XI ideal i els tres flaixos de la jornada 31 - Diari de Barcelona

Els tres flaixos de la jornada
Una jornada més, La Lliga ens ha deixat algunes imatges interessants a destacar. A continuació, repassarem els tres flaixos, els tres moments que ens ha deixat aquesta jornada 31 de La Lliga Santander, en què el Leganés, el Mallorca i l'Espanyol s'han enfonsat una mica més a la classificació, mentre que el Barça i el Madrid segueixen amb la pugna pel títol de la competició.
Un retorn esperançador
Una de les pitjors notícies que pot rebre un futbolista en actiu és que haurà de passar-se temps fora dels terrenys de joc. Aquesta jornada 31 hem pogut tornar a veure a Bruno Soriano, migcampista del Vila-real, damunt la gespa després de gairebé tres anys lesionat. Ens hem de remuntar fins a finals de la temporada 2016-2017, quan Bruno, el capità del submarí groc, va calçar-se les botes per darrer cop. L'internacional espanyol va ser titular en el partit contra el València, que va acabar amb victòria de l'equip groguet per certificar la seva classificació per a places europees.
Bruno Soriano, lluint el braçalet de capità després de superar tres anys de lesió Foto: EFE
Soriano arrossegava ja molèsties físiques i va haver de passar per quiròfan aquell mateix estiu. La recuperació no va ser un camí de roses, sinó que després de dos anys d'estancament amb la seva lesió, va tornar a operar-se. Javier Calleja, el tècnic groguet, es desfeia en elogis cap a Bruno explicant que el migcampista "mai no havia abaixat els braços" durant aquests tres anys i sempre tenia al cap que tornaria a jugar. El dorsal '21' va ser ovacionat al vestuari després dels noranta minuts.
Sí, ganar es muy importante, pero que tu gente te reciba así... ?
— Villarreal CF (@VillarrealCF) June 22, 2020
¡Te lo mereces, capitán ?!
Así ha sido la ovación que se ha llevado Bruno Soriano en el vestuario tras su esperado regreso. #VuelveBruno
?????????????? pic.twitter.com/Lr78w5EY9P
Cara o creu
Un dels partits més importants d'aquesta jornada per la permanència ha sigut el Betis-Espanyol. Dos equips amb aspiracions europees, que s'han vist involucrats en la lluita per no baixar a segona divisió. Els blanc-i-blaus venien de perdre contra el Llevant, mentre que el Betis acabava d'acomiadar el seu tècnic, Rubi, després d'una crisi de resultats i de joc. A la banqueta del Benito Villamarín va redebutar Alexis Trujillo, qui es farà càrrec de l'equip fins al final de temporada. Com diu el tòpic, "entrenador nou, victòria assegurada", i es va complir. El solitari gol de Marc Bartra va donar-los els tres punts, que són una autèntica bombona d'oxigen per evitar patir per la permanència.
Wu Lei lamentant-se després de fallar una ocasió clara davant de porteria. Foto: EFE
L'altra cara de la moneda és l'Espanyol d'Abelardo, que es queda com a cuer de La Lliga a vuit punts de la permanència que marca l'Eibar. El davanter xinès no va estar encertat de cara a porteria, especialment en una de les darreres jugades, en la qual, després de rebre una bona passada des de la banda esquerra no va aconseguir materialitzar el gol que hauria suposat l'empat, malgrat rematar lliure de marca.
???
— Real Betis Balompié ?? (@RealBetis) June 25, 2020
"Nos hacía muchísima falta esta victoria"#DíaDeBetis #RealBetisEspanyol pic.twitter.com/6S4X2RakHV
Luka Romero fa història
Nascut a Mèxic, de pares argentins i criat des dels dos anys a Espanya, Luka Romero ha fet història amb el seu debut com a professional a La Lliga. El jugador del Mallorca es va estrenar a la màxima categoria amb només 15 anys i 229 dies. Per tant, es va convertir en el partit contra el Reial Madrid amb el jugador més jove a debutar per damunt de Sansón (15 anys i 255 dies), Pedro Irastorza (15 anys i 288 dies) i Óscar Pellicer (15 anys i 289 dies).
Luka Romero rep l'enhorabona dels seus companys després del seu debut. Foto: EFE
El conjunt de Vicente Moreno no va poder sumar cap punt contra el Reial Madrid de Zidane, que es va sobreposar amb un 2-0 amb gols de Vinícius Júnior i Sergio Ramos, que segueixen pugnant amb el FC Barcelona pel títol de lliga. El Mallorca segueix sense puntuar i veu cada cop més lluny la salvació, després que l'Eibar i el Celta guanyessin els corresponents partits d'aquesta jornada 31.
? Los sonidos y la secuencia de un debut histórico en @LaLiga
— Real Mallorca ??? (@RCD_Mallorca) June 25, 2020
?? #HastaLaÚltimaGota ?
XI ideal de la jornada 31
Rui Silva (Granada CF): El porter portuguès del Granada va ser l'estrella de l'equip i va aconseguir salvar un punt pel conjunt nassarita. Silva va aturar el xut de Guerrero i va deixar el Leganés sense premi i molt tocat a la zona de descens, a set punts de la permanència. El Granada, per la seva part, mira de prop la zona europea, que ara té a quatre punts.
Santiago Arias (Atlètic de Madrid): El lateral dret del conjunt matalasser va tornar a quallar un magnífic partit al carril dret. Simeone li va donar l'alternativa davant Trippier i el colombià la va aprofitar, ja que es va mostrar molt incisiu en atac, segur en defensa i va contribuir a una nova porteria a 0 de l'Atlètic de Madrid.
Marc Bartra (Reial Betis): El central català va ser titular en l'estrena d'Alexis Trujillo a la banqueta bètica i va tenir un paper clau. Bartra va marcar l'únic gol del partit en un córner, aprofitant una gran centrada de Sergio Canales. Amb el resultat, el Betis respira i deixa el descens a 11 punts, mentre que l'Espanyol s'ofega i comença a assumir el seu inexorable destí, la Segona Divisió.
Sergio Ramos (Reial Madrid): El capità del Madrid ha tornat de la represa a un nivell excepcional. Tot i rebre un cop al genoll contra la Reial Societat, va ser titular contra el Mallorca i va tornar a liderar la defensa madridista. A més, segueix el seu idil·li amb el gol —3 en 4 partits postcoronavirus— gràcies a un fantàstic llançament de falta que va consolidar el líder del Madrid.
Toni Lato (CA Osasuna): El lateral esquerre, cedit pel València a l'Osasuna, està gaudint de més minuts després de l'aturada i els està aprofitant. Lato va tornar a ser titular per davant d'Estupiñan i va donar-li tres punts a domicili al conjunt navarrès amb un gol. Amb aquesta victòria, l'Osasuna gairebé aconsegueix la permanència. L'Alabès haurà d'esperar.
Gonzalo Escalante (SD Eibar): El migcampista argentí de l'Eibar va ser l'amo i senyor del partit contra el València. El conjunt basc va plantejar un partit molt intens i de moltes disputes. En aquest context de partit, Escalante va demostrar les seves capacitats físiques imposant-se als dos migcampistes del València: Parejo i Kondogbia.
Sergio Busquets (FC Barcelona): El de Badia va ser del més destacat d'un partit lent i pla per part dels homes de Setién. Busquets, que va veure una groga i no podrà jugar a Vigo, va aconseguir contenir els contraatacs de l'Athletic Club i, fins i tot, va poder marcar un gol, però el seu xut el va bloquejar Yeray.
Rafinha (RC Celta): L'exblaugrana és una de les grans notícies del Celta a la represa. Després de marcar dos gols contra l'Alabès, el brasiler va tornar a fer un molt bon partit a Anoeta i, tot i que no va marcar, va estar molt participatiu en el conjunt gallec.
Vinicius Jr (Reial Madrid): El jove extrem madridista va tornar a exhibir-se damunt la gespa. Igual que en el partit contra la Reial Societat, el brasiler va ser la millor arma d'atac del Reial Madrid. A més, a la seva electricitat va afegir-hi definició —allò que tant li mancava— aconseguint el primer gol del partit.
Marcos Llorente (Atlètic de Madrid): El jugador de l'Atlètic de Madrid és un dels grans descobriments de la temporada. Ancorat tota la vida al mig centre defensiu, l'eliminatòria contra el Liverpool li va donar ales per volar. Ara juga de davanter i llueix com mai. Contra el Llevant va originar el gol en pròpia porteria del conjunt granota amb un control orientat meravellós dins l'àrea.
Munir (Sevilla FC): El davanter del Sevilla, que no comptava per Lopetegui abans de l'aturada, segueix reivindicant-se partit rere partit. Contra el Vila-real no va ser titular, però quan va entrar a la gespa va revolucionar el partit i va aconseguir el gol de l'empat, un punt que deixa al Sevilla en quarta posició.

