Stay at home
Per Redacció i Lorena Sopena
Publicat el 28 de desembre 2020

Sense cap mena de dubte, el 2020 ha estat marcat per la pandèmia del coronavirus. D'una manera o una altra ha condicionat o agreujat encara més d'altres notícies que no hi tenien a veure. Tot plegat ho hem seguit amb els ulls de la nostra fotògrafa, la Lorena Sopena. A través de les seves imatges, us oferim aquest recull de l'any, en imatges.


I amb la pandèmia, s'agreugen les distàncies

El coronavirus s'ha acarnissat especialment amb les persones més vulnerables, com ara la gent gran. La mort o la soledat a les residències, a les llars, la impossibilitat de veure els éssers estimats... Són sens dubte la imatge més dura i trista de la pandèmia.

L'arribada del virus ha anat acompanyada de nombroses mesures de prenvenció, resumides pel lema "Distància, mans, mascareta". Aquest darrer element ha esdevingut una icona i un recordatori que la situació no millora. Els primes mesos les autoritats van abocar-se perquè la ciutadania complís les recomanacions sanitàries.

La gestió governamental de la pandèmia, tant catalana com espanyola, ha estat permanentment en el focus mediàtic i en la picabaralla política. Bé per la desorientació bé per la presa de decisions controvertides, com ara la de mobilitzar l'exèrcit espanyol per ajudar en les tasques de desinfecció i prevenció.

Si la gent gran és qui s'ha endut els cops més durs, els infants i els joves són els qui més han patit les mesures de confinament i distanciament físic. Com en la imatge, les pantalles i internet han ajudat a aquells qui en disposaven a fer-ho més suportable. Però des del març, vivim en una gàbia de vidre. Allò que la pitjor presó és aquella en la que estem a gust.

Com et quedes a casa quan no en tens? Les dràstiques mesures per combatre el virus, com ara el confinament domiciliari han evidenciat encara més les fortes desigualtats econòmiques i socials de la societat catalana.

Malauradament, la pandèmia ha tingut rebrots. Costa atribuir responsabilitats rotundes. És culpa de la població, que no ha fet cas de les recomanacions de les autoritats sanitàries? I les autoritats, han reaccionat com calia? Hi havia marge per prendre decisions encertades davant una malaltia desconeguda? L'única afirmació clara és el desgast emocional de la població i les ganes de passar pàgina. De poder sortir de casa i tornar a veure-hi clar a l'horitzó.

La crisi social tampoc ha donat treva

El cop econòmic de la pandèmia ha estat brutal. Moltíssimes d'empreses s'han vist afectades per les mesures de confinament i milers de treballadors s'han submergit en la incertesa amb els ERTOs, quan no han perdut la feina. Tanmateix, la manca de capacitat o voluntat de mobilitzar recursos econòmics per suavitzar la caiguda va comportar la represa de l'activitat econòmica. Alguns, sectors, com els de la restauració, de fet, no van aturar-se. Tampoc va fer-ho la precarietat laboral dels nous models de negoci. Valgui com a exemple aquest repartidor caminant per una Rambla de Barcelona buida.

La represa econòmica mentre persistien les mesures de distanciament social han generat la sensació d'una rutina perversa: la de fer girar la roda de l'economia mentre es deixava la vida en un segon terme. Una roda en què, com és ben sabut, les dones han de fer el doble de camades. El sistema patriarcal sí que ha estat immune.

Segurament que en aquestes festes nadalenques s'ha fet palès com d'estranys són els temps que vivim. Tot i així, si parlem de tradicions ja fa mesos que vam veure com el coronavirus ho havia trastocat tot. En la imatge, una floristeria tancada durant la diada de Sant Jordi. Comerços de tot tipus, i especialment el món de la cultura, han sagnat com mai pel fet de tenir públics i clients tancats a casa.

 

L'altra cara de la pandèmia ha estat la de la solidaritat i el suport mutu organitzat per les xarxes veïnals. Com per exemple a Nou Barris, on el Casal Popular Tres voltes rebel va organitzar una xarxa de suport mutu, on s'hi van sumar d'altres espais com ara l'Ateneu Popular. Van arribar a organitzar una cuina que repartia menjars i que també va col·laborar amb el rebost popular d'aliments.

Per si no n'hi havia prou, 2020 també ha deixat males notícies econòmiques, al marge de la pandèmia. Una de les més destacades, el tancament de la planta de Nissan a la Zona Franca. Més de 2.500 treballadors han estat afectats per l'ERTO pactat amb la direcció de l'empresa nipona. Un acord assolit després de setmanes de protestes i mobilització sindical a l'àrea metropolitana, com les de la imatge.

Els moviments socials, les organitzacions d'esquerres i els sindicats, de fet, ja han avisat que la crisi econòmica que s'albirava serà encara més dura pels efectes de la pandèmia. I han emplaçat la població a mobilitzar-se perquè aquest cop la sortida de la crisi sigui en clau social i a favor de les classes treballadores.

Els altres virus

L'any que som a punt de tancar també ha servit per copsar de la manera més crua la persistència del racisme i la xenofòbia. Als Estats Units i arreu. L'assassinat del ciutadà afroamericà George Floyd, ofegat per diversos policies blancs a Mineàpolis, va desencadenar una onada de ràbia i foc al país nord-americà. Les protestes es van estendre ràpidament a ciutats de tot el planeta. Per exemple a Barcelona, que com podem copsar també va clamar per la fi del racisme social i institucional.

Un dels col·lectius que ha patit aquest virus més directament han estat els joves migrants que marxen sols dels països d'origen a la cerca d'un futur millor. L'acollida, però, sovint és lluny de ser la somiada. A les dificultats per sobreviure a les grans urbs s'hi suma el rebuig i l'estigma sistèmic, esperonat per l'extrema dreta i a favorit per la manca de solucions institucionals. Malvivint al carrer o en cases abandonades, encara avui malden per tirar endavant.

Tanmateix, també hem hagut d'explicar la història d'aquells que no aconsegueixen sortir endavant. Com les 4 persones migrants que aquest desembre van morir cremades en una nau abandonada i ocupada a Badalona. En la imatge, la nau fumejant al fons mentre la llum d'un vehicle d'emergències il·lumina un mur amb una pintada contra els desnonaments. L'incendi va deixar també desenes de persones ferides i sense un sostre on aixoplugar-se. Sense papers ni feina, com assolir un futur digne?

Precisament, la pobresa és un altre dels virus pels quals encara no han trobat vacuna. Malgrat la pandèmia, s'han continuat executant desnonaments. Un dels casos més sonats fou el llançament d'una família amb menors a Ciutat Meridiana, poca estona abans de l'hora del toc de queda. En aquest cas, els Mossos d'Esquadra van executar-lo sense ordre judicial. La nostra fotografia va fer-se viral, fins al punt de marcar l'agenda mediàtica.

Arran de la indignació ciutadana, el BBVA, titular de l'habitatge ocupat, va permetre que la Ruth i la seva família tornessin a casa seva. Uns dies després, el Conseller d'Interior demanaria perdó en comissió parlamentària.

Afortunadament, no tot han estat males notícies enguany. Gràcies a la mobilització social, com la del Sindicat de Llogaters, el Parlament de Catalunya va aprovar al setembre la llei que limitava i abaixava el preu del lloguer dels habitatges. Un pas més per combatre el virus de l'especulació immobiliària i la manca d'accés a l'habitatge digne.

Un any més amb presos i sense resolució del conflicte

El que no ha canviat és el conflicte polític entre Catalunya i l'Estat espanyol. De fet, la situació s'ha agreujat, amb la inhabilitació del president de la Generalitat, Quim Torra, per no haver despenjat una pancarta a favor dels presos independentistes en període electoral quan li ho va exigir la JEC.

Uns presos independentistes que no sols han continuat empresonats, sinó que a més han vist reduïts els permisos de què disposaven. En la imatge, Joaquim Forn, Oriol Junqueras i Jordi Cuixart tornat a la presó dels Lledoners. En segon grau des de l'agost per decisió del jutge de vigilància penitenciària, al novembre el Tribunal Suprem va rebutjar aplicar-los el tercer grau.

L'ex-presidenta del Parlament, Carme Forcadell, torna a dormir a la presó de Wad-Ras (Barcelona) arran de la suspensió del tercer grau per part del Suprem. Juntament amb l'ex-consellera Dolors Bassa, eren les úniques que havien pogut mantenir els permisos penitenciaris.

Més enllà, la repressió de la justícia espanyola contra l'independentisme català no s'ha aturat. Noves investigacions, detencions i judicis -alguns amb acusació de la Generalitat- que han elevat la xifra de represaliats a gairebé tres mil persones, tal com va denunciar Òmnium Cultural en una acció al passeig de Lluís Companys de Barcelona.

Tampoc s'han aturat a Catalunya les accions de rebuig a la monarquia espanyola. Una de les més destacades, la protesta convocada arran de la visita de Felip VI al monestir de Poblet al juliol. Tot plegat en un any on ha esclatat definitivament l'escàndol de corrupció del rei emèrit, Joan Carles I, avui dia fugit als Emirats Àrabs "davant la repercussió pública de certs esdeveniments passats de la seva vida privada".

El rei que no va marxar però va estar a punt de fer-ho a l'estiu va ser Leo Messi. El crack del Barça va manifestar a qui aleshores era president del club, Josep Maria Bartomeu, el desig d'abandonar l'equip amb la carta de llibertat. La directiva no ho va acceptar i, després d'un estira i arronsa, l'argentí ha seguit finalment una temporada més al club. Ja no hi és Bartomeu i la seva directiva, contra qui aficionats com el de la imatge van protestat al Camp Nou arran de la mala marxa esportiva i social del club. Davant una imminent moció de censura, Bartomeu van acabar dimitint a final d'octubre.

Tanquem un 2020 intens, també per al periodisme i per al fotoperiodisme. Un sector que no ha estat aliè al drama de la pandèmia i que, més sovint del que voldríem, també ha patit els intents dels diversos poders de silenciar la seva feina. Com la Mireia Comas, fotoperiodista a qui els Mossos van dur a judici, acusada d'agressions en cobrir un desnonament. Ha estat absolta.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —