1. Santeria - Sublime

El Teatre Phoenix de Petaluma (Califòrnia) va ser l'escenari, la nit del 24 de maig de 1996, de l'últim concert de la banda estatunidenca Sublime. Després de l'actuació, Bradley Nowell, cantant i guitarra del grup, moriria al seu motel fruit d'una sobredosi d'heroïna. El cos de Bradley seria trobat hores després per Bud Caugh (bateria) al costat del seu lleial gos Lou, que s'havia convertit en la mascota de la banda, protagonitzant diversos dels seus videoclips i participant en algunes cançons. 

La mort de Bradley Nowel arribava tan sols uns mesos abans de la publicació del nou disc de Sublime, el seu debut en una multinacional. Originalment aquest s'havia de titular Killin'It, però el nom es va acabar canviant per Sublime per raons òbvies. L'àlbum seria un èxit de vendes, amb cançons que esdevindrien autèntics himnes de la banda, com What I got o Santeria.

Santeria [Sublime, 1996] - Sublime

2. These Are The Days Of Our Lives - Queen

Un 30 de maig, ara fa 29 anys, la banda britànica Queen gravava el videoclip de la seva cançó These Are the Days of Our Lives, de l'àlbum Innuendo. Aquest seria l'últim on participaria el seu cantant, Freddie Mercury, que, per aquelles dates, ja es trobava greument afectat per la sida. Mercury va ser diagnosticat d'aquesta malaltia l'any 1987, i va mantenir-la en secret fins que aquesta es va mostrar en tota la seva cruesa. Amb el disc Innuendo i cançons com These Are The Days Of Our Lives o The Show Must Go On, el grup britànic intentava anticipar-se al final del seu vocalista, la mort del qual arribaria, finalment, un any més tard.

El febrer de 1992, la cançó va ser escollida millor single britànic de 1991. Durant la cerimònia d'entrega de premis, Roger Taylor anuncià al món que el 20 d'abril del mateix any se celebraria un concert de tribut a Freddie a l'Estadi de Wembley. Seria un acomiadament colossal en consonància amb la magnitud de l'espectacle que el vocalista acostumava a oferir. En aquell moment, els fans de la banda van assimilar que, com resava l'última cançó de l'àlbum Innuendo, el show havia de continuar.

These Are The Days Of Our Lives [Innuendo, 1991] - Queen

3. Oscar Wilde - The Cat Empire

A finals del segle XIX, l'irlandès Oscar Wilde gaudia d'un fulgurant èxit com a escriptor i crític literari al Regne Unit. De cop i volta, però, la seva vida donaria un tomb de 180 graus, després de ser denunciat pel pare d'Alfred Douglas, el seu amant, qui el va acusar públicament de sodomia. L'autor de "El retrat de Dorian Gray" seria condemnat el 27 de maig de 1895 a dos anys de presó i treballs forçats per la seva homosexualitat, considerada una "aberració" per a la societat victoriana i una "indecència greu" per a la llei. 

Abandonat pels seus amics i familiars i sumit en la pobresa, després de sortir de la presó viatjaria a França, on viuria fins a la seva mort el 30 de novembre de 1900, fruit d'una meningitis derivada d'una infecció a l'oïda que s'havia lesionat a la presó i que li havien tractat amb negligència. Un segle després, l'excels escriptor seria protagonista de la nova cançó dels australians The Cat Empire, publicada en el seu últim àlbum.

Oscar Wilde [Stolen Diamonds, 2019] - The Cat Empire

4. Hailie’s song - Eminem

El 26 de maig de 2002, Eminem va llançar el seu quart disc d’estudi, The Eminem Show, el més venut d’aquell any en tot el món. Al disc hi trobem Hailie’s song, una cançó dedicada a la seva filla Hailie, de 6 anys. “It all makes sense when I look into her eyes”, canta l’artista. Quan va escriure la cançó, Eminem pensava guardar-la i “donar-li” a Hailie quan fos gran, però Dr. Dre, el productor executiu del disc, el va convèncer per incloure-la a The Eminem Show. 

L’amor i la dedicació pels fills ha sigut sempre, i és, font d’inspiració per a molts artistes. Rosario va descriure els seus primers mesos d'embaràs a A flor de piel i Stevie Wonder va celebrar el naixement de la seva filla amb la cançó Isn’t she lovely. D’altra banda, Eric Clapton va escriure Tears in Heaven, una de les cançons més colpidores de la història, en memòria del seu fill Conor, que va morir amb només quatre anys.

Hailie’s song [The Eminem Show, 2002] - Eminem

5. Pieces - Sum 41

A mitjans de 2004, els canadencs Sum 41 van aturar momentàniament la gira de promoció del seu àlbum, Does This Look Infected, per a participar en un documental per a War Child Canada a la República Democràtica del Congo (RDC). Així, el maig de 2004, la banda va viatjar al país africà per gravar una sèrie d'imatges al voltant del conflicte armat que s'estava produint. Més tard, aquestes imatges van ser recollides en la pel·lícula benèfica Rocked: Sum 41 in the Congo, que seria publicada l'any següent per la MTV.

Durant la seva estada a la RDC, els membres del grup van ser sorpresos per una nova escalada de violència en el conflicte, veient-se involucrats en un tiroteig. En aquest context, Chuck Pelletir, una persona de les forces de pau de les Nacions Unides, els va salvar la vida, els va mantenir fora de perill i els va evacuar del país. En el seu honor, la banda d'Ajax (Ontario) titularia el seu nom àlbum Chuck. 

Pieces [Chuck, 2005] - Sum 41

6. No dudaría - Antonio Flores

El compositor i cantant Antonio Flores moria un 31 de maig de 1995, a conseqüència d’una sobredosi de barbitúrics i alcohol. Tan sols 15 anys enrere, el nom de l’artista havia començat a ressonar al panorama musical espanyol precedit per un ambient artístic familiar que li donaria forma. Ser fill de La Faraona i El Pescaílla era un fet que difícilment podia passar per alt, però l’artista va materialitzar la seva passió musical per primer cop el 1980, presentant-se simplement com Antonio.

Eren els primers anys de la Transició de l’Espanya postfranquista, el moment per excel·lència de la contracultura, que va trobar el seu aparador en moviments com la coneguda Movida Madrileña. En aquest conglomerat musical eclèctic, va debutar Antonio Flores per primer cop, amb tan sols 18 anys. Ho va fer amb un disc homònim de pop rock que, així mateix, emanava poesia urbana amb temes tan icònics com No dudaría, un no a la violència fet vers. Un tema icònic que va néixer, per davant de tot, com un himne pacifista en temps de canvi.

No dudaría [Antonio, 1980] - Antonio Flores

7. Summercat - Billie The Vision & The Dancers

El 29 de maig de 2009 es va publicar Formentera, el primer espot de la campanya Mediterràniament d’Estrella Damm. Un noi arriba a Formentera i viu una història d’amor i un dels millors estius de la seva vida entre glops de cervesa. Els suecs Billie The Vision & The Dancers van posar banda sonora a aquesta aventura d’estiu amb la cançó Summercat. 

Durant els darrers onze anys, els espots de la marca cervesera ens han anunciat l’arribada de l’estiu. Estrella Damm ha portat les seves cerveses i les seves històries a Ciutadella de Menorca, la Serra de Tramuntana i el Bulli, entre d’altres. Tot acompanyat de cançons com Applejack de The Triangles, Fantastic Shine de Love of Lesbian, Our Place de Maïa Vidal i Those Litte Things de Ramón Mirabet.

Summercat [I Was So Unpopular in School and Now They're Giving Me This Beautiful Bicycle, 2004] - Billie The Vision & The Dancers

8. Tuesday's Gone - Lynyrd Skynyrd

El 30 de maig de 2002 finalitzava oficialment a Nova York la retirada de runes derivades dels atemptats de l'11 de setembre de 2001, a la costa est dels Estats Units. Es van necessitar 261 dies des d'aquell fatídic matí per poder retirar totes les restes d'un atac terrorista que ja s'havia convertit en un dels moments més significatius de la història dels Estats Units i de la política mundial. Un punt d'inflexió en la perspectiva de les relacions internacionals, que va tenir impacte en tots els àmbits de la societat i també en la música.

Immediatament després de cometre's els atemptats, Clear Channel Communications va distribuir entre les 1.2000 emissores de ràdio, de les quals era propietari, un document amb fins a 165 cançons que serien vetades durant els pròxims dies, ja que les seves lletres es consideraven inadequades pel nou context. Entre elles hi havia New York, New York de Frank Sinatra, Knockin' on heaven's door de Guns n' Roses, Starway to heaven de Led Zeppelin, Free fallin de Tom Petty o Tuesday's gone de Lynyrd Skynyrd. Aquesta última només es va vetar pel simple fet que feia referència al dimarts, el mateix dia de la setmana que els atemptats. 

Tuesday's Gone [(Pronounced 'Lĕh-'nérd 'Skin-'nérd), 1973] - Lynyrd Skynyrd

9. This Is The Last Time - Keane

Les primeres vegades mai s’obliden i es recorden amb especial il·lusió. I més, si esdevenen una fita per la humanitat. El 29 de maig de 1953, el neozelandès Edmund Hilary i el xerpa tibetà Tenzong Norgay, van ser els primers a posar els peus sobre el cim del món, l’Everest. 

Però hi ha primeres vegades que no apel·len a tota la humanitat, sinó que esdevenen més personals i que ens marquen per sempre: el primer petó, el primer viatge amb els amics, el primer amor, el primer fill... La música ha sabut plasmar aquesta amalgama de primeres emocions. Així ho va fer Conor Oberts, el líder de Bright eyes, amb la cançó First Day Of My Life, en honor al primer dia que va veure a la seva dona, o el grup Pulp amb Do You Remember The First Time. El cantant de hip-hop Kanye West va compondre amb Paul Mccartney Only love, dedicada a la seva primogènita North West. 

El que està clar és que les primeres vegades també poden arribar al seu final, i això ho sabien bé els britànics Keane quan van escriure This is the last time. Una cançó de comiat que recorda que a vegades cal deixar coses enrere, per seguir caminant cap al cim.

This is the last time [Hopes and Fears, 2004] - Keane

10. Where is my mind? - Pixies

Fa unes setmanes es va confirmar que l'edició d'enguany del Primavera Sound ha quedat ajornada per "força major" arran de la crisi del coronavirus. Així, la celebració del vintè aniversari del festival es celebrarà del 2 al 6 de juny de l'any vinent, tot i que s'ha mantingut una trobada virtual vinculada al certamen que es farà de forma virtual el mes de juliol.

En aquests vint anys, el Primavera Sound de Barcelona s'ha convertit en un festival de repercussió internacional, que converteix el Parc del Fòrum en la capital mundial de la música durant cinc dies. Pel seu escenari han passat bandes de primera línia com Pulp, The White Stripes, Sonic Youth, Lou Reed, Motörhead, Patti Smith o Public Enemy. Tot i això, una de les edicions més recordades va ser la del 2004, celebrada entre el 27 i el 29 de maig, i amb els estatunidencs Pixies com a cap de cartell. 

Where is my mind? [Surfer Rosa, 1988] - Pixies