“Us escric aquesta carta per tranquil·litzar-vos i, al mateix temps, perquè us preocupeu”. Amb aquestes paraules, el primer ministre polonès, Mateusz Morawiecki, es va dirigir als caps d’estat i de govern dels 27 països que formen part de la Unió Europea, així com als presidents de les tres principals institucions europees. L’escrit, publicat el passat 18 d’octubre, arribava 11 dies després que el Tribunal Constitucional del país de l’est dictaminés que alguns articles dels tractats de la Unió eren inconstitucionals a Polònia.

Aquesta sentència ha situat el país al límit de la ruptura legal amb l’organització supranacional europea perquè ha fet trontollar un dels pilars fonamentals de la UE: la primacia del dret comunitari sobre el nacional.

Però la tensió entre Brussel·les i Varsòvia ve de més lluny. Maria Nizzero, investigadora del CFCS i la UPF especialitzada en Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals, situa el punt d’inflexió en les eleccions poloneses del 2015, en les quals Llei i Justícia (PiS), partit ultraconservador, va aconseguir la majoria absoluta.

Nizzero descriu el període des del salt al poder de PiS fins a l’actualitat com “un fort declivi per la democràcia” i assegura que el seu model de govern se situa cada cop més a prop d’una autocràcia. Per entendre el conflicte i preveure quins poden ser els possibles desenllaços, aquestes són les quatre claus que marcaran el futur de la relació:

Mecanismes de la UE

Brussel·les compta amb diverses eines —que ja s’estan estudiant— per aturar aquesta conjuntura. Imminentment, la Comissió vol aplicar el ‘mecanisme de condicionalitat’, una eina aprovada el desembre passat que asseguraria que els fons de recuperació no acaben en mans d’aquells països que incompleixen l’Estat de Dret. Polònia ja ha impugnat el possible ús d’aquesta eina al Tribunal de Luxemburg perquè veu perillar els 36.000 milions d’euros que encara ha de rebre entre subvencions i préstecs per la crisi de la pandèmia.

A més a més, després que la Comissió sol·licités la imposició d’una multa a Polònia perquè acatés les mesures cautelars exigides, la justícia europea ha sancionat el país a un milió d’euros al dia per vulnerar la independència judicial.

Viabilitat d’un ‘Polexit’

“Els paral·lelismes amb el Brexit són mínims”, assegura Nizzero. Mentre que el Regne Unit va estar qüestionant la seva participació a la UE d’ençà que hi va entrar l’any 1973, el 80% de la població de Polònia dona suport a la idea de formar-ne part. De fet, segons el darrer Eurobaròmetre, els polonesos confien més en la Unió (el 55%) que en el seu propi Govern (28%).

Però encara que una possible situació de ‘Polexit’ només l’accepta com a factible el 30% del país, alguns punts de l’ordenament jurídic europeu s’han deixat d’aplicar dins el país com si l’article 50 del Tractat de la Unió, que preveu i articula el procediment de la possible sortida d’un Estat Membre, ja hagués entrat en vigor.

Dependència del soci de l’est

Un altre motiu pel qual Nizzero també s’allunya de les similituds amb el cas britànic és perquè “el Regne Unit pot sobreviure econòmicament sense la UE, però Polònia en depèn econòmicament i políticament”. Polònia és un dels principals receptors de fons estructurals europeus, la qual cosa el converteix en un dels països més dependents d’entre els Estats Membres.

Des del seu ingrés l’any 2004, Polònia ha cobert el 60% de la seva inversió pública amb fons estructurals i el seu PIB s’ha duplicat, segons dades de la Comissió Europea. “Amb Trump, Polònia hauria pogut trobar un aliat fora de la UE, però ara, amb Biden, està completament sola”, afegeix la investigadora.

Valors i drets

Tot i això, cal ampliar el debat més enllà de la qüestió sobre la independència dels jutges polonesos perquè aquest conflicte no només es pot qualificar d’un atac a la Unió Europea, sinó que s’articula com un atac genèric al concepte de democràcia tal com avui l’entenem.

En aquest context, Polònia és la responsable d’una de les vulneracions de drets humans més flagrants dins del territori europeu —i que trenca amb els fonaments de la UE— després d’aprovar la creació de zones ‘lliures’ del col·lectiu LGTBIQ+. “Hem estat denegant l’entrada de Turquia a la UE perquè no complia certs criteris democràtics, i ara tenim un país (Polònia) dins la Unió que cada cop en compleix menys”, lamenta Nizzero.

A mesura que l’euroescepticisme i la retòrica antieuropea escala, augmenta la preocupació per un possible efecte dòmino dins la UE. Alguns països de pes compten amb veus —com les de Le Pen a França i Salvini a Itàlia— que ja han deixat entreveure la seva intenció de primar el dret nacional sobre el comunitari.

“Estem arriscant-nos que Polònia es comporti com un càncer i es propagui”, alerta Nizzero, que també s’afanya a recordar que la Unió Europea no només és un projecte econòmic, sinó també un model de governança comú.