1. Over the rainbow, Judy Garland

El 12 d’agost de 1939 es va estrenar als Estats Units la pel·lícula The Wizard of Oz, de Victor Fleming. La pel·lícula és una adaptació del llibre homònim de Frank Baum. Una de les cançons més famoses del musical és Over the Rainbow, cantada originalment per Judy Garland en el paper de Dorothy. L’escena de la Dorothy cantant i imaginant què s’amaga per sobre dels núvols encara aconsegueix emocionar a tothom que mira la pel·lícula. L’actriu sempre va estar molt lligada a la cançó i allà on anava se li demanava que la interpretés. La lletra va ser escrita per Yip Harburg i la melodia va ser composta per Harold Arlen.

Aquell any, Over The Rainbow va guanyar l’Òscar a la millor cançó original. Nombrosos artistes d’arreu del món l’han versionada: Aretha Franklin, Barbara Streisand o fins i tot Ariana Grande. La versió amb ukelele del músic hawaià Israel Kamakawiwo n’és una de les més famoses.

2. I never loved a man (The way I Love you), Aretha Franklin

El 16 d’agost de 2018 ens va deixar la reina del soul, Aretha Franklin. Nascuda a Memphis el 1942 va ser una cantant, compositora, actriu, pianista i també activista pels drets de les dones i els drets civils dels afroamericans. El 1987 es va convertir en la primera dona a entrar al Rock and Roll Hall of fame.

Amb 18 anys va firmar per la discogràfics Columbia Records, però més tard, l’any 1966 va optar per anar a Atlantic Records. Allà, el productor Jerry Wexler va proposar-se teure-li tota l’ànima soul que portava dins. El seu primer senzill amb Atlantic va ser I never loved a man the way I love you, un tema que per molts crítics és considerat una de les millors cançons d’aquest gènere.

Durant aquesta època va assolir èxit comercial amb cançons tan populars com Respect, Think, (You make me feel Like) a Natural Woman o I Say a Little Prayer.

Franklin, va gravar 112 senzills que van entrar dins del rànquing de Billboard Hot 100, va ser una de les màximes exponents del gènere soul, i una de les transmisores del gospel, així com una de les artistes més influents de la música contemporània.

3. 99 Luftballons, Nena

La nit del 12 al 13 d'agost de 1961, Alemanya de l’Est va començar la construcció del mur de Berlín. Aquella nit, 5000 membres de la policia duanera, 5000 membres de la policía i 4500 membres de les milícies populars van tancar tots els carrers i les vies que portaven al Berlin Oest. Immediatament es va començar la construcció del mur, primerament col·locant un filferro que tancava Berlin Oest, ja que l’objectiu del mur era evitar els intents de fugida cap al costat capitalista. Tot i això, més de 80 persones van morir intentant creuar el mur.

Una bona cançó per recordar el símbol més conegut de la Guerra Freda és 99 Luftballons de la cantant alemanya Nena. Es tracta d’una cançó protesta escrita per Carlo Karges, bateria del grup. 99 Luftballons en alemany vol dir 99 globus. S’explica que Carlo Karges va assistir a un concert dels Rolling Stones a Berlin on es van deixar anar uns globus. A mesura que els globus s’enlairaven, anaven perdent la forma fins a semblar una mena de nau espacial sobrevolant la ciutat. El músic va començar a imaginar-se què passaria si atravessaven Berlin i creuaven el mur cap al sector soviètic. En la cançó s’explica que les forces militars de l’altra banda del mur sobre-reaccionen davant l’amenaça dels globus, atacant-los i començant una guerra sense sentit.

La cançó també ha estat traduïda a l’anglès amb el títol de 99 Red Balloons. la versió anglesa no és una traducció literal de la lletra en alemany, sinó que llença un missatge més intencionat. De fet, al títol es diu que són globus vermells, fent referència a “l’amenaça comunista”.

4. A sky full of stars, Coldplay

Cada any l’òrbita de la Terra entra en contacte amb el núvol de pols i roca que el cometa Swift-Tuttle va deixar l’any 1992. Quan aquestes partícules de pedra entren ràpidament a l’atmosfera, s’escalfen i es desintigren originant un espectacle de pluja d’estels. Aquest fenomen astronòmic és conegut com les ‘llàgrimes de Sant Llorenç’ o els Perseids. Enguany la nit clau per veure-les en abundància és la de l’11 i el 12 d’agost.

I què menys que mirar el cel escoltant la mítica banda britànica Coldplay i el seu tema Sky full of stars. El tema es va llançar el 2 de maig de 2014 i va ser coescrit i coproduii amb Avicci. Es considera la primera cançó del grup  que destil·la un estil dance, tot i la seva introducció amb piano que la fa més melòdica, té tocs de house i música electrònica. La combinació de la base i la lletra del tot passional, transmeten gran energia i sobretot, ganes de ballar. 

5. Mack the Knife, Frank Sinatra

L’escriptor alemany Bertolt Brecht va morir el 14 d’agost de 1956. Brecht segurament va ser un dels dramaturgs més important del segle XX tant a Alemanya com a Europa. Les seves idees polítiques, el seu compromís social i el seu vincle amb el socialisme van obligar-lo a exiliar-se durant anys. Va haver de marxar d’Alemanya a principis del 1933, després que una de les seves obres fos interrompuda per la policia, acusant-lo “d’alta traïció”. A més, tots els seus llibres van ser cremats públicament pels feixistes. 

L’any 41 se’n va anar a viure a Hollywood i va estar treballant uns anys en el món del cinema. Després de la Segona Guerra Mundial es va veure afectat per la “cacera de bruixes” de l’època de Mccarthy, la persecució d’artistes i intel·lectuals amb idees comunistes. Igual com havia hagut de marxar d’Alemanya, Brecht va haver d’abandonar els Estats Units. Els últims anys de la seva vida els va passar al Berlin est, on també es va haver d’enfrontar nombroses vegades al partit socialista. 

Una de les obres de teatre més reconegudes de l’autor és Die Dreigroschenoper (l’Òpera dels Tres Rals), escrita per Brecht amb música de  Kurt Weill. Brecht es va basar en The Beggar’s Opera de John Gay, adaptant-la al nou teatre. Amb la seva obra, Brecht buscava contínuament un distanciament del públic respecte l’acció, per tal de convidar-lo a la reflexió i evitar que es deixés portar per les emocions. L’òpera conté una crítica rotunda a l’ordre burgès. 

Mack the Knife obre l’òpera, lloant l’activitat criminal de Macheath, conegut com a Mackie Navalla. La cançó ha estat versionada i cantada per molts altres artistes com Frank Sinatra o Louis Armstrong. 

6. Jailhouse Rock, Elvis Presley

El Rei del Rock & Roll va morir un 16 d’agost de 1977. Elvis Presley, amb els seus moviments característics a l’hora de ballar i la peculiaritat de la seva veu, s’havia convertit en tot un ídol de masses. De fet, la seva música encara perviu avui en dia, ja que durant anys ha encapçalat la llista d’artistes morts amb més recaudació. 

Amb només 19 anys va gravar un disc amb dos temes com a regal d’aniversari per a la seva mare. Al principi la seva música es caracteritzava per fusionar el country i el blues. Va començar a fer-se un lloc a l’escena musical de Memphis, però tan sols dos anys més tard ja gravava als estudis RCA de Nashville i publicava els seus primers hits, arribant al capdamunt de les llistes del moment. 

Una bona cançó per recordar-lo és Jailhouse Rock. La cançó, un dels seus grans èxits, ocupa el lloc 67 a la llista de les 500 millors cançons de tots els temps per la revista Rolling Stone. 

7. Y en eso llego Fidel, Carlos Puebla

El 13 d'agost de 1926 va néixer Fidel Castro, una de les figures polítiques més importants del segle XX. Líder de la Revolució cubana que el 1959 va derrocar el règim de Fulgencio Batista, Castro s'ha convertit en un mite de l'esquerra revolucionària internacional.

El líder comunista va néixer el 1926 en una petita finca de Birán (Cuba) i es va llicenciar en Dret abans d'involucrar-se en la lluita contra la dictadura de Fulgencio Batista. El 1953 va encapçalar l'assalt a la caserna de Moncada, a Santiago de Cuba, començant-se a fer un nom destacat en la Història. L'atac, però, va fracassar i va portar a Castro a la presó; durant el judici, el líder revolucionari va pronunciar una de les seves frases més cèlebres: "Condemneu-me. No importa. La història m'absoldrà". Després de ser indultat gràcies a la pressió de l'opinió pública, fundà el Moviment Revolucionari 26 de Juliol, que finalment derrotaria a Batista el gener de 1959.

En les següents dècades, Castro va anar acumulant poder i guiant el país cap al socialisme, mentre reforçava la seva aliança amb la Unió Soviètica. Primer ministre (1959 – 1976) i president (1976 – 2008) de Cuba, es va haver d'enfrontar a la perpètua ombra d'embargament econòmic dels Estats Units i va superar l'intent d'invasió de Bahia de Cochinos el 1961 i la Crisi dels Míssils el 1962. Tanmateix, la seva major dificultat va provenir de l'enfonsament de la URSS i el bloc comunista, que estrangulà l'economia cubana els anys 90.

El compositor cubà Carlos Puebla va compondre la cançó Y en eso llegó Fidel després del triomf de la Revolució cubana en honor al "Comandante". 

8. Mr. Tambourine Man, The Byrds

Un 14 d’agost de fa 79 anys, naixia a Los Ángeles David Crosby, que en un anys es convertiría un dels membres fundadors de la banda de folk-rock, The Byrds. Crosby va ser vocalista i guitarrista del grup al costat de Jim McGuinn, Gene Clark, Chris Hillman i Michael Clarke, els membres originals, ja que la formació va anar canviant al llarg del temps.

The Byrds es considera una banda pionera en el gènere musical del folk rock, barrejant influències de The Beatles o altres grups contemporanis de folk tradicional britànic que van predominar als Estats Units a meitat dels 60. De fet, el terme folk rock va ser encunyat pels periodistes nord-americans de l’època al descriure el so de la banda cap a l’any 1965.

Tot i que la seva popularitat va ser similar al dels seus coetanis, com The Beach Boys o The Rolling Stones, el seu èxit es va estendre durant un curt període de temps, concretament del 1964 al 1965. No obstant, molts crítics els consideren una de les bandes més influents dels anys seixanta.

Un dels temes més coneguts és Mr. Tambourine Man. És veritat que aquesta cançó la va escriure Bob Dylan, un gran cantautor del que ja hem parlat setmanes anteriors. Tanmateix, The Byrds va debutar amb aquest senzill el 12 d’abril de 1965. La cançó va donar nom al primer àlbum del grup nord-americà. De seguida, el tema va assolir gran popularitat i èxit internacional, fins i tot es va ser el número 1 de la llista Billborard Hot 100. Altres cançons destacades de la banda són Turn! Turn! Turn! (1965) o Eight Miles High (1966).

9. Won't get fooled again, The Who
 

El 14 d'agost de 1971 la banda de rock britànica The Who llançava el seu cinquè àlbum d'estudi, Who's Next. El so dinàmic i innovador del disc van assegurar-li un èxit immediat, i va ser àmpliament aclamat per la crítica, considerat un dels millors àlbums de tots els temps.

Who's Next té les seves arrels en el projecte Lifehouse, que Pete Townshed havia descrit com "una òpera-rock futurista". Tanmateix, la complexitat de la idea inicial i els constants conflictes amb el mànager de la banda, Kit Lambert, van acabar comportant-ne la cancel·lació. Tot i així, el grup va recuperar algunes de les cançons originals per al nou disc, renunciant al concepte global que emmarcava Lifehouse. 
 

En Who's Next es poden escoltar cançons com Bargain, Love Ain't For Keeping o Behind Blue Eyes, així com la versió extensa de Won't Get Fooled Again, de 8 minuts i mig. Escrita per Pete Townshed, Won't Get Fooled Again critica el poder i la revolució. Els energètics acords de la guitarra, combinats amb l'òrgan sintetitzat li confereixen un so distintiu que li va valdre els elogis de la crítica, a la vegada que és considerada una de les 500 millors cançons de tots els temps.

10. Express Yourself, Madonna

Un 16 d'agost d'ara fa 62 anys els amants de la música eren testimonis del naixement de la Reina del Pop: Madonna. Personalitat, energia, innovació, provocació i autenticitat defineixen la cantant estatunidenca, capaç de captivar a qualsevol amb la seva força extàtica sobre l'escenari. Ha venut 300 milions d'àlbums, les seves gires han recaptat 1.310 milions de dòlars i ha configurat el paisatge de la cultura pop tal com l'entenem actualment.

Des del llançament del seu single debut Everybody fins a I don't search I find del seu darrer àlbum Madame X, Madonna ha regalat al món algunes de les millors cançons pop de tots els temps. Entre elles, Like a Virgin, Material Girl, Papa Don't Preach, La isla bonita, Hung Up, Express Yourself o Vogue.

I a la vegada, Madonna ha estat pionera en reivindicar la sexualitat femenina, en un moment en què la cultura estava consumida per criticar l'aspecte de les dones i controlar l'ús dels seus cossos. I malgrat fer-se gran, conserva el seu esperit seductor, reivindicatiu i independent. 

Express Yourself, inclosa en el seu quart àlbum d'estudi, Like a Prayer s'inspira en l'empoderament femení i insta a les dones a no conformar-se en una "segona posició" i expressar sempre els sentiments interiors. La cançó, d'aire optimista, va tenir molt bona recepció entre la crítica i va arribar al número 2 de la llista Billboard.