El 31 d’agost els esplais Matinada-Pòrtics i l’Espurna de Gràcia van quedar-se sense local per dur a terme la seva activitat. El que podria semblar una anècdota més dins de l’àmbit del lleure educatiu o de l’urbanisme de la Vila de Gràcia, en realitat afecta més de 200 famílies i una cinquantena de monitors i monitores i és la punta de l’iceberg d’una problemàtica que cada vegada més afecta els esplais i caus barcelonins. 

Aquests dos centres compartien fins fa poc l’espai de Sant Josep, propietat de les monges Carmelites i del Districte de Gràcia, però en acabar-se el contracte es va decidir no renovar-los-lo i cedir l’espai a l’Associació Cristiana de Joves (YMCA), causant així que les dues entitats es trobin al carrer a les portes de començar el curs 2020/21. Si bé el Districte els ha ofert algunes alternatives de locals, els monitors i monitores dels esplais denuncien a través de la campanya ‘No tenim local’ que aquestes “no són adequades per poder desenvolupar la tasca amb infants i joves”.

Les dues entitats havien de deixar el local abans de l’estiu, però la situació es va acabar allargant fins a finals d’agost a causa de la crisi sanitària. Feia temps que es queixaven del mal estat en què es trobava el local des que hi van entrar i, de fet, les obres han estat constants durants els sis anys que l’han fet servir. A més, asseguren que era molt just perquè hi cabessin dos esplais tan nombrosos com Matinada-Pòrtics i l’Espurna de Gràcia.

Això només ha fet que començar, #CapEsplaiSenseLocal!@eloibadia @Bcn_Gracia #NoTenimLocal pic.twitter.com/tO00uTb4ap

— Cap Esplai Sense Local (@notenimlocal) September 22, 2020

En constant canvi de local

Nascut el 1978, l’Esplai Matinada-Pòrtics ha estat 16 anys sense local propi. El 2003 van aconseguir fer ús de l’escola Reina Violant els dissabtes i el 2015 de l’escola Rius i Taulet, però a la pràctica han hagut d’estar molt de temps sense un espai digne on desenvolupar la seva tasca, el que els ha portat a fer esplai a la via pública, per les places i carrers del barri constantment. 

D’altra banda, l’Espurna de Gràcia, nascut el 2012, va passar per l’Espai Jove la Fontana i també ha hagut de fer les activitats al carrer en moltes ocasions, una situació que asseguren és “molt precària per a qualsevol entitat”. Els monitors i monitores de l’Espurna antigament formaven part de l’Esplai Pompeia, situat al carrer Riera de Sant Miquel amb Avinguda Diagonal, però quan van decidir apostar per una educació laica van trencar llaços amb la parròquia. Aquesta decisió els va portar a quedar-se sense local.

Per tot plegat, el 2014 els dos esplais van acordar entrar conjuntament al local de Sant Josep, al número set del carrer Jaén, de forma provisional fins que l’Ajuntament els cedís un espai definitiu. Aquest espai es va fer efectiu de manera provisional el 2015 i constava en un primer moment de quatre sales, tot i que amb la renovació del contracte van passar a ser tres: una per cada esplai i una de compartida. 

La plataforma 'No tenim local' ha marcat alguns espais del Districte de Gràcia que es podrien fer servir per dur a terme les activitats dels esplais.

El paper de l’Ajuntament de Barcelona

Tot i que el 2014 es va arribar a aquest acord, les dues entitats denuncien que no han tornat tenir notícies del local definitiu que se’ls va garantir fa cinc anys per part de l’Ajuntament. Ara el consistori els ha ofert el Casal Popular Tres Lliris, situat a l’antiga comissaria de Lesseps, al carrer Nil i Fabra amb Torrent de l’Olla, que està autogestionat per joves, alguns d’ells monitors i monitores dels dos esplais citats.

Allà han pogut deixar part del seu material, però asseguren que no és un espai adequat per desenvolupar la seva tasca i creuen que “no ha d’exercir com a local d’esplais, ja que és un projecte independent”. La resta del material l’han hagut de repartir entre diferents locals d’altres esplais i caus del barri, a una saleta de l’Espai Jove la Fontana i a les cases particulars dels monitors i monitores. 

“L’Ajuntament es penja la medalla dient que ens han buscat una alternativa quan no és veritat”, asseguren els monitors i monitores d’aquests dos esplais al Diari de Barcelona. A més, afegeixen que des que han iniciat la campanya ‘No tenim local’ tampoc s’han posat en contacte amb ells malgrat porten setmanes demanant la reunió que se’ls havia promès de cara al setembre. 

“L’Ajuntament es penja la medalla dient que ens han buscat una alternativa quan no és veritat”

La versió de l’Ajuntament de Barcelona, però, és força diferent. En primer lloc consideren que “l’espai que demanaven els esplais és el que destinen com a magatzem i per a les reunions de monitors, no pas per a les activitats de l’esplai”. A més, diuen al Diari de Barcelona que l’escola va decidir no renovar el contracte amb els esplais “per mal ús continuat de les seves instal·lacions” i que el Districte sí que ha mantingut amb ells diferents trobades per cercar alternatives i que els acompanya “perquè arribin a acords amb altres entitats perquè puguin deixar una part dels materials més valuosos” en dos espais diferents.

“Quan ens van manifestar que el local del carrer Nil Fabra 17, cedit a l’Associació Joves de Gràcia, no s’adequava a les seves necessitats, el Districte ho va valorar i per això es van projectar unes obres de millora de l’espai”, asseguren des del consistori. Aquestes obres han de començar en breu i tenen l’objectiu de millorar la seguretat del local. Així doncs, l’Ajuntament insisteix en què “els esplais no es queden al carrer”, ja que la setmana vinent es renoven els convenis amb les dues escoles on, diuen, es desenvolupen les activitats que aquests esplais fan amb els infants des de 2016.

Una incertesa multiplicada

Si l’inici del curs pels esplais ja era prou complicat degut a la situació sanitària, social i econòmica que hi ha actualment al nostre país, el fet de no tenir un local assegurat per dur a terme les seves activitats dificulta encara més l’organització dels propers mesos per aquestes dues entitats de Gràcia. “Es planteja un curs incert i mogut, tenim el material repartit per moltes bandes”, expliquen al DdB des de ‘No tenim local’. 

Els monitors i monitores d’aquests esplais estan preocupats ja que fer esplai al carrer és un risc en la situació actual i asseguren que aquesta situació els provoca “angoixa i incertesa”, així com “ràbia i frustració” perquè “aquest any s’està repetint en molts altres caus i esplais i per tant afecta moltes famílies al darrere”. De fet, els pares i mares també estan preocupats pel que està passant. 

ENS HAN FET FORA DEL LOCAL!
Aquest 31 d'agost, l'@bcn_ajuntament ha deixat dos esplais al carrer. Més de 200 famílies de l'Esplai Matinada-Pòrtics i l'Espurna de Gràcia s'han quedat sense local.

Cap esplai ni cau sense local!#NoTenimLocal #CapEsplaiSenseLocal #Localitzat pic.twitter.com/LfF7MTAUQr

— Cap Esplai Sense Local (@notenimlocal) September 1, 2020

Una família amb un infant i un jove que participen de l’esplai Matinada-Pòrtics creu que “totes les entitats per funcionar necessiten un espai i el fet de no tenir-ne contribueix a fer les coses encara més difícils pels monitors i monitores que són joves voluntaris”. A més, comenten al DdB que en altres ocasions en què l’esplai ha estat sense locals ha arribat a perdre infants per la incertesa que suposa. Tot i que expliquen que els seus fills estan enfadats per la situació i que els costa d’entendre, tota la família ha participat de les propostes de mobilització que els monitors i monitores han fet per revertir la situació.

Una altra família, en aquest cas de l’esplai Espurna de Gràcia, coincideix en què als fills els ha sabut molt greu saber que s’han quedat sense local i que se senten “menystinguts”. Considera, a més, que és vital que els esplais tinguin un local digne perquè “contribueix al sentiment de seguretat, a la cohesió i al sentiment de pertinença”. Una segona família d’aquesta entitat creu que un local és essencial pels monitors i monitores però també “perquè la canalla que en un futur vulgui desenvolupar-se com a monitor entengui que un espai és una necessitat i referent a cuidar.” 

Barcelona, ciutat sense locals

“Estem cansades i fartes ja que portem tota la vida així, movent-nos com una baldufa, d’un a l’altre, sense ni una època estable”, reconeixen des de ‘No tenim local’. La realitat és que els esplais Matinada-Pòrtics i l’Espurna de Gràcia no són els únics que s’han quedat sense local i han necessitat l’ajut de les administracions en els últims anys. De fet, tal com explica Pau Mora, membre de l’Equip General del Sector de Barcelona d’Esplais Catalans (Esplac), aquesta entitat va fundar la comissió ‘Localitza’t’ fa molt de temps, tot i que va ser al 2010 quan va començar a tenir ressò.

Aquesta comissió, que actualment ja no està activa com a tal tot i que Mora explica al DdB que aviat es tornarà a crear un nou grup per respondre a les mateixes necessitats, tenia com a objectiu denunciar que molts esplais, i també caus, s’estaven quedant al carrer i que els locals “són una preocupació molt important al seu dia a dia”. “En els últims dos o tres anys”, denuncia Mora, “ha anat molt a pitjor per molts esplais de Barcelona, d’Esplac i també d’altres federacions”. L’Esplai Espurna de Sants o el cau de la Sagrada Família, l’Agrupament Escolta Antoni Gaudí, en són dos exemples.

En el primer cas, l’entitat es trobava a la parròquia de Santa Maria de Sants, però el 2017 se’ls va reubicar al pati de l’AEiG Mossèn Puig després de ser avisats amb una setmana vista que els obrers entrarien al seu pati i que havien de treure tot el material del seu local. Malgrat els havien comentat que podrien ser partícips del projecte de reforma de l’espai, es van trobar “amb el projecte tancat i entregat a l’Ajuntament”, tal com van explicar en un comunicat. 

SUMEM VICTÒRIES, gràcies a l'ajuda de totes hem aconseguit una solució transitòria.

Comunicat⬇️ pic.twitter.com/QGdFsQV92P

— AE Antoni Gaudí (@aeAntoniGaudi) March 9, 2020

Quant a l’A.E. Antoni Gaudí, el canvi de mossèn de la Sagrada Família, l’octubre de 2018, va marcar els primers passos pels seus problemes en aquell espai. Temps després se’ls va dir que haurien de marxar “perquè l’enderrocaven per poder fer un museu sobre la vida d’Antoni Gaudí”, tal com explica al Diari de Barcelona la Cora, cap d’aquesta entitat. Després de demanar ajuda al Patronat i a l’Ajuntament, gràcies a la manifestació que van fer el passat vuit de febrer els van acabar cedint un local a l’Illa de les Aigües que caldrà reformar durant el curs. “Fins que aquest local temporal no estigui a punt no ens faran fora”, afirma la Cora.

Pau Mora considera que en aquestes dificultats per mantenir un local digne a Barcelona hi intervenen diversos factors. En primer lloc, el fet que en molts casos no siguin entitats religioses, amb el recolzament d’una parròquia al darrere, complica que es puguin mantenir un espai fix. La cap de l’A.E. Antoni Gaudí, de fet, assegura que “si fóssim una entitat de caire religiós no ens haguessin volgut fer fora, tot i que el Patronat de la Sagrada Família ho nega.”

D’altra banda, apunta que “l’esplai és una entitat que va molt justa de diners normalment, en el sentit que fem pagar el mínim a les famílies per fer l’activitat i les monitores no en traiem benefici perquè no cobrem”. Això fa que pagar un lloguer a Barcelona sigui impossible per aquests centres, ja que si ho haguessin d’assumir haurien de pujar les quotes a les famílies i moltes es quedarien fora de l’activitat. 

“L’Ajuntament de Barcelona no té espais per cedir o no ens vol cedir els espais que té, perquè sí que en té però prioritza altres coses”, es queixa Mora. Si bé reconeix que la situació no és la mateixa en tots els districtes, a Gràcia han notat especialment que s’han cedit i fins i tot construït espais per altres iniciatives i que s’ha oblidat als esplais. “La reivindicació és que sempre som els últims en moltes coses”, sentencia.

Compromís real o falsa aparença?

L’objectiu de la campanya ‘No tenim local’ és “visibilitzar la problemàtica de la falta de locals per entitats de lleure, en concret de l’esplai Matinada i l’Espurna, però també denunciar la falta de reconeixement i importància que se li dona a l’educació en el lleure i sobretot a l’associacionisme educatiu”, expliquen des de la plataforma. Creuen que “l’educació no formal mai s’ha entès com a part de l’educació, s’ha menyspreat”.

Les famílies dels esplais afectats hi estan d’acord i afegeixen que troben a faltar més comprensió i acompanyament per part de l’Ajuntament, “i no només buscar culpables”, i que “cal anar una mica més enllà dels discursos i fer polítiques reals de suport”. Consideren que els esplais no són una prioritat pel consistori i que “és una llàstima i sembla gairebé un complot contra la riquesa que representa el teixit associatiu del barri i per extensió la de la ciutat i del país”. Finalment, es pregunten que “si el teixit associatiu no es considera primordial, i més si és educatiu, en quina ciutat vivim?”

“Cal anar una mica més enllà dels discursos i fer polítiques reals de suport”

La Cora, cap de l’Antoni Gaudí, però, opina que “l'Ajuntament va ser de gran ajuda tot i que en molts casos podria haver pressionat més”. “No estem enfadats amb l’Ajuntament, a nivell tècnic ens ha donat suport; ara, hem trobat una falta de voluntat política en tots sentits”, diu el membre de l’EGM d’Esplac. Comparteix que estan cansats que, quan fan campaments a l’estiu se’ls titlli d’herois però després no se’ls reconegui res a nivell educatiu. 

Per part de Barcelona en Comú sí que consideren que han impulsat “des de l’Ajuntament diverses eines per facilitar la tasca dels esplais i caus i fomentar la participació dels infants i joves d’una manera més àmplia”. Entre aquestes mesures hi ha el Pla d’Adolescència i Joventut 2017-2021, que contempla “un eix d’actuació de foment de la participació i l’associacionisme juvenil” i on s’hi fa “un reconeixement específic a l’associacionisme educatiu de base voluntària, els esplais i caus de la ciutat”. Indiquen que “els infants han de tenir garantits els seus drets alhora que les institucions hem de treballar per defensar-los i preservar-los”, ja que són “inalienables, irrenunciables, innats i imprescindibles per una infància plena”. 

Un problema d’arrel

Si bé des de l’Ajuntament creuen que “cal superar la mirada adultocèntrica que entén als infants com a pre-ciutadans i canviar-la per una mirada que posi l’infant al centre de les polítiques”, des de les entitats de lleure s’insisteix en què és el mateix Ajuntament de Barcelona qui ho perpetua. “Ens posen dins del sac de joventut i hi sumen els prejudicis cap al jovent que té l’adultcentrisme”, diuen des de ‘No tenim local’. Pau Mora reforça aquesta idea afegint que haurien de ser al departament d’educació i no de joventut perquè ells i elles a l’esplai eduquen, no fan res pels joves, malgrat ser-ho.

“La solució acaba perquè se’ns tingui més en compte a l’hora de programar com seran els anys vista als barris”, assegura Mora. En definitiva, el sentiment generalitzat a les entitats de lleure és que no se senten compresos ni tan sols ben identificats en la majoria d’ocasions i que, tot i que no dubten de la bona fe de les institucions, aquestes encara tenen molt a millorar. 

“Els caus i els esplais són a Barcelona i arreu del país espais de llibertat i de canvi social”, afirma l’Ajuntament, malgrat cada vegada són més les entitats de lleure que s’han vist desplaçades dels seus locals històrics. “Ha estat un procés dur, el fet d'haver de marxar d'un local on hi som des de la fundació de l'Agrupament (65 anys enrere) és una cosa difícil de pair, el sentim com una segona casa en molts casos”, conclou la Cora per recordar que, al final, els més afectats són els infants, joves i famílies que participen d’aquestes activitats.

? Que quedi clar: AMB el CAU NO S'HI JUGA. pic.twitter.com/4ai4GOYxTM

— AE Antoni Gaudí (@aeAntoniGaudi) February 10, 2020