem tornar a veure pel·lícules a la pantalla gran hem decidit recuperar Sentimental de Cesc Gay, l’estrena de la setmana just quan van tancar-nos els cinemes i que, ja us avisem, no ha de quedar oblidada. 

Basada en la seva obra teatral Los vecinos de arriba, Cesc Gay ens proposa la història d’un matrimoni distanciat que convida els veïns, una parella més jove, a sopar. Aquesta vetllada aparentment casual es convertirà en una experiència tan excessiva com a catàrtica per als quatre comensals. 

Sentimental, tot i ser senzilla pel que fa a la producció, és una mostra de com amb pocs elements es pot fer una molt bona pel·lícula. En aquest cas, amb quatre persones assegudes al voltant d’una taula, Gay aconsegueix crear una atmosfera tensa i hilarant a parts iguals, que impactarà de bon tros a l’espectador. 


"Qui ja conegui l’obra de teatre o l’hagi vista no se sorprendrà dels girs, però gaudirà dels gags, que no perden frescor i mantenen tota la seva gràcia original"


L'èxit més gran de la proposta és presentar-nos uns personatges normals i corrents que es veuen immersos en una situació cada cop més incòmoda, però a la vegada absolutament versemblant, cosa que la fa encara més divertida per a l’espectador. Els petits detalls punyents, els comentaris mordaços i les situacions que gairebé semblen d’acudit, però que ens podrien passar a tothom, emplenen aquesta comèdia que funciona de meravella.            

Qui ja conegui l’obra de teatre o l’hagi vista no se sorprendrà pels girs, però gaudirà dels gags, que no perden frescor i mantenen tota la seva gràcia original. En aquest sentit, el text de l’obra original es manté quasi intacte en la pel·lícula i és digne de menció com, sense fer-ne canvis substancials, la trama funciona tan bé a la pantalla com a l’escenari. 

Gran part de l’èxit que es mantingui la pulsió narrativa en aquesta reunió en temps real es degut, sens dubte, al repartiment. Javier Cámara, com sempre, brilla amb la seva actuació. Ens farem un fart de riure amb el seu personatge del paio sarcàstic i mal encarat. La Griselda Siciliani també clava el personatge de la dona que es preocupa més pel que pensin els veïns que no pas pel que digui el seu marit. Aquesta parella tan tradicional xoca amb els veïns, molt més oberts i moderns, encarnats meravellosament per Belén Cuesta i Alberto San Juan. Els quatre protagonistes són, de fet, un dels motors vertaders d’aquesta comèdia. Una direcció i un guió impecable que funciona i t'atrapa, exactament de la mateixa manera que ho fa una d'aquelles sobretaules que s'allarguen i que, d'alguna manera estranya, no vols que acabin mai.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —