Part del furor que causen els seus podcasts i shows és gràcies a la complicitat que tenen. Van començar a fer humor des de diferents punts, però fa temps que van en la mateixa direcció: 

Compartiu dos projectes. Un és el podcast Deforme Semanal Ideal Total, que ja és tot un èxit: només el mes d’abril us han escoltat 40.000 persones. Com el definiríeu?

Isa Calderón: Va, ja començo. El ¡meu! programa, Lucía, és una conversa —és evident que el programa és de les dues, però Isabel sempre es diverteix presentant a Lucía com una col·laboradora—. En una conversa tu expliques els llibres que has llegit o les pel·lícules que has vist a la gent que estimes. Jo desitjo que les persones que ens escolten gaudeixin i flipin amb les mateixes coses que jo.

Lucía Litjmaer: No canviaria res del que has dit.

Més enllà de la ràdio també esteu al teatre amb el show Deforme Semanal. En què consisteix?

L: El Deforme Semanal al teatre té una posada en escena i una estructura semblant a un Talk Show. Ja ho vam pensar així des de l’inici. És una imitació del que seria un Late Night televisiu, però la idea és subvertir el format. Donar-li la volta des d’una altra perspectiva, política i feminista.

I: Hem agafat aquest format i l’hem adaptat a la precarietat. Al final és un programa on ens volem riure de tot, sobretot això.

L’humor és una de les claus dels vostres programes. Però quin tipus d’humor feu? Dieu, per exemple, que us allunyeu de la perspectiva machirula.

I: Bàsicament ens riem d’aquest humor que es considera “universal”, que fan els homes des de la seva perspectiva i que sembla l’única mirada. Nosaltres fem humor des d’una perspectiva feminista.

L: A més, és un humor molt personal i costumista, que té molt a veure amb el que veiem al nostre voltant. Òbviament hi ha una part d’actualitat, sobretot quan fem el Deforme Semanal al teatre, en què parlem més de política. Però sempre intentem tractar temes dels quals ningú més està parlant i aportar certa frescor.

Creieu que l’humor és una eina transformadora?

I: Nosaltres ho veiem així. És súper poderós. Quan fas un acudit, parles des d’una certa ‘solemnitat’: estàs segura que te n'estàs rient perquè has identificat perfectament conductes o situacions injustes que es reprodueixen contínuament.

L: Per una banda estic d’acord, però no comparteixo la idea que l’humor hagi de ser pedagògic. El que fem nosaltres és aportar una perspectiva diferent.

I: Sí, però ja et dic jo que l’humor té una força poderosíssima.

L: Sense cap mena de dubte. Però tu i jo hem parlat moltes vegades de com a les dones que es dediquen a fer humor se les carrega amb la responsabilitat de cobrir tot un espectre, inclús de forma pedagògica.

I: Cert. Però a nosaltres ens és impossible construir un discurs sense compromís. ‘El personal és polític’, seria una bona resposta. Al final ens riem de situacions injustes que hem viscut una vegada i una altra, subvertim l’odi, la ira i la violència per humor, ironia i irreverència, que, en essència, són molt més poderoses.

"Isa Calderón: "Al final ens riem de situacions injustes que hem viscut una vegada i una altra"

Sou dues dones i feu humor en clau feminista. Us trobeu amb haters a les xarxes socials? Com ho gestioneu?

I: —Amb un somriure irònic— Buf… és que això és continu, no s’acaba. Com ho portem? No sé, com ho portes tu, Lucía?

L: Mira, jo ja no llegeixo mai els comentaris del que pengem a les xarxes perquè passo d’amargar-me i veure les constants agressions. En aquest sentit, tota dona que estigui a les xarxes s’ha de protegir. És trist però és així.

I: Jo cada dia, pengi el que pengi, tinc agressions. I fixa’t que és trist, però hem après a conviure amb persones que ens insulten, arriba un punt on t’és igual.

L: És una cosa horrible d’aprendre, però estar a l’espai públic, tenir veu pròpia i alguna cosa a dir els hi resulta intolerable.

I: —Aixeca el dit índex— Bé, i si a sobre fas humor ja ni t’explico.

"Lucía Litjmaer: "Estar a l’espai públic, tenir veu pròpia i alguna cosa a dir els hi resulta intolerable"

Referents de l’humor

Charo Lopez, Malena Pichot, Ana Carolina i Vanesa Strauch. 

Moments vergonyosos

Quan a casa una broma ens fa molta gràcia i, després, davant de 500 persones no queda bé.

Tres personatges i accions 

L: Sopar amb Bel Olid, fer un escape room amb Fernando Simón i fer un llarg viatge en cotxe amb Ana Milán.

I: Sopar amb Fernando Simón, fer un escape room amb Ana Milán i fer un llarg viatge en cotxe amb Bel Olid.