Una foto de Tarradellas i Suárez, una barretina emmarcada i un dibuix d’una rojigualda. El seu despatx no el pot definir millor. Té dotze cognoms catalans però la seva pàtria és Espanya. Josep Bou (Vic, 1955) va arribar fa dos anys a la política i, tot i que encara no s’ha acostumat al món institucional, vol repetir el següent mandat. Amb el PP ja se sent còmode perquè els malestars dins del partit ja són “una pàgina passada”, però preferiria una candidatura conjunta amb Vox i Ciutadans. La seva proposta? Seguretat, habitatge i economia. 

Per què va decidir entrar en política si ja era empresari?
Feia quatre anys i mig que estava dintre d’Empresaris de Catalunya. En una visita que vam fer al PP, Casado em va demanar si podia fer-me càrrec de la candidatura a l’Ajuntament. Li vaig dir que no perquè no tenia cap interès a ficar-me en política ni a cobrar-ne. Casado va anar pressionant, vaig posar molts “però” i ell va cedir a tot. Finalment, vaig decidir tirar endavant. M’he complicat, i de quina manera.

Més d’un cop ha dit que, malgrat haver entrat en política, vostè no és polític. Què el diferencia de qualsevol altre representant públic?
Potser de mica en mica sí que seré polític al final (riu). Hi ha coses que no les faré mai perquè soc una persona pragmàtica. En política, crec que cal organitzar-se com en una empresa, comptar amb els millors i no amb coneguts o familiars. Això passa molt, es col·loca la gent i viu d'això. No parlo del PP, sinó de tots en general. Jo vull els millors, la gent més competent.

Vostè també destaca per no obeir la disciplina de partit.
Quan jo vaig arribar, es va fer el cartipàs municipal. Allà es nomenen els assessors i consellers de districte. Jo no hi vaig participar.

No el van tenir en compte?
Bé, en un cas vaig voler canviar un nomenament i va ser molt complicat. També haig de dir que es va fer un equip amb el partit i jo m’hi vaig unir després. Amb el temps, però, començo a veure coses que no m’agraden. I dic: jo soc el president i he de fer el meu equip. I vaig fer canvis.

Quin tipus de problemes hi havia perquè vostè fes aquests canvis?
Jo volia que la gent tingués voluntat i fos competent, però veia que el projecte no tirava. Necessitava gent amb coneixements, tècnicament més preparada. Vaig fer canvis, però tots van ser acordats amb la direcció nacional del partit.

Fa no gaire, 7 juntes de districte del PP de Barcelona van demanar la seva dimissió i vostè mateix ha afirmat que no s’ha sentit estimat pel partit. Això continua sent així?
Pel partit sí que m’he sentit estimat, pel grup municipal, no. Si a mi Pablo Casado em truca i em diu que no em presenti, me’n vaig i no hi ha cap problema. No tinc voluntat de fer carrera política o de guanyar-m’hi la vida. El que va passar és que em vaig trobar deu presidents de districte dels quals sis són gestors nomenats a dit, que són qui demanaven la meva dimissió. Els altres tres, escollits per les bases, eren amb mi. És curiós això. Però bé, haig de dir que en aquests moments això és una pàgina passada.

Ja no se sent rebutjat?
​​​​​​​No, enguany tenim un bon equip. Jo vaig fer canvis, però n’hi ha hagut d’altres que els ha fet el partit, perquè ha entès que realment se n’havien de fer. Jo anava pel bon camí. Però això s’ha acabat, estem parlant del passat, creu-me.

Però què feien malament els anteriors càrrecs?
Buscaven ordenar-me què fer i dir, i jo era un afiliat i venia de fora. Això és una anomalia.

Volien controlar-lo?
​​​​​​​O fer-me desaparèixer. També hi havia temes personals. A mi em costa assumir certes formes d’actuar en la política, perquè tinc un tarannà molt diferent. Però la gent dels partits és així: hi ha gent que surt d’un cantó i va a un altre. Jo no ho faré això, no m'aniré a cap altre lloc perquè em donin un càrrec. Però bé, ara les coses ja s’han arreglat.

"Podem fer pedagogia, però el missatge de l’'establishment' nacionalista arribarà i ens pot perjudicar moltíssim"

Amb els malestars dins del partit solucionats, té pensat presentar-se com a alcalde amb el PP a les properes eleccions municipals o ho farà amb una candidatura més unitària?
​​​​​​Jo em vull presentar amb el Partit Popular, evidentment. Ara soc elegit pel PP, tinc 37.000 vots i continuaré aquests dos anys. Què m’agradaria? Que suméssim. Que Catalunya sumi. Que nosaltres, que som la casa del centre-dreta, puguem fer una candidatura junts i torni l’electorat de Ciutadans.

I a la gent de Vox, que també ha sortit del PP en gran part, els aplegaria en aquesta candidatura?
Tots. Tots. Tot el que és el centre-dreta. I parlo de l’Ajuntament, perquè per a la Generalitat aplegaria fins i tot al PSC. Hi ha un problema gravíssim amb el Procés i els constitucionalistes hem d’anar de la mà sempre. Jo intento arribar a les bases, tant de Ciutadans com de Vox, i portar-los amb nosaltres. Estem aconseguint que vinguin.

Pel que ha dit, ja té decidit que es presentarà, però vostè ha dit que no està per la cadira...
​​​​​​​Jo haig de fer-ho perquè en aquests quatre anys no trauria fruits. La cadira? No, no. Jo tinc una edat i tinc la vida feta, la meva família i els meus amics, les meves empreses… Jo era bastant feliç abans i he entrat en una cosa que és un altre món. Si em truquessin i m’oferissin marxar, jo me’n vaig sense cap mena de dubte (riu).

Som a l’equador del mandat municipal, quin balanç fa d’aquests dos anys amb Colau al capdavant?
S’han fet moltíssimes coses sense consultar la gent, sobretot en temes de mobilitat. I després l’Ajuntament també falla moltíssim amb l’economia. El que ha de fer és potenciar-la i posar-ho fàcil als autònoms, als empresaris i als inversors. Si facilitem això, contractarem personal i donarem feina. Amb mi et garanteixo que l’atur quedaria minimitzat. No et puc dir atur zero perquè hi ha gent que vol estar aturada, la vida és així. Però per a mi el més important és aconseguir feina, que els barcelonins treballin i ingressin. Quan es treballa, la gent té una vida més digna i deixa de votar amb els budells. Vota amb el cap i comença a votar bé.

La gent vota malament?
Durant un temps hi havia famílies que no arribaven a final de mes, no podien pagar llum i era un desastre. Mentrestant, la gent va començar a parlar de la “casta” i van votar un partit marxista-leninista, Podemos. Es poden pintar de molts colors, però és una gent que no pot cabre a Espanya ni a Europa al segle XXI. La gent els ha votat, jo no tinc res a dir perquè s’ha de respectar el procediment democràtic, però no es pot votar d’aquesta manera, és un error gravíssim i la gent ja se n’està adonant.

"Barcelona no és ni Ripoll, ni Manlleu, ni Torelló, sinó una ciutat cosmopolita, important i turística. No podem convertir-la en un poble petitó, tot verd i molt maco. Si vols això, te’n vas a Sant Joan de les Abadesses"

Vostè va dir que si algú d’un altre partit feia alguna cosa bé, ho diria. Creu que l’alcaldessa ha fet alguna cosa bé?
Haig de fer memòria, eh? No és broma. Jo crec profundament en les polítiques d’habitatge social. A Espanya s’han construït durant anys milions d’habitatges; ara i aquí, però, no hi ha manera de fer-ho. I quan es desnona una família amb canalla, què fem? S’han de desnonar, eh? A mi no em tremola el pols. Però tampoc pot ser que els deixem al carrer, els hem de donar algun lloc. Hem de respectar la propietat privada i alhora buscar una solució humana. En això últim, jo estic molt d’acord amb Colau. El problema és que ella creu que els diners surten dels arbres. Hem de crear riquesa i després redistribuir-la; si no, només distribuïm misèria. A ella això se li ha de ficar al cap vint vegades. Perquè falla estrepitosament quan diu no a l’Hermitage, al Four Seasons, quan va rebutjar l’Agència Europea del Medicament…

Tot això també li diuen els veïns a les passejades que fa?
Quan vaig als barris, els veïns parlen "de lo mío". Vaig estar a Torre Baró i vaig veure clarament què els cal. Per què no es fa? En canvi, aquí tenim una partida de 200 milions per fer un tramvia. Un tramvia? 200 milions? Amb això s’arreglen els barris, però no és rentable. Els polítics volen fer coses noves, volen inaugurar, però s’obliden del manteniment.

Precisament un dels temes amb què vostè ha estat més crític amb Colau ha estat la mobilitat. Per què?
S’han d’escoltar els veïns. He anat per llocs on m’han dit que els carrers pacificats van molt bé, per exemple a Sants. Doncs fem-ho. A altres llocs cal un carril bici, doncs jo no hi estic pas en contra. El que no es pot fer és fer desaparèixer el cotxe de Barcelona. Volem que la contaminació se’n vagi i jo hi estic totalment d’acord. Però quan tinguem el cotxe elèctric, es queixaran perquè el volant és rodó. Li tenen molta mania al cotxe, i això no pot ser. No podem tocar el carrer Aragó i posar un carril bici, si ja n’hi ha un a Diputació. Les vies ràpides s’han de respectar, tinguem una mica de cap. Barcelona no és ni Ripoll, ni Manlleu, ni Torelló, sinó una ciutat cosmopolita, important i turística. No podem convertir-la en un poble petitó, tot verd i molt maco. Si vols això, te’n vas a Sant Joan de les Abadesses.

Segons l’Agència de Salut Pública de Barcelona, cada any hi ha un miler de morts per culpa de la contaminació. No creu que cal reduir l’ús del cotxe?
El que s’ha de fer, s’ha de fer moderadament. Jo he parlat amb l’eix de Passeig de Gràcia i em deia que el 52% de la gent que els compra ve de fora en cotxe. No es pot perjudicar el creixement econòmic de cap de les maneres. He dit abans que jo crec que la contaminació s’ha de reduir, faltaria més. Escolti, qui no vol una Barcelona neta? Però això no es pot fer d’avui per demà. Si continuem tallant vies ràpides, arribarà un moment en què la ciutat quedarà col·lapsada.

Parlem dels indults. Vostè ja hi ha signat en contra, no?
​​​​​​Ahir al matí, telemàticament.

I no creu que ajudarien a solucionar el problema entre Catalunya i Espanya?
Tenen voluntat de reinserció? Ells diuen que estan preparats per tornar a fer el mateix i això no té cap sentit. Per sort, no va passar res amb el que van fer, però podria haver passat de tot. Es va trencar una nació que està arrelada en l’ànima de més de la meitat de catalans, li ho puc assegurar. El que van fer és una cosa d’un perill espectacular, un delicte públic. Van intentar aixecar la gent. Van llençar-la contra la força pública. I a sobre, Puigdemont fent-se fotos amb les notificacions del TC. Jijiji, jajaja. I ara, amb dos nassos, dient que si els treuen ho tornaran a fer. Com més els donis, més forts els faràs i encara ens atacaran més, mai en tenen prou.

Veient els antecedents amb la recollida de signatures contra l’Estatut i com va afectar les relacions entre Catalunya i Espanya, no creu que és contraproduent fer el mateix amb els indults?
​​​​​​​Per què no va anar bé i per què podria anar malament també ara? Perquè hi ha un concepte instal·lat dintre de l’imaginari de molts catalans segons el qual el bon català que estima Catalunya és nacionalista i els que no volem la separació amb Espanya, com el PP, som anticatalans. Podem fer pedagogia, però el missatge de l’establishment nacionalista arribarà i ens pot perjudicar moltíssim.