La Vall d’Hebron estrena una obra artística dedicada a nou dones científiques de tota la història. L’obra artística duu per títol Pioneres i s’ha presentat amb motiu del Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència.

Hi ha murs que parlen d’objectius comuns, en lloc de divisions. Aquest divendres al matí, la Vall d’Hebron ha estrenat un mural dedicat a nou dones científiques que, des de l’Antiga Grècia i fins a l’actualitat, han fet avançar les ciències de la salut. Tot plegat, coincidint amb la celebració del Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència.

Metrodora (200-?), Tròtula de Salern (1100-1160), Anna Morandi Manzolini (1716-1774), Rita Levi-Montalcini (1909-2012), Gertrude Belle Elion (1918-1999), Rosalind Franklin (1920-1958), Margarita Salas (1938-2019), Linda H. Aiken (1943). Una al costat de l’altra, per ordre cronològic, els seus noms i les seves mirades són el nou reflex d’una de les parets del centre hospitalari.

“El mural acaba amb una dona anònima, que representa qualsevol de nosaltres. És molt important que les nenes creixin amb imatges que puguin fer serves”, ha explicat la doctora Anna Santamaria, responsable del programa Women in Science de la Vall d’Hebron. En la seva intervenció, ha aprofitat per reivindicar el paper de Vall d’Hebron en la lluita per la igualtat: “Som un campus compromès en posar la dona al centre des de molts vessants. Volem les mateixes condicions laborals, que la dona estigui empoderada i que guanyi visibilitat dins i fora del campus”.

La veu de l’artista

El mural, amb una llargada de gairebé 40 metres, és obra de l’artista barceloní Mateo Lara, que l’ha pintat des del 31 de gener per tenir-lo enllestit per aquesta data assenyalada. “La mirada expressa molt més del que pugui dir una persona”, fent referència a la de les nou dones que ha representat, que et segueixen amb els ulls des de qualsevol perspectiva. Com si fos La Gioconda.

A banda de parlar sobre la seva obra, també ha exposat la seva visió sobre la igualtat de gènere. “Sé que la primera idea era apostar per una dona. Agraeixo que s’hagi apostat per un professional, sigui home o dona. Aquest és el fons de la igualtat, no parlar de sexe”. Estirant d’aquest fil, ha desenvolupat una mica més la seva tesi pel Diari de Barcelona. “La distinció de sexes per mi sempre ha estat incomprensible. He de saber valorar una persona pel que està fent. No hauríem de traspassar el límit i passar a l’altra banda”, ha argumentat, per acabar concloent: “L’ideal és que hi hagi currículums sense nom ni foto. Això és igualtat”.

El testimoni d’una doctora

Al final de l’acte, l’artista s’ha quedat atenent una llarga fila de persones que volien acabar de pintar amb els seus esprais parts del mural. Hi havia des de nens que són pacients de l’hospital fins a professionals del centre. Com la doctora Maria Luiza De Sousa, investigadora principal a l’Institut Oncològic Vall d’Hebron, que també ha atès al Diari de Barcelona.

“Donar visibilitat a les dones científiques és quelcom que fa falta. Perquè som moltes, contribuïm molt a la ciència i se’ns oblida massa sovint”, ha assenyalat, referint-se també als seus orígens: “A casa meva ningú era científic, vaig ser la primera en plantejar-m’ho. La mare va ser el meu gran suport i ara estic aquí, dirigint un laboratori”. Per això considera que la figura d’una referent, com ho poden ser les nou dones del mural, és imprescindible: “Ara hi ha moltes nenes que es plantegen fer una carrera en ciència, cosa que abans no passava”.

Representació política

El pes polític de l’acte l’ha encapçalat Gemma Geis, consellera de Recerca i Universitats. “La Vall d’Hebron és vida, lideratge i pionera. No només és el mural d’aquest hospital, és una representació de país”, ha esmentat, per acabar fent broma amb l’artista i convidar-lo a la conselleria per fer-hi un altre mural.

També hi ha dit la seva Meritxell Budó, la secretària d’Atenció Sanitària i Participació, que ha parlat de “mirades compromeses” per fer referència a les nou científiques del mural. “El 50% de la humanitat està constituïda per les dones, però avui no representen el 50% dels llocs directius”, ha apuntat. D’altra banda, també ha mencionat la necessitat de tenir referents per “trencar el sostre de vidre”.

El primer parlament oficial l’ha dut a terme el doctor Albert Salazar, gerent de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. Al faristol, a costat i costat, l’acompanyaven Joan Comella i Josep Tabernero, directors respectius del l’Institut de Recerca (VIHR) i de l’Institut d’Oncologia de la Vall d’Hebron. La imatge inicial de tres homes, en el Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència, ha estat l’anècdota d’una jornada en què, més que les paraules pronunciades, romandran les mirades de les nou científiques immortalitzades en un mural.