El confinament i les restriccions de mobilitat de la covid-19 han fet que nens i adolescents passin més hores davant de les pantalles. I això, segons la psicològica clínica d'Atlhaia, Dominica Díez, fa preveure que, en un futur, hi hagi més casos d'addicció. De fet, en els pacients amb patologies més complicades ja es nota un agreujament.

Per evitar-ho, Díez recomana que les famílies estableixin unes pautes i regulin el temps que els nens i adolescents passen davant de les pantalles. En el cas dels infants, a més, no en recomana l'ús fins als 3 anys. 

Conseqüències de l'addicció a les pantalles

Problemes psicològics, visuals, obesitat, alteració del son i afectació del rendiment escolar són algunes de les conseqüències de l'addició a les pantalles. En els casos més greus, fins i tot, és necessari l'ingrés en un hospital i passar per un procés de desintoxicació molt semblant al de les drogues.

"El problema és que el nen deixa de fer coses que són fonamentals per al seu desenvolupament. Amb l'excés de pantalles, està deixant de jugar i s'acostuma a viure amb un alt nivell d'excitació cerebral que fa que les altres activitats li resultin avorrides. De fet, l'avorriment genera creativitat", explica la responsable de la unitat de joc patològic i altres addiccions comportamentals d'Althaia, Dominica Díez.

Amb el teletreball, el confinament o les restriccions de mobilitat per culpa de la covid-19, hi ha més pares que utilitzen els dispositius com a "cangurs digitals" i això, a la llarga, pot passar factura. De fet, els experts asseguren que, en els casos més complicats, la situació ja s'ha agreujat i hi ha adolescents que passen 16 hores al dia davant de les pantalles.

Per evitar-ho, Díez subratlla la importància de la prevenció. Recomana ser conscient de l'ús de les pantalles que fan els adults i establir uns espais de desconnexió digital familiar: "si el nen veu que el pare o la mare estan contínuament mirant el mòbil, sèries o l'ordinador, evidentment pensa que això és molt atractiu i ell també ho vol fer. I, en conseqüència, l'atenció que rep aquest nen és fragmentada i de baixa qualitat".

Doble confinament per als adolescents

En el cas dels adolescents, Díez explica que el confinament els afecta especialment perquè ells estan patint "un doble confinament". "Els adolescents, en general es confinen voluntàriament a la seva habitació, és un espai seu privat. Per tant, ja estaven confinats abans del confinament. Què fan? Viuen la seva adolescència connectats permanentment dins de les habitacions. Hem de promoure que el combinin compartint estones d'oci amb la família i que tinguin obligacions domèstiques", explica.

Díez recomana no subestimar mai les pantalles i estar alerta davant de qualsevol signe d'addició del nen o infant per tal de reaccionar aviat.