1. Hey Joe - The Jimi Hendrix Experience

És un d'aquells concerts que pel seu simbolisme i importància històrica van acabar canviant el món del rock per sempre. El Monterey Pop Festival de 1967, celebrat entre el 16 i el 18 de juny a Monterey (Califòrnia), serà recordat per ser la primera gran aparició als Estats Units dels britànics The Who, per ser el primer espectacle explosiu de Janis Joplin damunt l'escenari, però, sobretot, per ser un dels punts culminants de la carrera de Jimi Hendrix, el profeta de la guitarra que tornava a casa, als Estats Units, convertit en una estrella europea per esdevenir un fenomen musical mundial. 

En aquella nit del 18 de juny de 1967, Jimi Hendrix va interpretar diverses versions de temes icònics de l'època, com Like a Rolling Stone de Bob Dylan, Killing Floor de Chester Burnett, Hey Joe de Billy Roberts o Wild Thing de Chip Taylor, juntament amb algunes cançons pròpies, com Foxey Lady i Purple Haze. Un concert que acabaria esdevenint emblemàtic i al qual el de Seattle posaria el punt final incendiant i destrossant la seva guitarra. 

Hey Joe [Are You Experienced, 1967] - The Jimi Hendrix Experience

2. My Sharona - The Knack

El grup americà The Knack va debutar el 18 de juny de 1979 amb el seu senzill My Sharona i és difícil imaginar un debut més exitós. És sense cap mena de dubte el tema més conegut del grup, arribant a ser el número 1 de la llista Billboard Hot 100 només dos mesos més tard. De fet, My Sharona es va convertir en un autèntic boom mundial, d'una banda que en moltes ocasions ha estat catalogada de one hit wonder, tot i el relatiu èxit de cançons com Good Girls Don't o Heartbeat.

La cançó tornaria a ser protagonista anys després, quan The Knack va presentar una demanda judicial contra el grup de rap Run DMC, al·legant que el riff de guitarra del tema havia estat utilitzat sense permís a la cançó It's Tricky, del seu àlbum Raising Hell de 1986. 

My Sharona [Get the Knack, 1979] - The Knack

3. More Than a Feeling - Boston

El 17 de juny de 1970, el científic i inventor nord-americà Edwin Land, cofundador de la companyia Polaroid, patentava la càmera Polaroid, que s'havia inventat uns anys abans. La marca de l'empresa quedaria lligada al món de la música aquest mateix any, quan el jove Tom Scholz —provinent de Hinckley, Minnesota— començaria a treballar per la companyia a Boston com a enginyer de disseny de productes, després d'haver obtingut una llicenciatura i un màster en enginyeria mecànica a l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT). 

Mentre treballava a la Polaroid Corporation, Scholz va començar a gravar maquetes al seu estudi casolà, que van acabar atraient l'interès d'Epic Records, amb qui va signar un contracte juntament amb el cantant Brad Delp. Així es va fundar la banda Boston, que es convertiria en una de les referents del rock dels setanta i els vuitanta gràcies al seu àlbum de debut Boston, en el qual Scholz intervindria tocant la guitarra, el baix i els teclats, donant vida a clàssics com More Than a Feeling, Peace of Mind o Foreplay/Long Time. 

More Than a Feeling [Boston, 1976] - Boston

4. Napoleon Says - Phoenix

Waterloo, 18 de juny de 1815. En una planura propera a aquesta ciutat del ducat de Brabant —actual Bèlgica— es produiria la decisiva Batalla de Waterloo, on les tropes imperials franceses de Napoleó Bonaparte s'enfrontarien a les forces angloprussianes comandades pel duc de Wellington. Aquesta suposaria la derrota definitiva de l'Emperador Napoleó I davant de la Setena Coalició —una aliança militar de potències europees contra la seva figura— i el seu desterrament a l'illa de Santa Helena, on passaria reclòs els últims sis anys de la seva vida sota supervisió britànica. 

La batalla de Waterloo ha servit d'inspiració per cançons com Waterloo de Stonewall Jackson (1959) o dels suecs ABBA (1974), on narren com una noia cau rendida a un romanç, igual que Napoleó cau rendit a Waterloo. Així mateix, la figura de l'emperador francès també ha quedat lligada a temes com Done with Bonaparte de Mark Knopfler (1996) o Napoleon Says de la banda francesa Phoenix. 

Napoleon Says [It's Never Been Like That, 2006] - Phoenix

5. 99 Luftballons - Nena

A la dècada dels seixanta, en el context de la Guerra Freda, la possibilitat d'un conflicte nuclear era més evident que mai. Una preocupació que s'havia fet palesa en la ficció, amb la publicació de novel·les com Red Alert de Peter George —que serviria d'inspiració a Stanley Kubrick pel seu film Dr. Strangelove—, però que ara s'havia traslladat a la vida real, després de la crisi dels míssils cubans de 1962. 

Un incident que va convertir en prioritat la necessitat de crear una línia de contacte entre els Estats Units i la Unió Soviètica, que es duria a terme amb la inauguració el 20 de juny de 1963 del telèfon vermell, la hotline entre Washington i Moscou. Una mesura simbòlica que esdevindria cap dalt en l'esdevenir de la Guerra Freda, en una etapa en la qual la guerra nuclear que pronosticava la banda alemanya Nena al seu tema 99 Luftballons semblava immediata i inevitable per moments.

99 Luftballons [Nena, 1983] - Nena

6. Hope Of Deliverance - Paul McCartney

Paul McCartney, històric membre fundador dels Beatles, tenia previst un concert molt esperat a l'estadi olímpic de Barcelona. Amb tot, a causa de la pandèmia de la Covid-19, el concert ha estat cancel·lat. A diferència d'altres concerts i esdeveniments també suspesos pel mateix motiu, en aquest cas no s'ha proposat cap data alternativa i, de fet, la promotora del concert, també a diferència d'altres casos, ha ofert força facilitats per recuperar els diners de les entrades.

Hope Of Deliverance és una de les cançons més emblemàtiques de McCartney i formava part del tracklist que aquesta setmana hauria ressonat a Barcelona. A més, el missatge de la cançó és més que pertinent en temps de confinament: esperança d'alliberament.

Hope Of Deliverance [Off the Ground, 1993] - Paul McCartney

7. Hot Blooded - Foreigner

Foreigner és un grup de rock britànic-estatunidenc, format a la ciutat de Nova York el 1976, pels músics veterans Mick Jones (Spooky Tooth) i Ian McDonald (King Crimson), juntament amb el llavors desconegut cantant Lou Gramm. Dos anys després, el 20 de juny de 1978, la banda llançaria Hot Blooded, un senzill que arribaria al número 3 al gràfic Billboard Hot 100 el setembre del mateix any. Una cançó que formaria part del segon àlbum d'estudi del grup, Double Vision, que vendria 7 milions de còpies.

Així mateix, la cançó també va ser certificada com a Platí (un milió d'unitats venudes) per la Recording Industry Association of America, a més de convertir-se en la cançó temàtica de la sèrie guionista de TruTV Tacoma FD. Al llarg dels anys 80, Foreigner es convertiria en una de les bandes de referència, amb temes com I Want to Know What Love Is o Waiting for a Girl Like You.

Hot Blooded [Double Vision, 1978] - Foreigner

8. Estiu - Zoo

Arriba l'estiu, encara que costi de creure. Aquest dissabte 20 de juny comença el solstici de juny, que marca l'inici de l'estació d'estiu, que s'allargarà fins al 22 de setembre. Una època de l'any que musicalment queda marcada per cançons com les de l'anunci d'Estrella Damm (Summercat de Billie The Vision & The Dancers, Applejack de The Triangles o I Wish That I Could See You Soon de Herman Dune) o les cançons de l'estiu de TV3 (Corre l'estiu de Pepet i Marieta o El teu estiu de SAU). 

D'altra banda, l'estiu també ha marcat clàssics de la història de la música com Summer of '69 de Bryan Adams o Summertime Blues d'Eddie Cochran. Més a prop de casa nostra, l'estació més calorosa de l'any també va donar nom a un dels temes més famosos dels valencians Zoo: "Les primaveres demanen vida, l'estiu arriba".

Estiu [Tempestes Vénen del Sud, 2014] - Zoo

9. Icky Thump - The White Stripes

El 2001, l'Assemblea General de les Nacions Unides va decidir que el dia 20 de juny de cada any se celebrés el Dia Mundial dels Refugiats, fent-lo coincidir amb l'aniversari de la Convenció sobre l'Estatut dels Refugiats de 1951. Set anys després, la banda nord-americana de rock alternatiu The White Stripes, formada el 1997 per la parella composta per Jack White i Meg White, va publicar el tema Icky Thump, la lletra de la qual criticava la política d'immigració dels Estats Units.

En concret, la cançó parla d'un personatge que viatja a Mèxic en un vagó de tren i travessa la frontera fàcilment, a diferència de les dificultats que tenen els immigrants mexicans il·legals en creuar-la cap al nord, i acaba criticant la contractació d'immigrants il·legals amb salaris desorbitadament baixos. Icky Thump es va convertir en un dels grans èxits de la banda, després de Seven Nation Army (2003), el seu tema per excel·lència.

Icky Thump [Icky Thump, 2007] - The White Stripes

10. The Unforgiven - Metallica

Fa exactament un any Metallica feia els dos únics concerts de la part final de la gira WorldWired al Regne Unit, concretament a Manchester (el 18 de juny) i a Londres (el 20 de juny). No van ser dos concerts qualssevol: justament fa pocs dies el grup californià de heavy-metal ha publicat al seu canal de YouTube el concert íntegre de Manchester, cosa que, a més de ser molt gaire habitual perquè pràcticament la banda mai no havia publicat concerts íntegres, aquell fou un espectacle en què es va posar a ploure a la meitat i el grup va decidir continuar. La pluja va arribar justament quan el grup interpretava els clàssics One i Master Of Puppets (a l'hora i mitja concert, aproximadament). D'aquella mateixa gira val la pena recordar la versió de El Muerto Vivo de Peret, que el baixista Robert Trujillo i el guitarrista Kirk Hammet va interpretar el 5 de maig de l'any passat a l'estadi olímpic Lluís Companys de Barcelona (vídeo).

Amb tot, com a cançó de la setmana hem escollit The Unforgiven, probablement la cançó més corejada tant a Londres, com a Manchester, com a Barcelona. Vegeu aquí el directe de la cançó el 20 de juny a Londres.

The Unforgiven [Metallica, 1991; directe a Londres 20/06/2019] - Metallica

​​​​​​