Bona fe és l’últim projecte de 31 FAM i el quart àlbum de la seva discografia. Després de més de cinc anys des del seu salt a la fama, els sis joves de Sabadell han consolidat el seu èxit en el panorama de música urban catalana. No van ser els primers —molts situen la Pawn Gang com els pioners— però sí han estat referents dins d'aquest estil. “Estem orgullosos perquè l’escena aquesta s’està creant, abans no hi era, i si no hi ha una escena és molt difícil créixer”, comenta en Joel Casp, artísticament conegut com a Joey C, un dels productors del grup. 

Reunits a una taula de la plaça Gutenberg del Campus Poblenou de la UPF, conversem amb ell i amb en Ferran Vilalta  —de sobrenom Bandam— sobre el nou àlbum i el futur d’aquest grup. L’any 2022 no ha estat un any fàcil musicalment pel grup, tal i com van dir el cap de setmana passat durant la presentació del nou àlbum a la sala Razzmatazz. Són molts els dubtes que acompanyen aquesta afirmació i nosaltres no podem evitar començar per aquí.

Us anàvem a convidar una birra… però aneu una mica tard. 
Bandam: Barna per aparcar… no ens ho coneixem. [Riuen] 

Us vau tornar gairebé bojos traient nous temes als concerts de presentació de Bona Fe. Ningú s’esperava que després de presentar un àlbum regaléssiu tres cançons més.
Joey: Ara portàvem temps fent el mateix xou. I al fer un nou xou se'ns ha anat l’olla i hem cantat la tira de cançons noves, a més de les que ja teníem. Jo crec que a la gent això li agrada.

Aquestes cançons sortiran en un nou àlbum?
J: De moment no es pot dir res, però són coses que tenim i que volem que la gent escolti.
B: Exacte, tenim un montón de coses més.

Per què 2022 ha estat un mal any musicalment?
B: Fer música sembla que és fer una cançó i treure-la, però ara ens hem adonat que hi ha moltes més coses darrere, com a nivell discogràfic, o que cal fer molta més feina a part de la música. 
J: Crec que també havíem perdut una mica la dinàmica d’anar a l’estudi cada dia i estar tots junts. Jo estava acabant la uni, el Triple [aka AAA] també… Tots estàvem una mica més dispersos. Ara ja tornem a estar al ritme d’abans.

A Razzmatazz també vau dir: “Per fi som lliures, a partir d’ara treurem música quan ens surti dels collons”.
J: Amb la música que treurem ara ja es veurà tot, realment no podem explicar res encara…
B: Ho acabarem explicant, però ara no. Us deixarem amb la intriga. 

Quants misteris. Parlem doncs del que sí ens podeu explicar. Com valoreu els dos primers concerts?
B: Molt bé, increïble. La millor manera de començar la gira. 
J: Feia molt també que no fèiem un sold out així. 
B: Ha sigut un cop per donar-nos ànims i ganes d’anar a tope. Feia bastant que no fèiem un concert, i començar amb dos xous així… t’anima. 

I més enllà de les dificultats, n’esteu orgullosos del disc que heu tret?
B: Per com s’han fet les coses internament, jo almenys estic molt orgullós. 
J: I també perquè sabem que no s’acaba aquí. Vam treure el disc i vam començar a currar ja. No vam descansar, al contrari. Va ser l'inici del que ve ara. 

No us fa por quedar encallats? Un quart disc, ja teniu un recorregut…
J: Bé, estem on estem, però jo crec que cap de nosaltres ha arribat on volem ser realment. I això és guai. 
B: I ara de 31 FAM hi ha gent que es pot preguntar moltes coses, però quan escolteu la nova música… veureu que de veritat tornarà el 31 FAM de sempre. Estan passant coses, perquè als grups i als negocis passen coses. I algun dia o altre s’arreglarà.

Us sentiu els veterans?
B: Cada cop més, i ho vaig notar l’altre dia, quan va sortir la Mushkaa a l’escenari i vaig veure com la cridaven i algú va dir: “És que és la nova etapa”. I jo me’n alegro un munt, perquè a sobre és bona gent. 
J: Ens vam adonar que ja no érem la novetat. Estem orgullosos també, perquè l’escena aquesta s’està creant, abans no hi era, i si no hi ha una escena és molt difícil créixer. 
B: L'important també és que hi ha respecte. Nosaltres tenim un respecte molt gran a la Pawn Gang perquè van ser abans que nosaltres, i la Mushkaa a nosaltres ens té un munt de respecte, igual que nosaltres a ella. Jo crec que el respecte aquest és el més important. Perquè ara hi ha qualsevol xaval a qui li va una mica bé i ja és un flipat de la vida. 

Com definirieu la nova música que ve? Hi ha una distinció de Bona Fe?
B: El que ve ara és el més 31 FAM que existeix. 
J: Sí, però també en el sentit que volem innovar. Hi ha moltes coses que la gent no s’espera. 

Ve més tecno?
J: Hi ha bastant tecno, la veritat. Però tampoc és un tecno que estigueu acostumats a escoltar. És com adaptat a la nostra música.

Bona Fe acaba amb un tros de tecno. I al concert també vau posar-ne molt.
J: I Funeral també és una mica així. Estem tirant cap allà, però és el que ens surt, tampoc ho fem expressament. I la gent es va enxixar molt.
B: Sí que és veritat que al concert se’ns en va anar una mica l’olla amb el tecno. 

Totalment. Els vostres concerts són una festa. Sortiu molt plegats fora de l’escenari?
J: Després dels concerts sí que… [Riuen]
B: Ens agrada molt la festa. Com a tots jo crec. Però sabem diferenciar quan s’ha de fer i quan no. 
J: Si tenim molts concerts en una setmana o en un període de temps, no ens enxixem massa perquè si no, no aguantem. 

Joel, ara ja et veiem als concerts, però has faltat bastant. Com has portat viure als Estats Units i formar part del grup? 
J: És una putada. Noto que m’he perdut moltes coses, però a la vegada és guai mantenir aquest vincle, perquè avui en dia amb Facetime i xarxes és possible fer música des de fora. Però ara ja estic aquí instal·lat i per la música. 

Estàs sempre a la taula de mescles però ara que venen tants canvis, et sentirem cantar més?
B: Jo ho estic intentant. Acabaré aconseguint que canti, sempre li dic…
J: Poc a poc. Ara aquests dies que estem molt a l’estudi, algun dia dic, vaig a tirar-me algo. Tinc tanta feina fent música… Acabo el beat i l’he escoltat potser 50 vegades i ja no em surt res per cantar, però qui sap. 

Vau estar fa poc a Madrid també, com viviu el fet d’anar a la capital, cantant (majoritàriament) en català i petar-ho així? 
B: Que et vingui algú gallec dient “me sé todos los temas pero no entiendo una mierda de lo que dicen”, és increïble. 
J: I un noi de la nostra edat, de Madrid, que s’aprenia els trossos en català i els buscava al traductor. Era súper fan. 
B: Sí, estava aprenent català amb nosaltres. 

A nivell mediàtic, Kid Pi i Lil Didi potser són els més coneguts. Us heu sentit fora d’aquest focus mediàtic?
B: Jo he estat amb l’Edi [l’Eduard aka Kid Pi] o amb el Didi i han vingut a demanar-me fotos amb ells. I jo em jarto, dic és clar que sí. I altres m’han demanat una foto a mi i no a ells. Però també és veritat que estem a Catalunya i ells canten en català. Són amics meus i me’n alegro per ells. Sento que també sóc jo, som un grup. 

I en ser tants al grup, com es prenen les decisions? Sou amics, però també sou companys de feina. Com ho gestioneu, ara que ja porteu uns quants anys?
J: Molta gent diu que tenir negocis amb els amics no és bo, perquè la confiança fa fàstic, però crec que tots ens tenim un respecte dins el grup, i tenim tots el nostre rol. 
B: I a més no és que fóssim un grup d’amics com típics amics que pots tenir al cole. Érem ja una família, i jo crec que això és el que hem respectat més. Des d’un principi vam dir que anessin com anessin les coses, anàvem tots a parts iguals, i això també fa molt perquè als grups aquests per la pasta hi ha problemes. 
J: I perquè no se’ns oblidi d’on vam començar, això és el més important.