1. Common People - Pulp

El 22 de juny de 1995, la banda britànica Pulp publicava la cançó Common People, que arribaria al número 2 de les llistes musicals del Regne Unit. El tema va ser escrit pel cantant i compositor del grup, Jarvis Cocker, inspirant-se en una companya d'estudis grega que va conèixer a la Universitat d'Arts i Disseny de Central Saint Martins de Londres. En la lletra, Cocker explica que la vida de la jove grega mai podria ser com la de la gent normal, ja que ella sempre acabava trucant al seu pare perquè li resolgués els problemes. La identitat de la noia sempre ha estat una incògnita, tot i que el maig de 2015 el diari grec Athens Voice va publicar que la jove en qüestió era l'artista visual Danae Stratou, dona de l'exministre grec de Finances Yanis Varoufakis.

Al llarg dels anys, el tema ha estat versionat per diferents músics, entre ells William Shatner —actor de Star Trek— i la banda nord-americana My Chemical Romance. A casa nostra, també és coneguda la versió de Manel, titulada La Gent Normal, amb petits canvis de lletra i dotant-la d'un toc més acústic. 

Common People [Different Class, 1995] - Pulp

2. Lemon Tree - Fools Garden

El dia 28 de juny de cada any es commemora el Dia Mundial de l'Arbre, una festivitat que va ser instaurada el 1969 pel Congrés Forestal Mundial, realitzat a la ciutat de Roma. L'objectiu principal de celebrar aquesta data és recordar i destacar l'enorme importància que han tingut, tenen i han de tenir els arbres en la nostra vida i en la conservació del medi ambient. D'aquesta manera, es crea consciència social sobre la cura dels recursos naturals provinents d'aquesta font. 

En l'àmbit musical, els arbres han estat lligats a desenes de temes al llarg de la història: A Thousand Trees de Stereophonics, A Forest de The Cure, Fake Plastic Trees de Radiohead o One Tree Hill d'U2, en són clars exemples. Tot i això, un dels arbres més famosos reproduït en cançó és el Lemon Tree dels alemanys Fools Garden, que el 1995 es va col·locar en el número 1 de les llistes musicals de països com Alemanya, Àustria o Irlanda. 

Lemon Tree [Dish of the Day, 1995] - Fools Garden

3. Tots els Homes d'Escòcia - Els Amics de les Arts

El 24 de juny de 1314 va tenir lloc la Batalla de Bannockburn entre les forces del Regne d'Escòcia i el Regne d'Anglaterra, que va esdevenir una batalla decisiva en la Primera Guerra d'Independència (1296-1328), ja que va finalitzar amb una victòria total escocesa i es va enfortir la figura de Robert Bruce al capdavant de la corona. D'aquesta manera, Escòcia recuperava la seva independència —seria reconeguda per Anglaterra com a nació independent deu anys més tard—, malgrat que els enfrontaments entre ambdues nacions continuaria prolongant-se en els anys, amb sonades victòries angleses. 

Set segles més tard, Escòcia es troba sota sobirania britànica i continua sent testimoni de cançons tan magnífiques com Tots els Homes d'Escòcia d'Els Amics de les Arts. I és que de tots els homes d'Escòcia, amb aquell vell vam anar a topar. I de sobte vam entendre què volia dir cantar. "Ai Matteo! Ma dove chi hai portato".

Tots els Homes d'Escòcia [Espècies per Catalogar, 2012] - Els Amics de les Arts

4. The Will to Death - John Frusciante

Shadows Collide with People, The Brown Bunny, The Will to Death, Automatic Writing, DC EP, Inside of Emptiness i A Sphere in the Heart of Silence. Al llarg de 2004, John Frusciante, guitarrista dels Red Hot Chili Peppers, publicaria en solitari —tot i que va comptar amb la col·laboració de guitarristes com Josh Klinghoffer (Red Hot Chili Peppers) o Omar Rodríguez-López (At the Drive In)— fins a set àlbums. Un dels més populars seria The Will to Death, publicat el 22 de juny i amb el tema The Will to Death com a principal èxit.

Durant el 2004, Frusciante també gravaria el seu treball Curtains, que seria publicat l'any següent. En l'àlbum, en el qual va comptar amb la participació de la bateria Carla Azar (Autolux), hi destaca el tema The Past Recedes. 

The Will to Death [The Will to Death, 2004] - John Frusciante

5. Hello - Martin Solveig & Dragonette

6-4, 3-6, 6-7 (7), 7-6 (3), 70-68. Un partit de tenis que acaba amb resultat de bàsquet. Entre el 22 i el 24 de juny de 2010, a la primera ronda del campionat de Wimbledon d'individuals masculí, va tenir lloc el partit més llarg de la història del tenis, disputat entre l'estatunidenc John Isner (#19) i el francès Nicolas Mahut (#148). El partit es va resoldre després d'11 hores, 6 minuts i 23 segons —dividits en tres dies diferents— i de 183 jocs disputats —també rècord en un partit—. 

En el terreny musical, anys abans el tenis s'havia convertit en protagonista d'una gran cançó com Hello de Martin Solveig, amb París i Roland Garros com a escenari. En aquest cas, els protagonistes del partit serien els DJs Martin Solveig i Bob Sinclar, amb la participació estel·lar dels tenistes professionals Novak Djokovic, Gaël Monfils i Mathilde Johansson.

Hello [Smash, 2010-2011] - Martin Solveig

6. Blitzkrieg Bop - Ramones

Només 43 dies va necessitar la Wehrmacht alemanya per fer caure França. El 10 de maig de 1940, després del fracàs de l'ofensiva del Saar francesa, l'Alemanya Nazi va obrir foc, avançant per sorpresa a través de les Ardenes i al llarg de la vall del Somme. Les forces alemanyes tornaven a posar així en pràctica la Blitzkrieg (guerra llampec), la tàctica militar que a través d'un atac localitzat, ràpid i limitat en el temps tants bons resultats havia donat en la invasió de Polònia mesos abans. En tan sols sis setmanes, Alemanya havia aconseguit el que li havia resultat impossible durant tota la Primera Guerra Mundial.

El 22 de juny es firmaria l'armistici a Rethondes, acordant el cessament de les hostilitats. El lloc escollit no seria anodí: la rendició francesa seria certificada en el mateix vagó de tren on es va signar l'armistici de l'11 de novembre de 1918, que indicava la derrota alemanya a la Primera Guerra Mundial. Una revenja personal de Hitler amb tota regla. La Blitzkrieg seria altre cop posada en pràctica un any després, però el resultat a la Unió Soviètica seria l'invers. Tot i això, el terme faria fortuna, fins al punt de donar nom al gran tema per antonomàsia dels nord-americans Ramones.

Blitzkrieg Bop [Ramones, 1976] - Ramones

7. La Mano de Dios - Rodrigo

Són, sense cap mena de dubte, dos dels gols més emblemàtics de la història del futbol. Dues accions que defineixen a la perfecció al personatge —geni i figura—, en un escenari immillorable: en un Mundial i enmig d'una de les grans rivalitats de la història, Argentina-Anglaterra, forjada a Wembley el 1966 i avivada després del conflicte a les Malvines. El 22 de juny de 1986, Diego Armando Maradona protagonitzava a l'Estadi Azteca de Ciutat de Mèxic la "mano de Dios" i "el gol del Siglo", per classificar la selecció argentina per les semifinals de la Copa del Món.

"Un poco con la cabeza y un poco con la mano de Dios", va comentar l'astre argentí després del partit, al ser preguntat com havia marcat el primer gol de l'encontre. La realitat és que el número 10 va impulsar la pilota al fons de la xarxa amb el seu braç esquerre, però poc importava. Argentina estava a semifinals i la llegenda estaria servida. L'expressió "mano de Dios" faria la volta al món i el cantant argentí Rodrigo Bueno la faria valer per donar forma al seu particular homenatge a Maradona: "Grande Diego". 

La Mano de Dios [2000] - Rodrigo

8. Personal Jesus - Depeche Mode

L'agost de 1989, la banda anglesa de música electrònica Depeche Mode va llançar el seu tema Personal Jesus, com a single del seu setè àlbum d'estudi, Violator. La cançó es convertiria en un autèntic èxit, i és reconeguda com una de les 500 millors cançons de tots els temps per la revista Rolling Stone. A més, el tema ha estat versionat per nombrosos artistes, entre ells Marilyn Manson, Def Leppard, Johnny Cash, Sammy Hagar (Van Halen) o Tori Amos. 

Segons el compositor Martin Gore, membre fundador de la banda, la cançó es va inspirar en el llibre Elvis and Me, escrit per Priscilla Presley, actriu i empresària nord-americana que va ser muller d'Elvis Presley. "És una cançó sobre ser Jesús per algú altre, algú que et dona esperança. És sobre com Elvis Presley va ser el seu home i el seu mentor i com n'és de freqüent en les relacions amoroses; com el cor de tothom és com un Déu d'alguna manera", va afirmar Gore. El "Rei del Rock & Roll" duria a terme el seu últim concert el 26 de juny de 1977 al Market Square Arena d'Indianapolis, un mes i mig abans de morir a causa d'un infart de miocardi.

Personal Jesus [Violator, 1990] - Depeche Mode

9. Smokers Outside the Hospital Doors - Editors

El 2002, un grup d'estudiants de la Universitat de Staffordshire formaven a Birmingham la banda de rock alternatiu Editors. Els integrants del grup serien Tom Smith, Russell Leetch, Ed Lay i Chris Urbanowicz, que el 2005 llançarien el seu àlbum de debut The Black Room, que tindria un èxit notable, amb temes com Munich o Bullets. El seu segell d'indie pur i radical ha fet que siguin comparats a altres grups com The Cure, Joy Division, The Smiths i Interpol, emmarcant-se en el post punk revival.

El 25 de juny de 2007 publicarien el seu segon treball, An End Has a Start, que es col·locaria al número 1 de l'UK Album Chart, cosa que va permetre a la banda ser nominada als premis Best British Band. L'àlbum —la gira del qual va fer passar Editors per la Sala Razzmatazz de Barcelona— va donar lloc a diversos singles, entre ells temes tan significatius com Smokers Outside the Hospital Doors, The Racing Rats, An End Has a Start o Push Your Head Towards the Air.

Smokers Outside the Hospital Doors [An End Has a Start, 2007] - Editors

10. Take Me Out - Franz Ferdinand

Aquell matí del 28 de juny de 1914, a Sarajevo, Francesc Ferran d'Àustria es convertiria en l'arxiduc més famós de la història, protagonitzant un dels esdeveniments més rellevants de la humanitat. L'assassinat de l'arxiduc, hereu al tron austrohongarès, a mans de Gavrilo Princip, un jove nacionalista serbi-bosnià, es convertiria en el detonant de l'inici de la Primera Guerra Mundial, tot i que les causes d'aquesta guerra (l'expansió de l'imperialisme europeu, el desenvolupament armamentístic, la formació d'aliances internacionals i la tensió generada pels nacionalismes) es venien desenvolupament des de finals del segle XIX. 

A partir d'aquí, la història és coneguda: Àustria-Hongria culpa a Sèrbia de l'atac. Rússia recolza al seu aliat, Sèrbia. Àustria-Hongria declara la guerra a Sèrbia i els seus aliats intervenen. Així, la guerra s'apoderava de gairebé tot el continent europeu i el nom de l'arxiduc Francesc Ferran quedava lligat per sempre més a una de les grans tragèdies humanes del segle XX. Un nom que 88 anys seria recuperat per donar vida a una banda de Glasgow: Franz Ferdinand.

Take Me Out [Franz Ferdinand, 2004] - Franz Ferdinand