El telèfon d'Abidin Bucharaya bull aquests dies, quan la qüestió sahrauí ha tornat a primera línia mediàtica. L'emprenyament que té ell i la comunitat sahrauí a Catalunya és enorme, després de l'aposta del govern espanyol perquè el Sàhara Occidental esdevingui una autonomia del Marroc. Se senten traïts. No entenen el canvi de postura, i denuncien que Espanya continua sent, 50 anys després, part del problema.

Què ha passat aquests darrers mesos entre el Sàhara Occidental i el Marroc perquè ara Espanya hagi decidit aquest canvi de postura?
Caldria preguntar-se més aviat què ha passat entre Espanya i el Marroc per intentar entendre això. Per part nostra el novembre del 2020 vam deixar de participar a l'alto-el-foc vigent arran d'un atac del Marroc a una manifestació que s'oposava al mur que han construït al Sàhara. Ens van intentar agredir, i les forces sahrauís van hi van haver d'intervenir. Ells van trencar la pau, i des de llavors els hem declarat de nou la guerra.

En sabem poques coses, d'aquest nou un conflicte armat...
És una guerra que el Marroc intenta vendre que no existeix, però et garanteixo que existeix. Més que res que cada dia hi ha morts. Marroquins i sahrauís. I la inestabilitat a la zona és total.

Què els fa declarar de nou la guerra, més enllà de l’atac que m’ha explicat?
Aquesta és una guerra que Marroc ens imposa per segona vegada. La seva política amb els sahrauís ha estat una política d'extermini físic de la nostra població. Des del 1975, que Marroc ocupa territoris del Sàhara, la majoria dels sahrauís que s'han quedat vivint als territoris ocupats han passat per interrogatoris, presons, judicis militars sumaris. Hi ha més de 500 sahrauís desapareguts als territoris ocupats.

"Hi ha més de 500 sahrauís desapareguts als territoris ocupats"

Un dels detonants de tornar a agafar les armes ha estat una protesta pel mur que ha construït Marroc al Sàhara.
Sí, molta gent no ho sap, això. Des de fa temps el Sàhara està dividit entre si per un mur de sorra de 2700 quilòmetres amb set milions de mines antipersones, que ha matat gent, que ha separat a famílies i al poble sahrauí.

Com heu rebut el canvi de posició del govern espanyol, des del Front Polisario?
Ens ha sorprès molt, clar. Per la decisió i per l’unilateralitat. És el reflex que l’actual govern ha esdevingut un actor actiu de la desestabilització del nord d’Àfrica. Aquesta decisió augmenta la tensió perquè no respon a cap lògica, és contrària al dret internacional i està mal vista per l'opinió pública espanyola i sahrauí.

La proposta en si, renunciar a la independència i ser una autonomia del Marroc, ni us ho plantegeu?
No, perquè és l’opció unilateral del Marroc. El referèndum que el Consell de Seguretat de Nacions Unides ha avalat tenia dues opcions: integració o independència. Si demà votem, amb el cens de Nacions Unides que garanteix que qui vota és sahrauí, no el manipulat pel Marroc, hi hauria un resultat clar. El Front Polisario fins i tot va acceptar l'autonomia com a tercera opció al referèndum, malgrat que és un projecte caduc, que ningú no aprova. No entenem que Espanya aposti per aquesta via morta.

"Nacions Unides no avala l'autonomia: o integració o independència"

No només Espanya apostaria segurament per aquesta via, també França, per exemple.
Pensar que es pot promocionar qualsevol decisió que no sigui la que vulguem els sahrauís és perdre el temps. Els sahrauís, després de 46 anys de conflicte i d'exili, la nostra opció és clara i no és l'autonomia. La política del Marroc és una política d’exterminació del poble sahrauí i la proposta de l’autonomia no és cap garantia de que res hagi de ser diferent. I jo més aviat diria que Espanya s’ha quedat sola.

Per què s'ha quedat sola?
El mateix dia que es va anunciar el canvi, la ONU va remetre’s a l’actual acord, també ho va criticar la Unió Africana, la Cort de Justícia de la UE, i la majoria de països.

Doncs quins motius té Espanya per apostar per aquesta via?
No ens correspon valorar-ho a nosaltres però és evident que les relacions entre Espanya i Marroc estan regides per un apèndix que necessita cirurgians hàbils a l’hora d’operar-lo. Però aquesta decisió no és gens hàbil. Han fet uns càlculs erronis. A qui més ha d’interessar d'Europa un nord d'Àfrica estable és a Espanya, però amb aquesta decisió contribueixen al contrari.

"Mentre no s'arregli el conflicte sahrauí no podran dir que la democràcia està consolidada a Espanya"

Llavors?
És un peatge després de temps de xantatge, però que té un resultat que no garantirà res a aquest govern, al contrari. Continuaran xantatjant-los. La miopia política dels dirigents d'aquest país és poc entenedora. Mentre no s'arregli el conflicte sahrauí no podran dir que la democràcia està consolidada a Espanya.

Té a veure amb conflicte diplomàtic d'Espanya amb el Marroc...
El govern sahrauí sempre hem recomanat als governs espanyols que mantinguin una bona relació amb el Marroc. Si els sahrauís poguessin moure el globus i escollir un altre veí ho faríem encantats però això no passarà. Quan exercim la nostra sobirania total haurem de tenir relacions amb ells. Però la bona relació no pot ser a costa del dret internacional, del patiment del poble sahrauí. Espanya va ser part del problema fa 50 anys i ho continua sent.

Al capdavall, què suposa pel conflicte aquest canvi de posició?
És una traïció més però no suposa cap canvi en la naturalesa del conflicte. Espanya ens traeix per primer cop el 1975, amb la maldestre descolonització que van iniciar, i ho torna a fer ara al 2022. Però com dic, la naturalesa del conflicte no canvia, perquè ni Trump ni Sánchez poden regalar una cosa que no és seva.

"Hi ha molta gent que té llocs de responsabilitat que ha tingut molta vinculació amb el poble sahrauí"

Molts han criticat que el canvi de postura va, a més, contra els valors que havia defensat Sánchez i el PSOE.
Hi ha molta gent que té llocs de responsabilitat, de molta responsabilitat, que ha tingut molta vinculació amb el poble sahrauí. Ara el que podem fer és demanar que no ens facin més mal, ja que no participen de la solució. Però vaja, no es conformen amb haver-nos venut com un ramat de camells, no es conformen amb haver-nos traït diverses vegades. No sé com ho estaran vivint les seves consciències.

Una derivada del conflicte son els camps de refugiats prop de la frontera, a Algèria. En quina situació estan?
Pitjor que fa uns anys. Sobreviuen gràcies a la solidaritat internacional i el tancament de fronteres els ha afectat molt. Hi ha molts problemes d’alimentació, d’accés a la salut, a l’educació.

Quanta gent hi viu?
Unes 250.000 persones.

La població al Sàhara és de poc menys de 600.000 persones...
Sí. [Silenci].

Molta gent a Catalunya ha estat anys acollint infants dels camps durant els estius.
La dimensió del moviment de solidaritat és aquí més potent que a altres llocs d'Europa, i milers de persones ens han acompanyat per restablir la pau. Hi ha milers d'associacions d'amics del poble sahrauí. Aquesta decisió ha decebut molta gent, però han de respondre.

"El peix que pesquen al mar del Sàhara és un peix tacat de sang"

En quin sentit?
Per exemple, amb el que compren al Marroc. Els acords comercials amb el Marroc exclouen teòricament els productes que son del Sàhara Occidental però vol vendre el Marroc. Les lleis són per complir-les o per interpretar-les? En aquest cas pel que sembla per interpretar-les. Ens solidaritzem amb els pescadors espanyols i la seva situació, però el peix que pesquen al mar del Sàhara és un peix tacat de sang.

Tornant al conflicte armat, aquest canvi els referma en la seva opció?
No som un poble amant de la guerra, però se'ns ha imposat. Des del principi hem lluitat de forma neta per la nostra pàtria: mai no hem intervingut militarment fora de les nostres fronteres, ni hem fet servir mètodes radicals, ni el terrorisme. Si la solució arriba per altres vies, benvingudes, però que siguin creïbles. La guerra durarà, per part nostra, fins que s'acabi l'ocupació marroquina. La nostra exigència és un sol dia de democràcia, un de sol, per poder decidir què volem ser.

Marroc és un país financerament i militarment superior...
Les guerres no es mesuren per qui té més mitjans, perquè les fem els humans. Els sahrauís som on som i tenim un exèrcit de persones voluntàries disposades a morir pel seu poble, que no cobren un sou per jugar-se la vida. No sé si l'exèrcit marroquí està disposat al mateix.