Que aquest Nadal serà especial i ben estrany ja és una evidència per tothom. I potser per això, pel fet d'haver hagut d'acceptar de manera conscient (o inconscient o obligada) que aquestes festes seran pandèmiques i que no hi ha res a pelar, ens volem fixar aquesta setmana en aquelles cançons de Nadal que no acaben de ser del tot convencionals. No només en aquelles altres cançons de Nadal (un epígraf que ja va servir per comercialitzar uns quants recopilatoris homònims any rere any al nostre país), sinó també en aquelles nadales de sempre que poden ser vistes des d'una altra perspectiva...

1. Conte de Nova York, Borja Penalba i Mireia Vives
Comencem amb un clàssic que, qui sap si perquè el món és cada dia que passa més incomprensible, no sembla perdre gens de força amb el pas dels anys: Fairytale of NewYork, de The Pogues, una mena de nadala anti-Nadal que ha acabat esdevenint una autèntica cançó de Nadal per a molts. Escrita l’any 1987 des de Londres i parlant d’una Nova York dels anys 40, es mira el Nadal amb un prisma tan honest que és poc habitual, amb un realisme (i un pessimisme o romanticisme) urbà que atrapa des del primer compàs. S’ha versionat desenes de vegades i, de fet, en català n’existeixen almenys dues versions. Aquesta versió dels Gossos va ser inclosa en un dels recopilatoris de Les Altres Cançons de Nadal. Però la més recent i que ara us recomanem és la dels valencians Borja Penalba i Mireia Vives. Bon Nadal i una merda, que s’acabi ja.

2. Christmas Card From A Hooker In Minneapolis, Tom Waits
Si hi ha algun cantant en aquest món capaç de mirar-se el món amb uns ulls diferents i des de la foscor, aquest és, amb el permís de l'Adrià Puntí, Tom Waits. En aquesta ocasió el recuperem per recordar la seva nadala més crua, Christmas Card From A Hooker In Minneapolies ("Targeta de Nadal d'una prostituta a Minneapolies"). Un bany de tristor i d'amor sincer per un Nadal rar i farts d'edulcorants. I, a més, recordem en aquest vídeo la versió d'aquesta cançó que solia fer en directe, barrejant-la amb l'emblemàtica Santa Nit. Tota una ironia, tota una metàfora... Aquí, l'any 1979, en una televisió australiana:

3. Silent Night, Manowar
I parlant de Santa Nit, heus ací una de les versions més èpiques i curioses d'aquesta nadala, per la banda de heavy metal més amant de la grandiloqüència, Manowar, i amb un final digne del metall més medieval, amb lluita d'espases inclosa.

4. Sex Pistols, Jingle Bells
I continuant amb les versions de cançons clàssiques de Nadal, és ineludible la versió de Jingle Bells de Sex Pistols ("El trineu", en català), la versió més punk d'aquesta nadala clàssica​​

5. Xmas Has Been X'ed, Nofx
I per continuar (i acabar) amb les versions punk de nadales, és quasi obligatòria, també, Xmas Has Been X'ed, de Nofx, la cançó de nadal en què s'acaben els regals i en què els protestants es tornen cada vegada més agnòstics. L'últim Nadal, segon diuen ells mateixos, i que també diuen: "És curiós com algunes rondalles van esdevenir històriques quan en realitat els autors les van escriure clarament perquè fossin metafòriques...".

6. Carol Of The Bells, Lindsey Stirling
Una de les nadales més internacionals és la cèlebre Carol Of The Bells, del nord-americà Peter Wilhousky (1902-1978), que al seu torn es va basar en un cant ucraïnès de Mykola Leontovyč. Al nostre país ha estat cantada, entre més, per l'Orfeó Català, en el seu repertori nadalenc. Però una de les versions més interessants i contemporànies que podem trobar a les xarxes i als escenaris (quan es pugui) és la de la violinista Lindsey Stirling que, pels que no la conegueu, és, amb el permís aquesta vegada d'Ara Malikian, la violinista més trencadora i contemporània. Val la pena veure també, per als interessats dels violins més distòpics, la versió d'Hallelujah, de Leonard Cohen, que Stirling va interpretar al metro de Nova York durant les festes de Nadal. Aquí, però, Carol Of The Bells:

7. I hate you this Christmas, Kate Nash
Una part important de les vacances de Nadal són les nits de festa que les acompanyen. Fins ara, clar. Aquest any, de discoteques no n’hi haurà, però potser per això és bon moment per recuperar I hate you this Christmas, de Kate Nash. La cançó ja comença explicant que la protagonista, massa beguda, ha de marxar de la festa abans d’hora després de vomitar. Però, un cop a casa, es troba el seu nòvio posant-li les banyes amb la seva millor amiga. I el Nadal queda destrossat. “Everyone's excited about going home/But I am embarrassed to tell my mom/All the Christmas lights and the mistletoe are only making me feel more alone”. Nash, amb aquesta cançó de pop-rock desenfadat, ens recorda que ja abans de la pandèmia el Nadal no sempre era una meravella. I que de problemes i desenganys, sempre n’hi haurà.

8. Gay Messiah, Rufus Wainwright
Són moltes les Nadales que basen les seves lletres en clamar l’arribada del Messies. Ara bé, normalment és nat en una establia, no a l’Studio 54. Però parlem de Gay Messiah, la cançó que Rufus Wainwright publicava el 2004. Amb to irònic i fidel al seu pop barroc i elegant, el cantautor presenta una reinterpretació d’un seguit de temes bíblics, com el naixement de Jesús, el seu baptisme a càrrec del seu cosí Joan o la mort d’aquest últim. Wainwright va explicar a The Independent que la intenció de la cançó, que havia escrit anys abans d’enregistrar-la, era fer una crítica oberta a les religions en general, ja que com a homosexual sentia que no era acceptat en cap d’elles. És per això que canta l’arribada d’un messies gay, que caurà de les estrelles i viurà a Fire Island.

9. No és broma, Adrià Puntí
Una de les cançons més destacables del cinquè àlbum d'Altres cançons de Nadal (2015) és No és broma, d'Adrià Puntí. Aquestes dates, que sovint semblen plenes de llum i d'alegria, també són un recordatori dels anys que passen. Tant quan passem a l'adolescència i deixem de sentir-ne la màgia, com quan ens fem adults i hem de fabricar-la nosaltres, el Nadal és una data que, com els aniversaris, ens recorda l'inexorable pas del temps. Com diu el cantautor saltenc: "Torna el Nadal, no és broma. T'estàs fent vell, no és broma". 

10. Els reis de l'Orient, Rabadàb
Any rere any, els lleidatans Rabadàb, encapçalats per l'incansable Home Llop (Pau Llop), ens regalen tota mena de nadales en la seva versió més tropical. Enguany, acaben de publicar, justament aquest cap de setmana, un nou senzill, que ens serveix per acabar, de la manera potser més exòtica, més estranya, més desubicada, però alhora més alegre, davant les festes que ens esperen. Potser seran boniques, esperem-ho, però no ho seran del tot. I si ja abans no ho eren per a tothom, enguany ho seran encara menys. Per això, què coi, acabem amb els Reis d'Orient a ritme de Calypso.