1. On Melancholy Hill - Gorillaz

És la gran 'banda virtual' de tots els temps i la que va popularitzar aquest terme. Gorillaz és un grup britànic format el 1998 per Damon Albarn, cantant i líder de Blur i únic membre permanent de la banda, i Jamie Hewlett, dibuixant creador de còmics com Tank Girl, juntament amb altres artistes que han col·laborat esporàdicament en els seus projectes. En el seu format virtual i escènic, el grup està compost per 2D (veu i teclats), Murdoc Niccals (baix), Noodle (guitarra) i Russel Hobbs (bateria), tots ells personatges animats. 

Gorillaz va debutar amb un àlbum epònim el 2001, amb més de 7 milions de còpies venudes, fet que els va valer una entrada al Llibre Guinness dels Rècords com la banda virtual més reeixida. Anys més tard, publicaria els seus dos treballs més exitosos: Demon Days (2005) i Plastic Beach (2010), a través dels quals expliquen una història contínua a través de cançons tan emblemàtiques com Feel Good Inc., DARE o On Melancholy Hill. Aquesta última es va presentar com a single el 12 de juny del 2010.

On Melancholy Hill [Plastic Beach, 2010] - Gorillaz

2. Stars and Stripes - SOJA

La Stars and Stripes, nom amb el qual es coneix la bandera dels Estats Units d'Amèrica, va ser adoptada el 14 de juny del 1777. Els fundadors de la nació americana van acordar que tindria 13 franges alternes vermelles i blanques en representació de les Tretze Colònies britàniques que van proclamar la seva independència el 1776, i 13 estrelles sobre un fons blau, que representen la seva fusió en una sola unió.

Un nombre d'estrelles que aniria augmentant a mesura que un nou estat ingressava a la Unió Americana, sent l'últim d'ells les illes de Hawaii, quan el 4 de juliol del 1960 van incorporar la cinquantena estrella a la bandera que avui coneixem. Una Stars and Stripes que va ser recuperada el 2008 per la banda de reggae nord-americana SOJA ("Soldiers of Jah Army"), tot i que per criticar en el que s'havien convertit els Estats Units d'Amèrica des d'aquella promesa inicial de fa tres segles. 

Stars and Stripes [Stars and Stripes, 2008] - SOJA

3. L'últim tirabol - Brams

Ni al juny, ni al setembre. Definitivament no hi haurà Patum a Berga aquest any. La festa, declarada Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, estava prevista del 10 al 14 de juny, però va ser suspesa a causa de les restriccions imposades per l'estat d'alarma per evitar la propagació de la Covid-19. Planava la possibilitat per part del Patronat d'ajornar-la al setembre, però finalment s'ha decidit posposar-la fins l'any vinent, un fet que no succeïa d'ençà que el 1937 i el 1938 es va deixar de celebrar per la Guerra Civil espanyola. 

Els berguedans hauran d'esperar a l'any vinent pel pròxim tirabol, però no cal patir, ja que Sant Pere té per costum deixar els berguedans fer un darrer salt de Patum.

L'últim tirabol [Amb el rock a la faixa, 1992] - Brams

4. When The Sun Goes Down - Arctic Monkeys

Amb l'inici de la dècada dels 2000, es va generar un nou moviment musical al voltant de Londres sota el nom de postpunk revival, considerat un subgènere de l'indie rock i el postpunk. Reivindicant la música i l'estètica de bandes dels 70 i els 80 com The Cure, Joy Division, Talking Heads o Siouxsie and the Banshees van sorgir desenes de nous grups britànics, alguns de gran èxit com Franz Ferdinand, Bloc Party, Kaiser Chiefs i, sobretot, Arctic Monkeys.

Formats el 2002, Arctic Monkeys va oferir el seu primer concert el 12 de juny del 2003 al The Grapes de Sheffield. Després de les primeres actuacions, la banda va començar a gravar demos i a gravar-les en CD per regalar-les en els seus concerts. Unes maquetes que van començar a ser distribuïdes lliurement per internet amb el beneplàcit dels membres del grup, fet que els va convertir en una de les primeres bandes que va aconseguir l'atenció pública a través d'Internet, canviant, en certa manera, el mercat de la música. 

When The Sun Goes Down [Whatever People Say I Am, That's What I'm Not, 2006] - Arctic Monkeys

5. Big City Life - Mattafix

El 9 de juny del 2006 s'iniciava al nou estadi Allianz Arena de Munic la Copa Mundial de Futbol 2006, el segon disputat en terres alemanyes, després de l'organitzat el 1974 per la llavors Alemanya Federal. El campionat conclouria un mes després, amb una emocionant final entre Itàlia i França disputada a l'Olympiastadion de Berlín i resolta en una èpica tanda de penals que va tenir en l'italià Fabio Grosso, inesperat heroi ja a les semifinals, el colofó final, confirmant el quart títol mundial pel combinat azzurri.

La celebració del campionat mundial va donar lloc a la creació del 2006 FIFA World Cup, el videojoc oficial del Mundial d'Alemanya creat per EA Sports i disponible per diverses consoles, entre elles la PlayStation 2, la GameBoy Advance o la PlayStation Portable. Així mateix, el joc també va destacar per contenir entre la seva banda sonora el tema Big City Life, publicat un any abans pel duo britànic Mattafix. 

Big City Life [Signs of a Struggle, 2005] - Mattafix

6. De Música Ligera - Soda Stereo

Després de 74 dies de conflicte armat, el 14 de juny del 1982 finalitzava la Guerra de les Malvines amb la capitulació de les forces argentines. Aquestes havien iniciat l'ocupació militar de l'arxipèlag, així com de les Illes Geòrgia del Sud i Sandwich del Sud —totes elles situades a l'Atlàntic Sud— el 2 d'abril, enfrontant-se així al Regne Unit.

Després d'una bona operació amfíbia, els britànics mantindrien la sobirania sobre les illes, i es va posar fi a un conflicte que tindria importants repercussions polítiques per tots dos països: A Argentina la dictadura militar d'El Proceso quedaria debilitada —finalitzaria l'any següent—, mentre que al Regne Unit l'èxit reforçaria la figura de Margaret Thatcher, que repetiria com a primera ministra el 1983. 

Precisament el 1982, naixeria a Buenos Aires la banda de rock Soda Stereo, considerada la més popular del país sud-americà i una de les grans llegendes de la música iberoamericana i el rock en espanyol. El seu gran èxit per antonomàsia és De Música Ligera, elegida quarta millor cançó del rock argentí de tots els temps per Rolling Stone Argentina i considerada un autèntic himne a Argentina.

De Música Ligera [Canción Animal, 1990] - Soda Stereo

7. You're Gonna Go Far, Kid - The Offspring

El 8 de juny del 1949 es publicava a Gran Bretanya la novel·la política de ficció distòpica Nineteen Eighty-Four, escrita per Eric Arthur Blair, més conegut pel pseudònim de George Orwell. Sota preceptes com el poder del govern, el totalitarisme, la vigilància massiva, la propaganda o la repressió policial, 1984 s'endinsa en la història de Winston Smith, i va popularitzar termes que ja han esdevingut mítics, com Big Brother, Newspeak o Thought Police. La novel·la va ser un èxit de vendes i s'ha convertit en un dels llibres més influents i imprescindibles del segle XX. 

Precisament el 1984, la distòpica data imaginada per Orwell en la seva novel·la, va marcar el naixement de grans bandes a l'escena musical nacional i internacional, com Soundgarden, Living Colour, Héroes del Silencio o Los Toreros Muertos. Un altre dels grans noms establerts el 1984 van ser els nord-americans The Offspring, una de les bandes més influents en el ressorgir del punk en l'escena mainstream. 

You're Gonna Go Far, Kid [Rise and Fall, Rage and Grace, 2008] - The Offspring

8. Prisoner's Song - Dropkick Murphys

"Jo era un jove agressiu i arrogant. Els meus 27 anys de presó em van fer comprendre la importància de la tolerància. Que no hi ha temps per a l'amargor, sinó per a l'acció". El 12 de juny del 1964 el sud-africà Nelson Mandela va ser condemnat a cadena perpètua, considerat culpable de sedició, per les seves accions com a membre del Congrés Nacional Africà (ANC). Mandela, que havia estat detingut gràcies a la participació de l'Agència Central d'Intel·ligència dels Estats Units (CIA), fou internat a Robben Island.

El 1985, el president sud-africà oferiria l'alliberació condicional a Mandela, a canvi de renunciar a la lluita armada. "Quina llibertat se m'ofereix, mentre continua prohibida l'organització de la gent? Només els homes lliures poden negociar", va contestar Madiba. Finalment, seria alliberat l'11 de febrer de 1990, després de 27 anys de presó i convertit en el gran líder emblemàtic de la lluita contra l'apartheid. Amb el gran tema Prisoner's Song dels nord-americans Dropkick Murphys recordem aquesta fita.

Prisoner's Song [Signed and Sealed in Blood, 2013] - Dropkick Murphys

9. Errepidean - ZETAK

El 2019 naixia un nou projecte de música electrònica a Navarra, ZETAK. La banda ha tingut Pello Reparaz com a principal instigador i líder, després de la dissolució de Vendetta, del que havia estat veu durant anys, amb èxits com Pao Pao Pao o Udarako gau luzeak. El grup va enlairar-se el 10 de juny del 2019, després d'estrenar el que seria el seu primer single, Errepidean, combinant instruments al costat de sintetitzadors i ritmes electrònics per formar una cançó que ha estat un autèntic boom. I no és per a menys.

Al llarg d'aquest any, ZETAK ha publicat el seu àlbum epònim, on destacaven altres temes com Zertan ari Gara, Pater Noster o Nirekin topatu Naiz. A més, el passat mes d'abril van publicar el seu nou single Zeinen Ederra Izango Den, que ha tingut una gran acollida. Tot i que amb un perfil musical molt diferent al d'altres bandes de parla eusquera del moment (Huntza, En Tol Sarmiento o Nøgen), sembla que ZETAK ha arribat per quedar-se i convertir-se en un nom de referència. 

Errepidean [Zetak, 2019] - ZETAK

10. Bad Day - R.E.M.

La primera demostració de televisió a Espanya es remunta a les 12:45 del 10 de juny del 1948, durant una exhibició de tecnologia a la fira internacional de mostres celebrada al Palau de Montjuïc de Barcelona, on la casa Philips Ibèrica instal·là una càmera unida per cable a un monitor situat a trenta metres. A partir d'aquest moment es comencen a produir proves tècniques fins que el 28 d'octubre de 1956 s'inaugura la programació diària, que va marcar l'inici de les emissions de televisió a Espanya. 

Cinc dècades després, la televisió s'hauria convertit en un mitjà de comunicació de masses, fet que parodiarien els nord-americans R.E.M. en el seu tema Bad Day. La cançó es va poder sentir parcialment per primer cop el 1985 en un concert, però no va ser fins al 2003 que va veure la llum oficialment, amb una lletra modificada i una base modernitzada. 

Bad Day [In Time: The Best of R.E.M. 1988–2003, 2003] - R.E.M.