Fa mig segle l'empresari nipó Momofuku Ando va idear un plat instantani que podia menjar-se en el seu propi envàs afegint només aigua calenta, un producte que va revolucionar la indústria alimentària i del qual se'n continuen venent milions d'unitats avui dia.

Es tracta dels fideus instantanis en got, comercialitzats per primera vegada com a "Cup Noodle" el 18 de setembre de 1971 i que van suposar l'obra mestra d'Ando en la seva aspiració per produir de manera massiva aliments assequibles i fàcils de menjar al Japó de postguerra.

Des del seu llançament a l'arxipèlag nipó fa 50 anys, s'han venut més de 50.000 milions d'envasos individuals d'aquestes tallarines en un centenar de països, segons dades de la companyia Nissin, fundada pel propi Ando.

Inventor i emprenedor

Nascut el 1910 a Taiwan sota ocupació nipona, el pare dels Cup Noodles és una de les figures més admirades del Japó contemporani, tant en el món dels negocis com per la seva aportació a la cultura popular. Ando va concebre les seves innovacions culinàries pel mètode d'assaig i error i guiat sempre per la seva curiositat i per la seva capacitat d'observació, segons va relatar en diversos llibres autobiogràfics i tal com recull un museu dedicat als Cup Noodles a Yokohama, al sud de Tòquio.

Imatges del museu Cup Noodles a Yokohama

Explica que dormia a penes quatre hores al dia i treballava de manera incansable tancat en una petita barraca convertida en el seu laboratori culinari, d'on van sortir els primers fideus instantanis del món, Chicken Ramen, precursors de Cup Noodles i llançats el 1958.

Aquestes tallarines fregides a alta temperatura i durant un breu interval -la mateixa tècnica que el "tempura"- complien els quatre requisits que s'havia fixat Ando: tenir un bon sabor i del qual els consumidors no poguessin cansar-se, conservar-se durant períodes llargs, ser fàcils de cuinar i barats.

El producte, blocs de fideus envasats individualment en bosses de plàstic, va sortir al mercat a un preu de 35 iens (uns 610 iens o 4,7 euros actuals en termes ajustats a la inflació), en un Japó famolenc per l'escassetat alimentària posterior a la Segona Guerra Mundial i on la farina proveïda pels Estats Units era un dels principals manteniments del país.

La globalització dels fideus

No content amb l'èxit de Chicken Ramen en el mercat domèstic, Ando va continuar experimentant per a millorar el seu producte i adaptar-lo més a les necessitats dels consumidors de tot el planeta. Durant un viatge als Estats Units, va tenir una revelació: va observar que els locals menjaven els seus fideus instantanis en tasses o en gots de paper i usant forquilla, ja que fora del Japó no eren habituals els bols per a tallarines ni els escuradents.

Va decidir llavors dissenyar un envàs que servís al mateix temps de recipient per als fideus, que els mantingués calents, es pogués subjectar amb una mà i facilités l'ús de la forquilla. "Va pensar que aquesta era la forma per a vendre el producte a tothom. Així va ser com van néixer les primeres tallarines en got el 1971", explica a Efe Kazuki Tsurumaru, portaveu de Nissin.

L'enginyós disseny del recipient, amb tapa reutilitzable inclosa, a penes ha canviat en aquest mig segle, encara que l'envàs ha passat de fabricar-se en poliestirè a compondre's principalment de paper amb la finalitat de reduir la quantitat d'escombraries generades d'aquest material plàstic no reciclable, segons Tsurumaru.

També evolucionen de manera constant els múltiples sabors del brou en pols i dels ingredients liofilitzats que acompanyen als fideus.

Text per Antonio Hermosín