“Hoy le pido a la luna…”. Entre aplaudiments d’un públic il·lusionat i la melodia de “Dónde Nace el Infarto”, Ciudad Jara puja a l’escenari del Fòrum i s’asseu als quatre tamborets, disposats per a l’ocasió. La música és la primera a parlar, amb “Bostezo mundial” i “El Último Pasillo” com a tret de sortida acollidor. Tot i les altes expectatives, fruit de l’èxit que Pablo Sánchez va assolir amb La Raíz, les dues primeres cançons no van decebre. El caràcter íntim de la posada en escena, amb els mínims instruments i els músics asseguts, atorgava tot el protagonisme al potencial líric de les cançons, humanes i significatives com és de costum en el vocalista.

“Bona nit, Catalunya”, va saludar Pablo Sánchez, després dels darrers acords de “El Último Pasillo”. “Ciudad Jara és una sortida per experimentar coses més personals, més íntimes, fora del circuit de la indústria. És el que em demanava el cor”, va explicar, rebut càlidament pel públic. Farà gairebé dos anys que Pablo Sánchez va tancar una etapa amb La Raíz, grup que va recórrer els escenaris barrejant el rock, el ska, el reggae o el rap i fent ballar i cantar el públic a ple pulmó. Aquest any, malgrat les dificultats causades per la pandèmia, finalment ha tornat als escenaris amb una nova aventura, Ciudad Jara. No era d’estranyar, doncs, que el públic l’esperés amb candeletes, a l’expectativa de què depararia la nit.

“Ciudad Jara neix el 2020”, va afegir Sánchez. “I mira el que ha passat”, va apuntar, rient, Tato James, a la guitarra. Juan Belda a l’altra guitarra i Joan Marc a les tecles també van acompanyar ahir al vocalista a les Nits del Fòrum. Una breu introducció que va donar peu a “Líderes i “Ultramar”, augmentant així la intensitat del concert.

L’escenari s’enfosqueix, excepte pels protagonistes, il·luminats tènuement i envoltats pel fum, conferint-los una aura especial. El primer arpegi de “La Canción del Pensador” va encendre els mòbils del públic, que volien immortalitzar l’actuació. L’atmosfera creada, pròxima i còmplice, reforçada pels constants somriures del cantant, era idònia pel “Te dije que respiraras, te dije” del tema següent, “Si Perdemos Te Pierdo”. Només la càlida veu de Sánchez va ressonar pel Fòrum: sens dubte, un dels moments més intensos del concert, on l’emoció es trobava a flor de pell en tots els espectadors.

“Impressionant, de veritat, impressionant. Gireu-vos i veieu el que veiem nosaltres aquí a les grades”, va expressar, visiblement commogut el vocalista. I entre bromes i somriures amb Tato James, referint-se als membres de la banda que no els havien pogut acompanyar – Miquel Ramos a la bateria i Jordi Martí al baix -, van afegir una dosi de bon rotllo a la vetllada: “A la meva samarreta diu ‘Hay que estar súper ok’. Hem de fer-li cas”. Un optimisme que van ellaçar amb “En busca del Fuego”, cançó que Pablo Sánchez va escriure fa set anys.

El clímax del concert va arribar amb “Bastardos de la gravedad”, on Ciudad Jara va animar als assistents a aixecar-se (això sí, en el seu lloc) i ballar. No va caldre dir-ho dues vegades: el públic, entregadíssim, va acompanyar al grup corejant la lletra, alçant els braços i aplaudint; i per un moment, tancant els ulls, inevitablement et transportaves a un concert de La Raíz, on l’exultació, els salts, i el contacte entre la multitud era una constant, sense ser cap impediment. Uns minuts màgics i nostàlgics a la vegada.

Per si no fos prou, Sánchez va saber aprofitar l’embranzida del moment i satisfer amb habilitat el públic. "A la vida passen coses, seguiran passant coses i t’has de quedar amb allò que has fet amb amor”, va presentar el vocalista. “Aquesta és una cançó que va ser casa meva durant molts anys”, afegeix. 

Després de donar les gràcies a La Raíz (banda de la qual va ser alma mater durant dotze anys), la melodia de “El tren huracán” ho va inundar tot, amb els espectadors  (molts d’ells desitjosos de tornar a escoltar una altra cançó del grup que es va dissoldre el 2018) delint al màxim. “Que la vida es un cigarro que no se debe apagar...”.

L’energia de “Siglos de Golpes” va deixar pas a “Bailé”, single que s'ha convertit en la cançó bandera de Ciudad Jara. El públic, animat per Sánchez, acompanyava cantant a les guitarres, creant un ambient pacífic i emotiu a la vegada, on la lletra n'és el principal protagonista: “que hay que brindar por la gente que pasan su vida, muertos por vivirla...".

El públic es va fondre en aplaudiments i Pablo Sánchez va aprofitar per parlar de la pandèmia. “Ja fa set mesos que estem en aquesta situació. I per fi, a poc a poc, estem tornant a la normalitat, fent-nos petons en la distància entre l’art i el públic. Aquest ha estat l’esdeveniment de l’any. Esperem que l’any que ve tot estigui millor, i demanem que les classes polítiques donin suport a la cultura, que ja veieu que és segura”.

“Durant el confinament vaig estar amb la meva filla Jara“, va afegir, “i vaig pensar, quina sort que tinc dins del que cap. I és el que vull que sentiu en aquest concert, que és alguna cosa bona del 2020”. Una introducció preciosa a “Las Nanas de Jara”, que va fer brillar el Fòrum, seguida per “Hasta que amaine”, la col·laboració de Ciudad Jara amb Stay Homas durant el confinament.

“Moltes gràcies a tots els que heu aconseguit que Ciudad Jara agafi la furgoneta i se’n vagi de gira. Que Ciudad Jara compleixi el seu somni. Una abraçada a la distància”, va concloure Pablo Sánchez, donant pas a “Las Manos” un projecte col·laboratiu que aconsegueix abraçar-te allà on siguis.

“Impressionant”, es va acomiadar Sánchez de l’entregat públic del Fòrum, que l'aplaudia dempeus, emocionat. I tots junts, van entonar l’última estrofa de la cançó: “arda el fuego valenciano y afilen la guillotina, que el santo esconda su mano que hoy nos venimos arriba”.

Després d’aquest concert, Ciudad Jara pujarà a la furgoneta rumb a la seva pròxima destinació, iniciant, així, un recorregut que de ben segur serà molt llarg. O si més no, això "li demano a la lluna", perquè després d’un concert de Pablo Sánchez i la seva banda, en necessites més.