Avui se celebra el 75è aniversari de l'alliberament de Mauthausen, un dels camps de concentració nazi més tristament famosos. Enguany, però, i a causa de la pandèmia del coronavirus, el Comitè Mauthausen d'Àustria i el Comitè Internacional de Mauthausen han hagut de modificar els actes commemoratius.

Així doncs, s'han organitzat unes setmanes de commemoració virtual, del 26 d'abril al 20 de maig, durant les quals s'està fent difusió de la realitat del camp austríac. A més, també s'han organitzat esdeveniments virtuals, com ara el Virtual Festival of Joy que se celebrarà el 8 de maig i la Cerimònia Virtual de Commemoració del 2020.

L'associació Amical de Mauthausen i altres camps, formada per supervivents i familiars d'espanyols que van passar pels camps de concentració, també han hagut d'adaptar-se a la situació. A més, han publicat un manifest en el qual "renoven el compromís de record, reconeixement i lluita dels qui van viure" aquella experiència en camps de concentració.

El cens de deportats més complet
Aprofitant aquest 75è aniversari, el Memorial Democràtic ha publicat el cens de deportats a camps nazis més complet de l'Estat. Amb el títol Deportats catalans i espanyols als camps de concentració nazis, inclou 9.161 persones deportades, de les quals n'hi ha unes 2.000 de catalanes. Aquest és el resultat d'un projecte de recerca liderat pel Memorial Democràtic amb la col·laboració de l'Amical de Mauthausen i la Universitat Pompeu Fabra.

Aquest cens recull l'estada als camps de concentració i extermini, però també la trajectòria anterior dels deportats, i en alguns casos, la posterior. Això permet la reconstrucció de les biografies, des de l'exili fins a la deportació i posterior alliberament. El cercador també permet conèixer quantes persones d'un municipi concret van ser deportades a un camp de concentració, així com combinar cerques i conèixer quines persones d'un municipi concret van ser alliberades o mortes als diferents camps de concentració.

La consellera de Justícia, Ester Capella, ha destacat que aquest cens és un "deure i un acte de responsabilitat" cap aquelles persones que van estar internades i que "ha de servir perquè episodis com aquest no caiguin en l'oblit".

?️ "El Cens de deportats catalans i espanyols als camps de concentració nazis és un treball de documentació ingent".

?️ "Un deure i un acte de responsabilitat".

?️ "Un exercici de memòria; una lliçó de futur".

?️ #consellera @estercapella: ? pic.twitter.com/y2CPgJqb5F

— Justícia (@justiciacat) May 5, 2020

Commemoració a les xarxes socials
Les xarxes socials també han servit per retre homenatge a supervivents i víctimes del camp de concentració de Mauthausen.

— Sbd Drets Civils (@sbddretscivils) May 5, 2020

#TalDiaComAvui, fa 75 anys, alliberaven el camp de concentració de #Mauthausen. Fou el que va engarjolar la majoria de deportats catalans, com ara l'escriptor Joaquim Amat Piniella, i segurament el primer que va funcionar també com a camp d'extermini.#NoOblidem #història pic.twitter.com/1UAfPQM8SQ

— Marc Serra (@MarcSerra21) May 5, 2020

Les escales de l'horror

El camp va ser fundat el 8 d'agost del 1938, amb l'arribada de 300 persones empresonades, però amb el temps es va anar ampliant fins a convertir-se en una infraestructura amb més de 40 camps i subcamps. Consegüentment, va esdevenir un dels camps nazis més grans d'Europa.

El camp de Mauthausen es coneix tristament pels 186 graons que van construir els presoners, obligats a pujar carregats d'enormes blocs de granit. Un esforç que, en molts casos, equivalia a la mort.

Durant els set anys que va estar en funcionament, es calcula que van passar per Mauthausen uns 200.000 presoners. A més, la xifra estimada de persones mortes és de 120.000 persones i, segons el llistat publicat BOE pel govern espanyol, hi va haver 4.427 víctimes espanyoles, de les quals 1.094 eren catalanes.

Precisament el govern espanyol ha aprovat lliurar les declaracions de "reparació personal" a dos espanyols i reconèixer-ne la trajectòria "en la seva lluita contra el franquisme i el feixisme a Europa". Els homenatjats són el cordovès Juan Romero, que, amb 101 anys, és un dels espanyols supervivents dels camps de concentració nazis, i Rafael Gómez, el combatent republicà mort fa poc i que era l'últim supervivent de La Nou, la companyia de l'exèrcit francès que va liderar l'alliberament de París durant la Segons Guerra Mundial.

L'executiu espanyol lliurarà totes dues declaracions al supervivent i a la família de la víctima en un acte commemoratiu que tindrà lloc a París, quan l'actual situació d'emergència sanitària ho permeti, segons han informat a través d'un comunicat.