Adrià Aguacil Portillo és un jove escriptor de 22 anys que actualment cursa Estudis Literaris a la Universitat de Barcelona. La seva trajectòria com a escriptor va començar arran de guanyar el concurs Premi Ciutat de Badalona de Narrativa Juvenil el 2020, premi que li va permetre publicar amb l’Editorial Animallibres la seva obra La botiga de vides. Aquest novembre publicarà La Guerra dels tions, i el març de 2023 Armaris i Barricades. 

Quan es publica 'La Guerra dels tions'? De què tracta?
La primera quinzena de novembre. No hi ha dia exacte perquè els processos editorials es poden endarrerir una mica. La novel·la tracta sobre una colla d’amics que viuen en un poble fictici de Catalunya, a Ginestà d’Anoia. El bosc és màgic, però fa dos mil anys que els romans el van adormir un cop els van conquerir. En l’actualitat, l’alcalde crema una part de la zona per construir-hi un hotel de luxe. Mentrestant, la colla de nens desperta el bosc i apareixen tota mena de criatures màgiques. Entre elles es troben els tions que, quan surten d’aquest bosc es converteixen en bèsties arbòries i es revelen en contra dels humans perquè no els destrueixin la llar.

Per què has escollit a Ginestà d’Anoia com a escenari principal de la novel·la?
Tot i que el poble és fictici, vaig voler situar-lo en la comarca d’Anoia, ja que aquesta comarca m’agrada, i em semblava divertit. D’aquesta manera, el relat era totalment meu. A més, jo soc de ciutat i em feia por parlar d’un poble en el qual mai hi he viscut. Si hagués fet la novel·la avui, segurament hauria escollit un poble que existeix. 

La teva trajectòria com a escriptor va començar arran de guanyar un concurs. Ens podries explicar en què consistia?
El 2020 vaig guanyar el concurs Premi Ciutat de Badalona de Narrativa Juvenil amb la novel·la de La Botiga de vides. Al principi no m’ho creia. Arran d’això vaig entrar en contacte amb l’Editorial Animallibres i els vaig comentar sobre la meva altra novel·la, La Guerra dels tions. Els va agradar, i finalment es publica ben aviat.

Com va sorgir la idea? En què t’has inspirat?
Una vegada la meva mare em va explicar la mitologia pagana d'on provenia el tió. Consistia a recollir els troncs caiguts i cremar-los a la llar de foc. Llavors, en el solstici d’hivern escampaven les cendres pel camp, perquè era una manera de despertar la natura, adormida per l’hivern. Aquesta història mitològica es va acabar fusionant amb el Nadal, les cases van perdre la llar de foc i aquesta simbologia de la natura es va convertir en el tió. Aquest mite màgic de despertar l’hivern em semblava màgic. A partir de tot això, jo volia crear una història que pogués relacionar el tema de la màgia, els monstres i els boscos amb l’ecologisme. Llavors, el 2018 vaig veure la pel·lícula Monster House i vaig estar pensant en algun tema màgic relacionat amb l’ecologisme. 

Com vas aconseguir que l’editorial et publiqués el teu llibre?
A través del concurs que vaig guanyar. Avui en dia és complicat publicar un llibre per primera vegada. Per això la via dels Premis Literaris és una bona via per començar a publicar i a tenir reconeixement, ja que aquests tipus de concursos són anònims i, per tant, hi ha igualtat de condicions. 

Quant vas tardar a escriure la novel·la? Seguies alguna rutina?
Vaig començar l'escaleta el desembre del 2018, i a l’abril ja tenia l’esborrany acabat. En 5 mesos ja tenia el llibre amb 200 pàgines. Els mesos vinents em vaig dedicar a retallar la història. Pel que fa a la rutina, no en tenia cap, però sempre que podia li dedicava una estona, sobretot a les nits; soc molt nocturn, i he arribat a escriure fins a 20 pàgines en un dia. 

Algun cop t’has cansat de llegir tants cops la teva pròpia novel·la?
Al final és el teu propi projecte, t’apassiona i vols que surti bé. Sí que és cert que hi ha moments que dius: 'ja no ho vull veure més', quan hi ha aquesta frustració és molt millor prendre una pausa i tornar-ho a reprendre en un altre moment. 

'La botiga de vides', primer llibre que vas publicar, va ser escollit com a llibre obligatori a l’ESO.
Sí. La botiga de vides fa dos anys que està al mercat. Des de l’Editorial d’Animallibres tenen un catàleg per a professors, i el meu va ser seleccionat. Actualment, és un dels llibres obligatoris entre primer i tercer d’ESO en alguns centres. 

Quin procés segueixes a l'hora d’escriure o definir l’esborrany d’un llibre?
Sempre m’apunto totes les idees que em venen el cap, tot i que potser el 98 % no acaben prosperant. Si aquesta idea no m'horroritza l'endemà, llavors ho començo a veure com un projecte. A partir d’aquí començo a dissenyar la història.  Primer començo amb un resum bàsic, i llavors faig l’esquelet del llibre: un resum detallat de tots els capítols. Un cop ho tinc em poso a escriure la novel·la. Mai escric una novel·la sense saber com acabarà. L’esquelet és molt important perquè m’ajuda a cohesionar les idees i a fer que la trama encaixi. Aquest és l’estil d’escriptura que a mi em funciona. 
 

"És com si la literatura juvenil no s’acabés de posicionar al mateix nivell que la literatura adulta"
 

Creus que dins del món de la literatura hi ha molts prejudicis cap a la literatura juvenil? Es mira amb certa condescendència?
Sí, definitivament, és com si la literatura juvenil no s’acabés de posicionar al mateix nivell que la literatura adulta. I crec que és un gran error, ja que hi ha clàssics de literatura juvenil, com Matilda o Charlie i la fàbrica de xocolata, que tenen un toc de novel·la infantil i juvenil, però que et parlen molt de la realitat sense dir-ho directament. Crec que és molt més literari mostrar que no pas dir: és potent una història on mostres qüestions de la realitat sense dir-les. Avui en dia es menysprea una mica, i és una llàstima, perquè és un món ric en l’àmbit literari. 

Quina és la teva rutina com a escriptor?
Ara com a escriptor tinc deadlines i, per tant, vaig entregant tot el que se'm va demanant en les dates corresponents. El divendres i el cap de setmana és quan tinc més temps, tot i que sempre intento treballar a la nit perquè és el meu moment productiu. 

Quins són els reptes que ha d'enfrontar un escriptor que s'adreça a un públic tan jove? 
És fàcil en el sentit que la meva diferència d’edat amb el sector juvenil és molt més curta que possiblement la d'altres escriptors. Respecte als interessos, jo em baso en els meus interessos similars al públic a qui em vull adreçar. Pel que fa al llenguatge, intento que sigui el més natural i versemblant possible per tal d’apropar-me tant als personatges com al públic. Això fa que a vegades pugui xocar amb la normativa lingüística, però finalment ho acabem sempre negociant amb els editors i correctors per definir quines llicències ens agafem. Al final, hi ha paraules o expressions que la normativa no contempla com a correctes, però que en un text informal són molt més correctes que posar les acceptades. 

Quin tipus de novel·la t’agradaria experimentar a la teva pròxima novel·la?
Fa temps que tinc ganes de fer una novel·la de terror en una casa de colònies. Volia que fos una novel·la juvenil, i de fet hi estic treballant actualment.

Creus que hi ha moltes possibilitats de futur com a escriptor, o més ben dit, és una feina per compaginar-la amb una altra?
M'encantaria poder viure només de l’escriptura, però és molt difícil. I això no significa que no siguis bo. No obstant això, m'agradaria compaginar-ho amb algun ofici relacionat amb el món de l’editorial. 

Has rebut algun mail d’algun estudiant o lector jove que t’hagi entusiasmat especialment? Què et diuen? Quin és el feedback?
Sí, quan vaig a fer tallers o xerrades a instituts, escoles i biblioteques, em trobo alumnes que no són lectors, i em diuen que és l’únic llibre que s’han acabat de llegir durant el curs escolar. També m'han arribat comentaris de lectors castellanoparlants que m'han dit que ha sigut un llibre en català molt amè. I he rebut altres missatges de lectors a través de les xarxes.  

Com a escriptor jove t’has format a plataformes com blogs, Tumblr, Wattpad… on escrivies els teus escrits de més jove?
Mai he publicat a Wattpad, però sí que he sigut lector. Potser em feia por que no fos prou bo. No obstant això, abans de començar a publicar tenia uns amics que eren els meus lectors fidels i sempre es llegien tot el que escrivia.