El 7 de febrer de 1897 es representava per primer cop Terra baixa en català al teatre Principal de Tortosa. La primera representació, però, havia sigut en castellà uns mesos abans, al Teatro Español de Madrid. Tot i la poca confiança que l’autor mostrava per la seva obra, l'èxit que ha tingut és inqüestionable: Terra baixa s'ha traduït a setze idiomes i ha tingut nombroses representacions als teatres de Catalunya.

Aquesta obra de Guimerà representa les diferències entre la terra alta —allò que és pur i bondadós— i la terra baixa —la maldat i la impuresa—. A través d’un triangle amorós format per en Sebastià, la Marta i el Manelic, es va construïnt un relat marcat per les diferències econòmiques dels protagonistes.

125 anys després, l’entreteniment català continua apostant per aquesta obra. D’una banda, és el cas del programa de TV3 El Llop, dirigit per Àngel Llàcer i Jose Marín. En un format que combina el concurs i el reality, es van escollir, al capítol d’ahir, els actors amateurs catalans que representaran els personatges de Terra baixa. A partir del dia 16, el programa seguirà els assajos dels seleccionats, reivindicant també les companyies que han representat l’obra al llarg dels anys.

La representació també es durà a terme al Teatre Lliure del 18 de febrer al 6 de març. Roger Bernat, director de l’obra, farà una rèplica del muntatge emblemàtic realitzat, poc abans de la seva mort, per Fabià Puigserver, el fundador del mateix teatre. L’obra agruparà 78 intèrprets destacats del teatre català actual, que representaran l’obra tretze vegades i cada dia tindrà sis actors diferents.

Temàtiques vigents

Maria Dasca, professora de Literatura Catalana a la Universitat Pompeu Fabra, explica al Diari de Barcelona que Terra baixa segueix sent una obra vigent “perquè tracta temàtiques universals que no han passat de moda, com la incidència del poder en l'estructura social”. L’interès per aquestes temàtiques que “qüestionen la realitat en què vivim”, fa que l’interès per Guimerà es mantingui.

L’èxit de Terra baixa no és exclusiu de Catalunya. Això és degut, segons Dasca, a “l’ús d’un simbolisme d’una gran força expressiva i basat en dicotomies fàcils d’entendre, que es poden traslladar a qualsevol altra cultura”. A més de les nombroses traduccions, s’ha convertit en l’argument principal de dues òperes —Tiefland (1903) a Alemanya i La catalane (1907) a França— i també de diferents pel·lícules internacionals, com Marta of the Lowlands (1914). “Són personatges plens de càrrega emocional, que viuen situacions amb les quals el públic es pot identificar”, afirma la professora.