1. Lonely Boy - The Black Keys

La segona gran obra d'art cinematogràfica de Quentin Tarantino, Pulp Fiction, s'estrenava un 21 de maig de 1994 al Festival de Cinema de Cannes, on va aconseguir la Palma d'Or. Un any i 364 dies després, el 20 de maig de 1996, s'emetia l'últim capítol de l'aclamada sèrie El príncep de Bel Air, després de sis temporades i 148 capítols. Dues efemèrides sense cap mena de relació aparent, però amb un nexe comú: Derrick T. Tuggle.

Tuggle era un actor i guàrdia de seguretat a temps parcial que el 2011 havia de participar com a figurant al videoclip dels nord-americans The Black Keys. Però durant el rodatge, el director, Jesse Dylan, el va veure ballar i va canviar el guió per complet: Tuggle es convertia en protagonista i al videoclip tan sols sortia ell ballant al Pepper Tree Motel durant tres minuts. "Vaig agafar moviments de tothom: John Travolta a Saturday Night Fever i Pulp Fiction, el ball de Carlton Banks a El príncep de Bel Air i una mica de Michael Jackson", declararia Tuggle després. 

Lonely Boy [El Camino, 2011] - The Black Keys

2. Splish Splash - Bobby Darin

El 19 de maig de 1958 es va produir la primera cançó amb cartutx de vuit pistes: el rock and roll Splish Splash de Bobby Darin, un dels cantants més populars dels anys 50, així com un gran ídol adolescent. Aquest nou sistema, predecessor de la casset, va ser molt popular entre mitjans dels 60 i principis dels 80, sobretot perquè Ford va instal·lar als seus cotxes el reproductor per a aquest format, convertint-se en el primer sistema que permetia escoltar música al cotxe sense haver de sintonitzar la ràdio, fet que amb els antics vinils era impossible.

La invenció del cartutx de vuit pistes va disminuir la dificultat a l'hora de gravar i reproduir el so i, per tant, va dinamitzar moltíssim la distribució de la música, permetent-ne l'accés a molta més gent. A més, la qualitat de l'àudio va millorar molt respecte dels sistemes fets servir anteriorment, tot i que aviat va ser substituït per la cinta de casset, més petita, fàcil de rebobinar i econòmica.

Splish Splash [Bobby Darin, 1958] - Bobby Darin

3. Shadowply - Joy Division

El matí del 18 de maig de 1980 entrava en erupció el volcà Santa Helena a l'estat de Washington, considerat un dels desastres demogràfics més catastròfics del segle XX. L'explosió va deixar 57 morts, tot i que no van ser les úniques que van commocionar la població. A la tarda del mateix dia, Ian Curtis, el vocalista de la banda britànica de postpunk Joy Division, es va penjar a la casa de la seva exdona Debbie.

Els excessos de cocaïna i alcohol, així com l'epilèpsia crònica que patia, van portar a Curtis a una vida d'insatisfacció i melancolia, que va finalitzar amb un suïcidi violent poc abans de la seva primera gira pels Estats Units. La cançó Shadowplay, que pertany al primer àlbum de la banda carregat de mort, violència i degradació, i publicat un any abans de la mort del cantant, s'ha interpretat com una referència explícita al suïcidi: "In the shadowplay acting out your own death, knowing no more".

Shadowply [Unknown Pleasures, 1979] - Joy Division

4. Una persona sospechosa - Los Punsetes

L'economista, escriptor i divulgador científic Eduard Punset va morir el 22 de maig de 2019, després d'una llarga malaltia. Punset també havia destacat al camp de la política, sent conseller d'Economia i Finances de la Generalitat, ministre de Relacions amb les Comunitats Europees i diputat al Parlament Europeu. A més, durant els últims anys havia participat activament en el món televisiu, on va deixar una de les seves cèlebres frases: "Probablement no em moriré mai. No està demostrat". 

L'any 2004, una nova banda d'indie pop sorgida a Madrid es va inspirar en la seva figura per triar el seu nom: Los Punsetes. Els madrilenys han destacat des dels seus inicis per la seva interpretació dels temes en directe, en la qual els membres  practiquen shoegaze —tocar mirant el terra sense tenir contacte visual amb el públic—, mentre la seva cantant, Ariadna Paniagua, resta immòbil de principi a fi dels concerts. 

Una persona sospechosa [Aniquilación, 2019] - Los Punsetes

5. Man of the World -  Fleetwood Mac

El 1970 George Harrison va anunciar la dissolució dels Beatles creant una commoció popular que molts encara no han sigut capaços de superar. El 24 de maig d'aquell mateix any, la banda angloamericana Fleetwood Mac faria un gir semblant, quan el seu fundador, principal compositor i cantant, Peter Green, va experimentar el seu darrer concert amb la banda al festival de Bath, abandonant el grup poc després.

El seu acomiadament va ser controvertit, ja que els mitjans ho van adjudicar a l'estat de la seva salut mental —poc després seria diagnosticat d'esquizofrènia—. Gràcies als seus dots de composició, Fleetwood Mac es va convertir en una de les principals bandes de rock i blues britànic, amb temes com Man of the World, que va obtenir el número 2 a la majoria de les llistes del Regne Unit. Composta íntegrament per Green, la lletra feia referència als sentiments contraris d'un home durant la seva vida, amb versos com "I don't say I'm a good man, but I would be if I could", que desprenien cert to autobiogràfic.

Man of the World [Fletwood Mac, 1969] - Fletwood Mac

6. Polly - Nirvana

El 19 de maig de 1991 Kurt Cobain, Krist Novoselic i Dave Grohl finalitzen la gravació d'un dels millors àlbums de tots els temps. Nevermind, que acabaria venent més de 30 milions de còpies, es convertiria ràpidament en un èxit de masses, catapultant a la fama a Nirvana a través de temes com Smells Like Teen Spirit, Come As You Are, Lithium i In Bloom.

Una altra de les cançons incloses dins l'àlbum és Polly. Composta íntegrament per Cobain, és un dels temes més autèntics i foscos de la banda, tot i que en un format més proper al pop. La lletra narra la història real d'una nena de 14 anys que va ser segrestada, violada i torturada a Tacoma (Washington) i que finalment va aconseguir escapar. El més impactant de la cançó és que Kurt Cobain es posa en la pell del segrestador, explicant els seus pensaments. 

Polly [Nevermind, 1991] - Nirvana

7. Souvenir - Orchestral Manoeuvres in the Dark

El 23 de maig de 1934, el mateix dia que la policia estatunidenca segrestava i matava a la icònica parella de delinqüents Bonnie i Clyde, naixia a Nova York Bob Moog. Moog va ser l'inventor de la versió pràctica del sintetitzador el 1963 i de la seva versió compacta a finals dels 70, anomenada Minimoog. Per la seva capacitat de crear i transformar sons, el sintetitzador va suposar un invent revolucionari per la història de la música i un dels elements més innovadors del pop i el rock del segle XX, sent popularitzat per grups com Simon and Garfunkel, The Beatles o Pink Floyd

A l'escena new wave de finals dels 80, naixia a Liverpool la banda de synthpop Orchestral Manoeuvres in the Dark. El primer single del seu tercer àlbum, Architecture and Morality, anomenat Souvenir és un exemple de la influència de l'ús del sintetitzador en la música alternativa del moment. Cal destacar que el màster de la cançó va ser dedicat a Ian Curtis, que s'havia suïcidat només un any abans.

Souvenir [Architecture & Morality, 1981] - Orchestral Manoeuvres in the Dark

8. Omertà - Zoo

La paraula "omertà" és identificada com una mena de "llei del silenci", un codi d'honor sicilià que prohibeix informar sobre les activitats delictives de la màfia, principalment per por a les represàlies o per protegir a altres culpables. El primer a trencar l'omertà dins d'Itàlia va ser el mafiós Tommaso Buscetta, que el 1983 va ser arrestat a Brasil i extradit per petició del jutge Giovanni Falcone, conegut pels seus intents de desmantellar la Cosa Nostra.

El 23 de maig de 1992 Falcone seria assassinat per ordre de Salvatore Riina, destacat membre de l'organització Cosa Nostra. Gairebé tres dècades després de la seva mort, la figura de Giovanni Falcone encara és recordada a Itàlia, mentre que el terme "omertà" ha abandonat el seu pes als carrers per guanyar-lo a la cultura popular, a través de cançons com les del cantautor Pau Alabajos o els valencians Zoo. 

Omertà [single, 2018] - Zoo

9. I'm Coming Out - Diana Ross

Un dels àlbums amb més èxits de vendes del segle XX, Diana, es va publicar un 22 de maig de 1980. En aquest, la icona de la música pop Diana Ross transmet amb els seus sentiments el moment personal i professional on es trobava, a través d'un disc fresc i modern que acabaria per capgirar la seva carrera, amb hits com Upside Down, I'm Coming Out i My Old Piano.

En un primer moment, Ross estava segura que aquest àlbum acabaria amb la seva carrera, però després d'editar-lo sencer i passar per sobre de l’aprovació dels seus productors, Diana va arribar als 10 milions de còpies arreu del món, convertint-se en l’àlbum clau de la seva trajectòria. Una de les seves cançons més aplaudides va ser I'm Coming Out, la lletra de la qual fa referència al moment en el qual l'artista deixa la discogràfica Motown Records per passar a treballar amb Berry Gordy.

I'm Coming Out [Diana, 1980] - Diana Ross

10. Another Brick in the Wall (Part two) - Pink Floyd

En el marc de la Segona Guerra Mundial, el 24 de maig de 1944 finalitza a Itàlia la batalla d'Anzio, una de les més cruentes de la campanya aliada al territori italià. Aquesta contesa seria recordada anys després per la banda britànica Pink Floyd, al seu àlbum The Wall. A la primera part de la cançó Another Brick in the Wall, una de les més fosques de la banda, Roger Waters evoca la mort del seu pare durant aquesta batalla, traslladant la seva pròpia història a Pink, el personatge principal de l'àlbum.

Així, Rogers es pregunta "Daddy, what you leave behind for me?", per després respondre a la seva pròpia pregunta: "all in all it was just a brick in the wall". La història segueix a la segona part de la cançó, on el compositor denuncia les dures regles de l'escola en general ("we don't need no education"), que està organitzada com una cadena de muntatge per imposar una determinada doctrina a través de la imatge del professor ("another brick in the wall"). 

Another Brick in the Wall (Part two)" [The Wall, 1979] - Pink Floyd