Clara i David
Per Redacció
Publicat el 23 de juliol 2020

Com es fa vida normal quan t'acusen de terrorisme? Com representes els companys que són a presó? Quines marques -visibles i invisibles- deixa un assalt policial de matinada? Són algunes de les preguntes que mira de respondre el fotoperiodista José Bernardo Berna amb aquest fotoreportatge que avui publica al Diari de Barcelona.

El treball documenta el dia a dia de la Clara i en David, dues de les nou persones detingudes en diverses comarques catalanes el 23 de setembre de 2019, en l'anomenada 'Operació Judes'. Mitjançant les fotografies i els seus peus de foto, ens explica com recorden el dia de la seva detenció i mostren com ha estat la seva vida, des de llavors, fins a la seva declaració (telemàticament degut a la COVID-19), davant l’Audiència Nacional.

Berna explica que, com que elles dues van ser les úniques persones represaliades que no van ser traslladades a la presó de Soto del Real (Madrid), van prendre el paper de representants de tots nou i varen formar part activa del grup de suport. A més, durant aquests mesos, "han demostrat constantment la seva solidaritat amb altres causes repressives; tot això, mentre intenten reprendre la normalitat en les seves vides". De fet, el fotoperiodista explica que l'objectiu del fotoreportatge era "mostrar al David i la Clara com a dues persones qualsevol, gent de barri que de sobte es veu acusada de terrorisme". 


Marques a la paret de casa del David i la Clara, deixades per la Guàrdia Civil després d’esbotzar la porta d'entrada. Van estar un minut i mig colpejant amb l'ariet fins a poder entrar.

Marca a la porta de la casa de la Clara i el David, deixades per la Guàrdia Civil en esbotzar-los la porta d'entrada. Quan el cos policial va marxar, va deixar la porta recolzada sobre el marc i amb un precinte. Van haver de passar tres dies dormint amb el sofà que sostenia la porta durant la nit, fins que van poder posar-ne una de nova.

El 24 de setembre de 2019 diversos mitjans, tant d'àmbit local com estatal, van dedicar les seves portades al cas, fent referència a l'operació policial, denominada 'Operación Judas'. Moltes de les notícies en aquests diaris realitzaven declaracions condemnatòries cap a les persones represaliades i es basaven únicament en els informes de la Guàrdia Civil.

La Clara i el David són les úniques persones represaliades que no van ser traslladades a Madrid. Han aprofitat aquesta situació per a fer-se parella de fet, i així poder veure's a la presó si els tornen a detenir.

Quan la Guàrdia Civil va entrar al seu pis, al qual s'havien traslladat recentment, es va emportar tot el marxandatge reivindicatiu que van trobar. Ara, el David i la Clara exposen les xapes que van aconseguint perquè, si tornen a entrar “no remenen nada”, com diu la Clara.

El David observa els papers de la seva detenció. En aquests se'ls acusa, tant a ell com a la Clara, del delicte de terrorisme.

“Necessitaven algú a qui acusar. Al final, nosaltres teníem totes les paperetes perquè ens mobilitzem constantment. Per això tampoc no és casualitat que hagin detingut gent del Vallès, les convocatòries surten d'aquí”.

La principal font de finançament dels grups de suport és el marxandatge, del qual se n'encarrega la comissió de logística juntament amb economia. Els beneficis íntegres del que s'aconsegueix amb la venda de samarretes, xapes, adhesius, bosses i dessuadores es destina a les represaliades. Aquests grups l'integren tant la família i els amics de les persones represaliades com la gent del barri o de diferents col·lectius que volen mostrar la seva solidaritat. A més, els grups de suport mantenen el cas en el focus mediàtic i ajuden les represaliades a fer front a les despeses de trasllats, advocats i fiances.

Després de viure tot això i ser part activa del grup de suport, el David i la Clara intenten reprendre les seves vides amb la major normalitat possible. Ella ha aconseguit feina a la cafeteria d'un supermercat.

El David va buscar feina durant diversos mesos. Esmenta que li ha resultat complicat trobar alguna cosa després de l’ocorregut el setembre de 2019. Una mica abans de començar el confinament, degut a la COVID-19, va aconseguir feina en una peixateria.

El dia 23 de cada mes, abans de l’ interrupció de les activitats per la COVID-19, se celebrava un acte en alguna localitat d'origen d'una de les represaliades. Aquests actes són organitzats pel grup de suport amb la intenció de visibilitzar el cas i mantenir-lo en el focus mediàtic. Desprès de la citació per declarar davant l’Audiència Nacional, els actes per a mostrar suport s’han reprès, mantenint les mesures de precaució necessàries.

La solidaritat mostrada pels companys i companyes que formen part del grup de suport, que han acompanyat a les represaliades durant tot el procés, ha resultat fonamental per a que aquestes no se sentissin soles. En la imatge, dos companys del grup de suport abracen la Clara i el David abans que aquests entrin a declarar davant l’Audiència Nacional, telemàticament, als Jutjats de Sabadell.

El David i la Clara entrant als Jutjats de Sabadell per a declarar davant l’Audiència Nacional telemàticament. De fons, la concentració convocada pel grup de suport per mostrar la solidaritat.

La Clara s’abraça a l’Eva (la seva advocada) després de sortir de la declaració telemàtica davant l’Audiència Nacional. Alerta Solidària, l’organització antirepressiva de l’esquerra independentista, ha portat el cas de les represaliades i els hi ha donat suport jurídic, emocional i psicològic.

La Clara i en David

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —