Ennatu Domingo sempre havia volgut estudiar Ciències Polítiques. Creu que és una forma d’entendre com funciona el món. Va néixer a Etiòpia l’any 1996 i va arribar a Catalunya de petita. Els seus pares adoptius estan endinsats en el món literari; és per això que sempre hi ha hagut llibres a casa. Uns llibres que han exposat l’Ennatu a moltes realitats i li han donat la inspiració i l’impuls per explicar la seva experiència marxant del seu país d’origen i creixent a Europa. 

A través de les pàgines de Fusta d’eucaliptus cremada (Navona Editorial, 2022), l’autora debuta exposant en primera persona les complexitats d’un país en guerra i les vivències d’una nena que es va allunyar de la seva cultura i la seva llengua, l’amhàric, i ha construït la seva identitat en un altre país. 

Per què has decidit publicar el llibre ara i no abans o després? 
Creia que ara és el millor moment per escriure’l. El creixent debat sobre "descolonitzar" el coneixement sobre Àfrica, el viu moviment antiracista als Estats Units i arreu, i la constatació de què sense invertir en les dones no podem progressar com a societat m’han permès explicar un relat que es troba en el centre de tots aquests reptes globals.  

Comences, a part d’amb el teu viatge en bus d’una ciutat a una altra, relatant la guerra d’Etiòpia. És la realitat que més vols que la gent sàpiga del país?
La meva formació en conflicte internacional i prevenció clarament fa posar l’atenció en el conflicte al nord d’Etiòpia per l’impacte que ha tingut en les comunitats vulnerables, les dones i infants. Però no és la realitat que més dono a conèixer ni és el desencadenant del meu relat. 

"La cobertura mediàtica és important per no convertir conflictes inacabats en conflictes oblidats"

I, com a politòloga, has comparat el conflicte etíop amb el d’Ucraïna i la insuficient cobertura mediàtica que ha tingut un en comparació amb l’altre?
El que s’ha comparat és el tracte de refugiats ucraïnesos amb refugiats d’Eritrea, ensenyant clarament els dobles estàndards de les lleis migratòries europees. La cobertura mediàtica és important per no convertir conflictes inacabats en conflictes oblidats, com està passant ara amb Birmània, Haití, Iemen, etc. A Etiòpia ens trobem amb un cas particular, on el conflicte ha tingut lloc sota un bloqueig d’internet i detencions de periodistes locals i repatriació de periodistes internacionals que han reduït molt la informació que rebem a Europa. 

Creus que explicar una experiència individual ajuda millor a entendre una problemàtica global? Perquè sent politòloga, podries haver tractat els temes del llibre des d’una visió més general. 
I tant. Si hagués cregut que Fusta d’eucaliptus cremada és un simple relat individual, no l’hauria escrit. M’atreviria a dir que la funció d’un politòleg, a més d’utilitzar teories per explicar fenòmens socials, és també la de connectar l’experiència individual amb la història i la identitat col·lectiva, és la de crear continuïtat. 

Recomanes el treball d'algun/a escriptor/a o periodista etíop que s’hagi dedicat a explicar les problemàtiques i obstacles del país com ho fas tu en el llibre? 
En el llibre faig referència a les novel·les de la Maaza Mengiste sobre la revolució comunista liderada pels estudiants els anys setanta i també sobre el paper de les dones durant la primera guerra etio-italiana els anys setanta. 

La finalitat del teu llibre quina ha estat: que fos un llibre escrit per ajudar al teu autodescobriment o per crear aquestes referències per a altres persones i que a tu et van faltar creixent a Catalunya? 
Després de les diferents presentacions que he fet del llibre a Barcelona, Lleida, Sabadell i Castellterçol, m’he adonat que el llibre té moltes finalitats, entre elles donar a conèixer i normalitzar les realitats d’un sector de la societat que institucionalment no està representat. 

"És important donar a conèixer més com viuen el racisme les famílies multiracials, fills d’immigrants i afro-descendents"

Què opines que haurien de fer la resta de pares quan adopten infants d’una altra cultura?
La meva connexió amb Etiòpia no s’ha trencat mai, en gran part, gràcies als meus pares, els quals van insistir en el fet que havia de mantenir el vincle amb la meva cultura d’origen. En el seu cas, viatjant amb mi cada dos anys a Etiòpia fins a fer-me adulta. Però la desculturització és un concepte més complex i que fa referència tant a la pèrdua de la llengua materna, el coneixement històric dels teus orígens, i els trets físics i culturals que marquen la teva identitat. Aquest és un procés involuntari en una societat que et vol assimilar. Crec que cada família és un món, i cal trencar amb els models rígids que ens presenta la nostra societat. És important donar a conèixer més com viuen el racisme les famílies multiracials, fills d’immigrants i afro-descendents.  

A quins estereotips t’has enfrontat com a dona etíop?
Com a dona etíop a molt pocs, però com a dona racialitzada a uns quants. En el meu llibre no només dono exemples d’agressions racistes, en especial a nois joves, que el pateixen més, sinó que també miro el paper de la classe social i el racisme integrat en el nostre llenguatge. 

Com de difícil està sent construir la teva identitat marxant d’Etiòpia tan jove i havent "absorbit" una altra cultura que s’assimila tant sí com no?
Crec que la construcció de la identitat és un procés constant. Com a jove catalana nascuda a Etiòpia que porta vivint a l’estranger des que va marxar per fer la seva carrera a Anglaterra, diria que em fixo molt en les eines que vaig trobant, que em poden ajudar a mantenir la meva doble identitat. 

Creus que la identitat és una cosa que canvia i flueix o la volies tractar en el llibre perquè ja l’has completada?
La identitat és un concepte complex. I, a més de ser socialment construïda, és per conseqüència també molt fràgil. Però, quan hi ha les eines suficients, la identitat persevera. En el llibre tracto la dualitat i les contradiccions de la identitat perquè trobo que és un procés fascinant. 

"En societats que tenen un nivell alt de respecte per la diversitat cultural, mantenir la doble identitat és senzill"

Al llibre tractes la doble identitat com una eina enriquidora personalment. No creus que és difícil conviure amb més d'una versió de tu mateixa i saber realment qui ets? 
Al contrari: hi ha moltíssima gent amb dobles identitats que aconsegueix trobar un molt bon equilibri i beneficiar-se dels obvis avantatges de créixer entre dues cultures i diferents llengües. El primer cop que vaig llegir sobre doble identitat va ser en l’àmbit dels pares adoptius holandesos, fills adoptats a França i Bèlgica. A tots aquests llocs ens superen en dècades d’experiència en multiculturalisme. En societats que tenen un nivell alt de respecte per la diversitat cultural, mantenir la doble identitat és senzill. 

Al llarg del llibre dius que la llengua és important per entendre la nostra identitat. Viure a Catalunya t’ha influït a tenir aquesta visió?
No puc negar que la realitat de Catalunya els darrers anys ha influït en les meves visions, però no en aquesta observació. Des que vaig marxar d’Etiòpia no he deixat mai d’intentar aprendre l’amhàric, que és la llengua oficial d’Etiòpia. Etiòpia, com Espanya, és un Estat format per diverses identitats culturals i lingüístiques. En el tema de la llengua, tothom s’ha tornat capitalista, però les llengües tenen valor per si mateixes. Qui les observa amb detall veurà que ens donen accés a una societat, a una història, a una identitat. 

"Podem millorar la nostra societat per facilitar la integració de gent amb identitats diverses"

Estar distanciada de la cultura etíop, t'ha fet valorar-la més?
No pas més que valoro la cultura catalana, l’europea, etc. Crec que tallar amb els orígens és una opció totalment vàlida, però una opció fàcil. En el meu llibre parlo de la doble identitat perquè realment crec que podem millorar la nostra societat per facilitar la integració de gent amb identitats diverses.

Com vols continuar aprofitant les teves visites Etiòpia quan hi vas?
Sempre que torno a Etiòpia és per aprendre i mantenir el meu vincle amb el meu país d’origen. D’adolescent feia de voluntària en projectes de desenvolupament en el món rural amb els meus pares, i de més gran hi he tornat per feina. Segurament els meus següents viatges seran similars.  

Aquest llibre t’ha animat a escriure'n més?
A escriure no encara, però a buscar noves idees sí. Crec que és bon senyal.