Aquesta setmana us portem 10 cançons fed flag. El concepte s'ha començat a posar de moda a Tik Tok, però el que descriu bàsicament és quan salten les alarmes amb un comentari fora de lloc, sigui per racista, homòfob o masclista, entre masses altres.

És aquell "no sóc racista, però...". Aquest 'però' ja t'avisa que alguna cosa va malament. Així que les 10 cançons escollides són pures red flag: des del missatge que prediquen als quatre vents fins a històries tòxiques que s'amaguen darrere alguns dels integrants dels grups.

1. Tainted Love - Soft Cell

Comencem la secció amb Tainted Love de Soft Cell. Probablement, una de les cançons més versionades de la història: Marilyn Manson, Scorpions, Imelda May, la Marta Sánchez i la Natàlia Lacunza a Operación Triunfo, entre altres. Una  cançó atemporal que parla sobre un amor tòxic del qual es vol escapar, però del que sempre es torna. Un cicle sense fi com les versions d'aquest clàssic.

Per Marta del Hoyo

2. Cómo lo tienes tú - Pereza

La banda de rock espanyola de la decàda dels 2000 formada per Rubén i Leiva, en el seu tercer disc Animales, conegut per alguns dels millors singles de Pereza com Princesas o Todo, inclou la cançó Cómo lo tienes tu.

El tema presenta la història del típic noi confós, ple de contradiccions i que mai té les coses clares, sobretot en temes amorosos. El prototip de persona que sempre acaba fent ghosting després de tenir una cita, o pitjor encara, just abans de tenir-la. Vaja, el que vindria a ser una red flag:

"Un día quiero dejar el mundo entero por ti,

la misma noche me aburro y no eres para ti,

como quisiera tenerlo tan claro como lo tienes tú"

Per Cristina Coll

3. Every Breath You Take- The Police

La cançó dels The Police més romàntica i més exitosa del seu cinquè àlbum Synchronicity (1983) amaga un pervers missatge al darrere. Segurament ha presidit moltes pistes de ball de casaments i celebracions amoroses, però la lletra de la cançó relata literalment l'obsessió, l'assetjament i el control de Sting - el vocalista de la banda britànica - envers una amant que va tenir.

Resulta ser que Sting vivia amb la seva dona, Francis Tomelty, a un barri tranquil de l'oest de Londres. Com a veïna tenien a una bona amiga de la dona, Trudy Styler. La qüestió és que Sting va començar una aventura amorosa (a amagades de la seva dona) amb la veïna, l'amiga de la dona. Darrere aquest 'culebrón' digne de pel·lícula, el cantant es va obsessionar fins a tal punt que un cop acabat el matrimoni, segons informava The Independent (les coses a vegades cauen pel seu propi pes), va desplaçar-se una temporada a la platja a desconnectar. I va ser justament allà on es va inspirar i amb mitja hora ja tenia la cançó feta. Una cançó que relata l'obsessió i control que va desancadenar cap a Trudy Styler.

En les seves paraules: “Crec que és una cançó sinistra. Tracta sobre la gelosia i la possessió. De manera subreptícia hi ha un personatge desagradable observant cada moviment, així que m'agrada aquesta ambigüitat que s'ha creat. La lletra arriba a ser sàdica". 

Per Olma Giró

4. Sense tu- Teràpia de Shock

Amb l'estrena de Polseres Vermelles l'any 2011, mitja Catalunya no es podria treure del cap la cançó Sense tu. I és que el grup de pop-rock català Teràpia de Shock va convertir aquesta dolça balada en tot un himne de l'amor.

Tot i això, donar una ullada a la lletra ens fa reflexionar sobre l'amor possessiu, la dependència emocional, i fins a quin punt aquests són els cànons que han de marcar, o no, una relació. 

"Sense tu, jo no puc
Sense tu, si no hi ets
Sense tu, jo no sóc ningú"

Per Geda Requena

5. You're beatiful- James Blunt

You're beautiful, la cançó que va fer a Blunt famós el 2004, es va convertir ràpidament en un himne romàntic que les parelles es dedicaven i sovint era una de les cançons de la playlist d'un casament. Però sota aquesta lletra que ha confós a molts, l'artista va explicar que en realitat tractava sobre un assetjador sexual drogat que persegueix una noia del metro davant la seva parella. "Caldria tancar-lo i posar-lo a la presó per ser una espècie de pervertit” recalcava l'artista quan va explicar el vertader significat de la cançó.

Aquesta idea romàntica, en realitat malaltissa, va convertir el single en l'èxit més gran de la seva carrera i l'àlbum on s'incloïa, Back to Bedlam, és el disc britànic més venut de la primera dècada del segle.

Per Sara Santana

6. Carolina - M-Clan

Carolina és un dels temes més coneguts de M-Clan. La cançó del 2001 emmarcada en el disc Sin enchufe, és àmpliament recordada i ha marcat, sens dubte, una generació. Això no fa, però, que la cançó sigui adequada. Per mi, la cançó és una Red Flag de manual. Fa una apologia a la pederàstia i ho fa sense eufemismes "La dulce niña Carolina, no tiene edad para hacer el amor". A més, la culpa a ella del que sent la persona adulta "pequeña Carolina, vete por favor" i l'amenaça "Carolina trátame bien, o al final te tendré que comer".

En fi, cançons com aquestes són el reflex de la societat i de com es banalitzen temes seriosos com la pederàstia. Una Red Flag com una casa.

Per Joana Garreta 

7. Creep - Radiohead

El primer hit de Radiohead i a dia d’avui el més famós. Creep va sortir com a senzill de Pablo Honey (1993) el seu primer àlbum. De melodia trista i melancòlica amb una tornada grunge, i amb una lletra encara més depriment. Immediatament va captivar milers d’adolescents i no tan adolescents, molt identificats en  la desesperació i l’obsessió d’un jove Thom Yorke, lletrista i vocalista del grup anglès, per una noia que ell considera que està “fora de la seva lliga” i amb qui no ha parlat mai. Quan finalment va tenir el valor de declarar-s’hi (després d’unes quantes pintes), la noia va fugir cames ajudeu-me. 

Yorke va escriure la cançó quan encara era universitari, cinc anys abans que s’acabés gravant. De fet, la produeix com una persona més madura, amb la intenció de riure’s del seu jo més jove. Tot i això, molts fans la van interpretar com un himne victimista, sense tenir en compte la negativitat i toxicitat del personatge, captivats per aquest fals romanticisme de plànyer-s sense cap intenció de créixer. Des de llavors els membres de Radiohead no soporten Creep: Thom Yorke la ha arribat a rebatejar com a Crap (excrement) en un intent de treure’s l’etiqueta de noi sensible tòxic.

Aquesta interpretació errònia del hit, combinat amb una certa aura “underground” que té Radiohead- tot i ser de les bandes més populars dels últims 30 anys- són perillosos. És una arma perfecta pels Nice Guys, aquells que comencen una conversa amb un “bon dia tingui lluna meva” per demanar-te fer un cafè  i que en cas de no accedir-hi t’acaben engegant amb un “doncs no ets tan guapa com et penses. Meuca!”. 

Per Martí Oliver

8. Paparazzi - Lady Gaga

Lady Gaga es va catapultar a la fama amb The Fame (2008), el seu àlbum debut. En aquest es troben algunes de les cançons més reconegudes de la cantant estatunidenca, com ara, Just Dance, Poker Face o Paparazzi. Aquesta última, suposadament, tracta sobre la recerca d'equilibri entre l'èxit i l'amor, com ha explicat la mateixa Gaga en alguna entrevista. Tot i això, si ens parem a llegir la lletra, com amb qualsevol cançó, es pot treure un significat que va més enllà de la idea inicial que potser ens havíem fet en el nostre cap després d'escoltar-la.

"Promise I'll be kind
But I won't stop until that boy is mine
Baby, you'll be famous
Chase you down until you love me
Papa-Paparazzi"

Fragments com aquest dirigeixen cap a una relació tòxica claríssima. D'assetjament, de fet. Perseguir a algú fins a aconseguir el seu amor és de tot menys una bona idea. A més, aquesta metàfora amb els paparazzis fa pensar en el fet de fer fotos sense el permís d'altra persona. 

Per Judit Tomás

9. Treasure - Bruno Mars

Bruno Mars és, per mi, una Red Flag. No parlo d’una cançó, no, parlo de la veu. Subjectiu, sí, diàfanament clar, també. Sense cap prova ni cap dubte. Sé que agrada a més d’una persona, potser fins i tot és bon cantant, no ho sé. No conec, tampoc, la seva història, ni em cal. Conec la meva.  

Era l’estiu del 2017, ja havia suspès un cop el teòric de cotxe i estava a poques setmanes de suspendre també el pràctic. Esperava l’estocada final fent hores i hores de pràctiques incomodíssimes, confonent els senyals de prohibit aparcar amb els de direcció prohibida, esperant que acabés l’estiu a força de calades de cotxe, d’arrancar amb el fre de seguretat posat, de no mirar mai endarrere, ni amb el retrovisor.  

I la banda sonora d’aquell via crucis fou sempre ell, Bruno Mars, ell i els seus aguts, ell i les seves cançons que s’enganxen, tan desagradablement com la basca d’un estiu massa llarg. Sé que no és culpa seva, però Mars ha posat melodia als meus fracassos.

Mars és la red flag del que es confia pensant que ja ho té i després, zaz, nou errors. Nou errors i la mateixa cantarella, el mateix disc. I no poder canviar-ho perquè la professora n’és molt fan, i ell és tan simpàtic. No ho puc evitar, i potser em perdo un prodigi musical del nostre temps. Però Bruno Mars és, per mi, una bandera vermella. Més que una bandera, un semàfor vermell. Just el semàfor que em salto i posa punt i final a l’estiu amb un “NO APTE”. 

Per Tomeu Mascaró

10. Te Compro Tu Novia - Ramón Orlando

No hi ha un sol vers d’aquesta cançó de Ramon Orlando que no sigui una claríssima red flag. El títol ja avisa i només fa que anar a pitjor a mesura que passen les estrofes. Només el fet de pensar en la compra de la parella d’una altra persona, com si fos una propietat, ja fa saltar les alarmes. De tota manera, més enllà d’aquest fet principal, les raons per les quals Orlando vol fer aquesta compra són encara més preocupants.

"Pues tu me has dicho que
Es linda y apasionada
Y es buena y adinerada
No cela nunca por nada
Y sabe hacerlo todo en la casa

No sale ni a la esquina
No habla con la vecina
No gasta y economiza
Y todo lo resuelve tranquil·la"

En un vers també reconeix que “mai ha tingut sort” amb les seves parelles. És possible que estigui relacionat amb la seva manera d’entendre-ho.

Per Joan Francí