Lluís Serrahima
Per Redacció
Publicat el 27 de juliol 2020

Què volen aquesta gent, que truquen de matinada?

En l'imaginari col·lectiu català, els versos de Què volen aquesta gent? s'han convertit en un emblema en contra de la violència exercida pel poder. La cançó, composta el 1968, narra una història real publicada al diari Tele/eXpres – la mort del madrileny Rafael Guijarro – i tot i que va viure la censura, ha acabat esdevenint un dels himnes més coneguts de l'època dels 60 i 70. La veu de la mallorquina Maria del Mar Bonet la popularitzà i li conferí l'emoció amb la qual la recordem, però va ser Lluís Serrahima qui va escriure la lletra de Què volen aquesta gent?; un poema denúncia de la repressió política franquista. L'escriptor d'aquesta icònica cançó va morir aquest diumenge a 89 anys.

 

Serrahima va néixer l'agost de 1931 i fou promotor del grup Els Setze Jutges dins el moviment de la Nova Cançó, el qual va impulsar la cançó en català en ple franquisme. El seu article Ens calen cançons d'ara, publicat el 1959 a Germinàbit és considerat el text fundacional del moviment, on pertanyen artistes com Lluís Llach, Josep Maria Espinàs o Quico Pi de la Serra. A la segona meitat de la dècada 1951-60, el manifest defensava la necessitat d'organitzar-se per tal de crear cançons en català, interessants literàriament i que s'apartessin dels tòpics de consum de les composicions en castellà que estaven de moda aleshores.

Tot i que Serrahima va actuar diverses vegades en públic interpretant alguns temes propis, no va enregistrar cap disc i va abandonar aviat els escenaris, tot i que continuà escrivint textos per a altres intèrprets, com Cla i Cat (Francesc Pi de la Serra), Cançó d'amor vora el mar (Maria del Carme Girau) o L'honrat burgès (Miquel Porter).

L'any 2007 fou guardonat amb la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya, juntament amb els components de Els Setze Jutges. 

Reaccions
Nombrosos artistes catalans han lamentat la seva defunció a les xarxes, recordant a Serrahima com "un gran referent", en paraules de Lluís Llach. "Conversa d'or, generós, la seva partida m'entristeix profundament", ha manifestat el cantautor, que ha volgut enviar una "abraçada llarga i càlida" especialment a Maria del Mar Bonet.

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —