Els morts s’acumulen cada dia al cementiri brasiler de Vila Formosa, el més gran de Llatinoamèrica
Per EFE
Publicat el 20 de maig 2020
Temps de lectura 4 MINUTS

Les defuncions per coronavirus baixen a Catalunya, però pugen a altres països del món com el Brasil. Del "és una simple grip” de Jaïr Bolsonaro, es va passar a “El que he sentit fins ara és que altres grips van matar més que aquesta”. I ha acabat amb el “Què volen que faci? Jo sóc un messies, però no faig miracles”. El cert és que el Brasil està passant en aquests moments el pitjor moment de la pandèmia.

La situació als cementiris és pràcticament al límit. Els enterramorts del cementiri de Vila Formosa, el més gran de Llatinoamèrica, fan jornades de 12 hores durant les quals realitzen 62 enterraments. “És un cos rere l’altre, no parem”, comenten. Aquesta necròpolis està situada a la zona est de Sao Paulo i s’estima que hi reposen les restes d’un milió i mig de persones.

Cementiri de Vila Formosa, Sao Paulo. Font: EFE

Un treball sense descansos

“Cada dia que passa és més difícil”, afirma James Alan, coordinador dels enterramorts de Vila Formosa, on treballa des de fa set anys. Dels 62 enterraments del passat dilluns, 35 van ser de casos confirmats o sospitosos de la Covid-19. Fins ara, ja són més de 17.000 els morts i més de 250.000 els contagis a Brasil.

Cada dia, James surt del seu apartament de Cidade Tiradentes, una humil perifèria de Sao Paulo, una de les regions més afectades pel coronavirus. Abans de les set del matí, entra a Vila Formosa i esmorza al menjador de l’administració. Tot seguit, entra al vestuari per posar-se un uniforme blanc d’un sol ús, un parell de guants i una mascareta.

Abans de dirigir-se a la "cuadra 27”, el lloc on toca realitzar els enterraments avui, reuneix els seus companys de treball per una oració amb una dosi de xerrada motivacional. Acaben amb un fort aplaudiment i agafen les seves pales.

En 120 segons enterren les tombes sota l’atenta mirada dels gossos, uns animals abandonats que viuen al cementiri després de la mort dels seus amos. Alguns dels familiars dels morts que són presents als enterraments s’intenten abraçar als taüts, però no hi ha temps per res més. “No ens hi podem involucrar, hem de ser professionals, en aquest moment”, declara James.

Familiars abraçant el taüt d'un mort. (EFE)

Al migdia, el volum de treball és tan gran que s’han de dividir en grups per anar a dinar, moment en què comencen les disputes entre els treballadors.

A la tarda, els insults de familiars són constants cap als treballadors. “Vés a prendre pel cul”, insulta el fill d’un home mort per la Covid-19 a Edenilson, un treballador del grup de James. “Així, cada dia”, declara Oliveira, un altre company de James.

El sol es pon, però els sepulcres no paren

El dia s’acaba i el sol se’n va, però el treball continua. “A vegades encenem el llum del mòbil o li demanem al cotxe funerari que ens il·lumini des del lateral”, explica James. A les 18.10 hores donen per acabada la jornada. És l’hora de treure’s l’equip de protecció, dutxar-se i tornar a casa. Demà toca tornar.

Enterramorts treballant sense la llum del sol. (EFE)

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —