Avui fa 130 anys que el pintor neerlandès Vincent Van Gogh va morir al petit poble francès d'Auvers-sur-Oise. Precisament en aquesta localitat s'ubica el seu últim quadre, "Arrels d'arbre", tal com ha descobert Wouter van der Veen, director científic de la fundació francesa Institut Van Gogh. L'artista el va començar a pintar el 27 de juliol de 1890, dos dies abans de morir al seu llit a causa d'una ferida de bala.

El quadre reflecteix un tronc i les arrels de diversos arbres grans que sobresurten de la pendent d'un turó, al costat del qual hi ha un camí de pedres, el carrer Daubigny, que creua Auvers-sur-Oise i passa a pocs metres del carrer que els seus veïns van batejar amb el nom de Rue Van Gogh, en record al pintor. Els experts portaven 130 anys especulant sobre el lloc on Van Gogh havia pintat aquest llenç, però ara per fi van der Veen ha pogut demostrar que es tracta d'aquest poble francès gràcies a una postal en blanc i negre datada entre 1900 i 1910 on hi apareix un desconegut d'esquenes amb una bicicleta davant d'un turó de la qual sobresortien diversos arbres.

Malgrat el paisatge que apareix a la postal és d'un parell de dècades després que es pintés el quadre, es pot veure amb claredat que ambdues presenten la mateixa configuració del turó. Quan el passat mes de maig es van aixecar les restriccions de mobilitat a França, l'expert va viatjar a Auvers-sur-Oise per verificar la seva teoria. "Cada element de la misteriosa pintura pot explicar-se en observar la targeta postal i la ubicació", diu van der Veen.

El lloc està ubicat a 150 metres d'Auberge Ravoux, l'hostal d'aquesta localitat francesa on Van Gogh es va quedar els darrers 70 dies de la seva vida. El paisatge coincideix "amb el costum de Van Gogh de pintar llocs al voltant del seu entorn immediat" i es creu que hauria estat pintat al capvespre, el que ens dóna més informació sobre el dia en què el pintor es creu que es va disparar. El tronc de l'arbre més gran encara segueix present al lloc i és reconeixible i el turó, segons l'investigador veterà del Museu Van Gogh d'Àmsterdam, Louis van Tilborgh, simbolitza la vida i la mort del pintor holandès. 

Auberge Ravoux, la fonda on va viure Van Gogh els últims dies de la seva vida.

Van der Veen va traslladar immediatament aquesta informació als investigadors del Museu Van Gogh de la capital dels Països Baixos, on es troba "Arrels d'arbre", que van consultar un dendròleg especialitzat en vegetació històrica per fer junts un estudi comparatiu de la pintura, la postal i l'estat actual del turó. Els experts van concloure que és "altament factible" que es tracti de la mateixa ubicació. 

Van Gogh ja havia documentat en altres pintures aquesta zona, que després de ser ignorada pels veïns d'Auvers-sur-Oise durant anys, ara ha estat protegida amb una estructura de fusta per les autoritats locals i es converteix en un nou lloc de peregrinació pels amants de Van Gogh.

La vida anònima d'un geni

Vincent Willem van Gogh va néixer a Zundert, als Països Baixos, el 30 de març de 1853 en una família humil, convertint-se en el primer dels sis fills del matrimoni. El 1864 va començar els seus estudis en una escola d'aquest mateix poble, tot i que hi assistia de forma irregular, ja que preferia estar sol. Aquell mateix any va entrar en un internat a Zevenbergen, on va estudiar francès i alemany, i el 1866 es va matricular a l'Institut Hannik de Tilburg. Va deixar els estudis definitivament amb 15 anys i el 1869 es va traslladar a la Haia, per treballar en una galeria d'art. 

El 1873 es va traslladar a la filial de Londres, on va conèixer Úrsula, el seu primer amor. Ella, però, el va rebutjar i ell va entrar en una profunda depressió. De mica en mica es va anar aïllant i perdent tinterès per la feina, fins que es va traslladar a París, on va augmentar el seu enamorament, en aquest cas, per l'art. El 1876 va ser acomiadat de la galeria acusat de perdre interès per la feina i la seva família li va proposar que obrís ell mateix una galeria d'art, però ell va rebutjar la idea. 

El 1880 es va establir a Brussel·les, on va conèixer el pintor holandès Anthon von Rappard i es va inscriure a l'Acadèmia de Belles arts. Allà va estudiar dibuix i perspectiva i és en aquest punt on comença a produir el gran gruix de les seves obres pictòriques. Vincent Van Gogh va pintar uns 900 quadres, 27 dels quals autoretrats, i uns 1600 dibuixos al llarg de la seva vida. També va practicar l'escriptura, especialment epistolar, va escriure unes 800 cartes.

D'aquestes, 650 estaven adreçades al seu germà petit, Théo, amb qui va mantenir un vincle molt gran durant tota la seva vida. Théo també era marxant d'art i sempre va donar suport econòmic i emocional al seu germà gran. El reconeixement de Van Gogh com a geni del postimpressionisme i pare de l'expressionisme va arribar durant els últims anys de la seva vida i sobretot pòstumament. Si bé és cert que el 1890 va exposar deu pintures al Saló dels Independents de París, en aquella època va patir nous col·lapses, angoixa i al·lucinacions, així com episodis de terror i ira intensos. 

Un any abans havia ingressat a l'hospital psiquiàtric de Sant Romieg de Provença, el qual va decidir abandonar després de l'exposició. Després d'estar-se a París uns dies amb el seu germà Théo, finalment va decidir instal·lar-se a Auvers-sur-Oise. Aquí va realitzar les últimes pintures de la seva vida, que va acabar amb un tret de bala que ell mateix s'hauria disparat. 

Van Gogh als nostres dies

La tràgica vida de Vincent Van Gogh ha arribat a l'actualitat mitjançant biografies, exposicions a museus i treballs audiovisuals que l'han recollit i han fet honor al talent que no se li va reconèixer mentre estava viu. Un exemple recent d'això és la pel·lícula biogràfica Loving Vincent, estrenada el 2017 i elaborada completament fent servir pintures. Cadascun dels 65.000 fotogrames del film és una pintura a l'oli feta a mà per més de 100 il·lustradors utilitzant el mateix estil que Van Gogh. La pel·lícula va ser escrita i dirigida per Dorota Kobiela i Hugh Welchman i finançada per l'Institut Polonès de Pel·lícules. 

D'altra banda, l'exposició 'Meet Vincent Van Gogh', que va estar a Barcelona el 2019 i ha recorregut diversos països d'Europa, també va servir per donar a conèixer la trajectòria de l'artista d'una manera diferent. Es tractava d'una exposició interactiva, pensada per tota mena de públic i constituïda per diferents projeccions i productes audiovisuals. S'hi permetia tocar les reproduccions de les obres originals, veure imatges i fragments de vídeos, animacions multimèdia i cites de cartes, entre altres coses.