L’Adrià Egea (Badalona, 1997) és un jove dissenyador català que s’està fent un forat a la indústria de la moda. Del treball de final de grau a l’Institut Català de la Moda ha fet un salt a la Madrid Fashion Week. Projectes cars, manca de recursos i finançament i molta dedicació. Egea ens narra la seva intensa trajectòria com a dissenyador d’una marca emergent (Adrià Egea Studio). "El món de la moda és molt complicat", assevera, però admet que per ell és una passió: "La moda és art. És la forma que tinc d'expressar-me". 

Com va néixer la teva passió per la moda? 
Sempre he tingut molta sensibilitat per la moda. La meva àvia era modista i es feia la seva roba, comprava teles, cosia... I la meva mare també. La moda ha estat present a la meva vida des de petit, però no va ser fins a l'adolescència que vaig adonar-me que m’hi podia dedicar.

Explica'ns com va començar la teva marca. 
Quan vaig acabar la carrera, vaig preguntar-me “ara què faig?”. Vaig presentar una col·lecció com a treball de final de grau i des de llavors no he deixat de crear col·leccions. No va ser fins a l'any passat, quan vaig desfilar a la Madrid Fashion Week, que m’ho vaig prendre seriosament i vaig notar que això tirava endavant. També em vaig mudar a Madrid per això, perquè a Madrid hi és tot. 

Què vols dir?
M'encanta Barcelona, m'encantaria ser-hi, però la feina és aquí. Tots els contactes, tota la gent de la indústria, es mouen a Madrid. A Barcelona hi ha molts estilistes i dissenyadors gràfics, però pel que fa a dissenyadors de moda no hi ha gaire moviment. Hi ha la 080 Barcelona Fashion, sí, però no està tan enfocada a talents emergents, és per marques més consagrades. A Barcelona hi ha molta gent, hi ha molt talent, no obstant això falten recursos i institucions que ens recolzin. 

Com finances els projectes? 
Va començar com un projecte entre amics, no calia gaire finançament. Les últimes col·leccions les he finançat gràcies a la meva feina en una botiga. Combino ambdós oficis. Una part del que guanyo a la botiga ho inverteixo directament a les col·leccions. 

Per ara, quantes persones treballen per tu?
Treballant com a tal no hi tinc ningú.

Quines estratègies utilitzes per fer-te conèixer? 
Es tracta de publicar a Instagram i TikTok i ser molt pesat, no parar i que et vegin. T’has de presentar a molts concursos, col·laborar amb fotògrafs i amb estilistes i fer contactes. De sobte et veu algun estilista que vol vestir un dels seus clients i escull els teus dissenys. Mai no t’ho esperes, funciona així. Fa un temps no tenia un perfil gaire professional, però publicava periòdicament els meus dissenys i feia petites col·leccions de quatre o cinc looks. Les meves amigues  m’ajudaven a fer les fotografies, fèiem shootings i muntàvem una campanya.

Està anant com esperaves?
No tenia res pensat, era com “provo, a veure com va” i està anant bé. A poc a poc. Tinc molts projectes a fer i pocs diners. És un procés lent, el món de la moda és complicat. 

A l'hora de dissenyar, com definiries el teu estil? 
Busco crear personatges amb les meves peces. Tinc moltes referències de Margiela, Rick Owens, Raf Simons... M'agrada aquesta estètica més misteriosa i fosca. Gaudeixo creant formes i investigant volums per no seguir la silueta del cos, amagar-lo rere formes distorsionades, difuminar la realitat. Les meves col·leccions giren entorn la idea de l’”error”. No vull que tot encaixi a la perfecció. 

"M'agrada aquesta estètica més misteriosa i fosca. Les meves col·leccions giren entorn la idea de l’”error”. No vull que tot encaixi a la perfecció"

Per què el nom de la darrera col·lecció és “Error Series 3.0”?
Vaig començar a fer aquest tipus de col·leccions fa molt de temps i em basava en la meva vida personal. La vida és un constant error. A la primera col·lecció, “Error Series 2.0”,  l’error era literal. Les peces no encaixaven, semblava que estiguessin mal cosides o trencades. Aquest any, l’error era més figurat i simbòlic, menys directe. És una evolució. 

Existeix un error 1.0? 
Sí, però no està publicat. El vaig fer a l’època de la Covid, en què els meus dies consistien a estar tot el dia a la cuina amb la meva mare i fer patrons. Així va sorgir la sèrie “Error”. 

Hi ha algun tret personal que es mantingui en totes les col·leccions?
Des de sempre he dissenyat siluetes molt marcades. Mai faig vestits gaire curts, m'agrada tot molt llarg i molt ample. És part de la identitat de la marca. A més, sempre utilitzo teixits bastant similars. L'encaix, per exemple, el faig servir sempre. No sé per què tinc aquesta fixació, però m'encanta l'encaix. Últimament, també m’interessa el denim i el punt. 

Com el descriuries el teu estil personal? S'assembla d'alguna manera a les teves idees de disseny?
Hi ha peces que sí que em posaria de la meva col·lecció, però quan dissenyo no penso en coses que em posaria. Personalment, vestint soc molt minimalista. Vaig de negre amb formes amples i rectes.

Aquest no era el primer cop que desfilaves a la Madrid Fashion Week. Com ha estat l'experiència? 
Ha estat increïble. L'any passat no sabia on m’estava ficant. Mai havia fet una col·lecció tan gran. Tres mesos per fer 18 looks, em semblava una bogeria. He de dir, però, que no ho vaig fer sol, tenia moltes amigues ajudant-me. Aquest any tenia l'avantatge de saber com funcionava tot. Dit això, la col·lecció ha estat molt més complicada. Han estat mesos de molta feina i molta investigació. La meva amiga Irene, la Tina, el Ricardo… ens passàvem tot el dia cosint. 

Què has après de la desfilada?
He de saber com delegar millor les coses i no emportar-me tanta feina per mi. Ara bé, això costa perquè no tinc tants recursos per poder pagar tanta gent. De totes maneres, m’he adonat que hi ha molta gent disposada a ajudar-me i ho agraeixo. 

La Yola Berrocal va desfilar per la teva marca. Com va passar això?
No ho sé, és molt fort. Tot va començar el dia del meu aniversari, mentre era al bar amb una amiga a Barcelona. Estàvem mirant una desfilada de Mugler dels 90. La meva amiga va tenir la idea de contactar a la Yola Berrocal. Vam enviar-li un mail i va respondre que vindria encantada. Quan la vaig veure a casa meva, al meu estudi, amb el meu equip, no em creia el que estava passant. Va ser tan divertit. Era molt interessant adaptar el seu estil a la meva marca. 

Has col·laborat amb altres persones famoses? 
Sí, a la desfilada també va venir el West Dubai i la Marina, que és una drag queen de Drag Race a Espanya. He vestit la Caroline Polachek, la Sofia Gabbana, la Zowi... 

Els contactes tu o et busquen ells? 
Per la desfilada ho vaig fer jo. La resta m’han contactat ells. Un dia era a casa i em va arribar un mail d'un estilista que estava buscant roba per la gira de la Caroline Polachek, em va sorprendre moltíssim. Dies més tard vaig veure que portava el meu vestit i em vaig posar a plorar al bus a Badalona. 

Hi ha algun perfil de persona que personifiqui la teva col·lecció?
Hi ha una persona que, com si un dia la vesteixo, em poso a plorar: la Rosalia. Si la vesteixo ja està. Ja puc fer el que em doni la gana. Posats a somiar, també m’agradaria vestir la Rihanna.

Has col·laborat amb altres marques emergents? 
No. Per aquesta col·lecció vaig col·laborar amb un amic meu, que es diu Nico, que fa joies, i em va fer els cinturons. Però amb marques com a tal, no. M'agradaria fer-ho. Si em contacta alguna marca i podem fer alguna cosa junts, jo encantat. Si podem combinar bé els nostres estils, sí, endavant. 

Una col·laboració somiada? Si poguessis escollir entre totes les marques.
El meu somni seria acabar sent director creatiu de Margiela. Tant de bo. 

"El somni és poder viure de la moda, tenir un estudi només per a la meva marca i tenir el meu equip"

Quin és el somni?
Ara mateix seria poder viure d'això, tenir un estudi només per a la meva marca i tenir el meu equip, que són els meus amics. 

Què n'opines, del món de la moda d'alta costura, actualment?
És la màxima exposició de la moda, és un art. No és rentable fer alta costura, perquè hi ha poca gent que pugui consumir-la. Però com a art, em sembla una meravella.

Què et sembla el fast-fashion?
No hi estic en contra. Actualment, estem en un món capitalista molt consumista i la gent s'ha de vestir. Entenc que les persones, si cobren 1.200 euros al mes, no comprin un vestit que val 600 euros. És veritat que hi ha un problema de consum, la gent compra massa. És important saber què estàs comprant i fer un consum responsable. 

I els mercats vintage i de segona mà?
Crec que són la solució. M'encanta perquè pots crear el teu estil. Compres peces úniques de forma sostenible.

Creus que les marques emergents són més sostenibles? 
Sí. Posar el focus de la sostenibilitat en les marques emergents és un error perquè són les que menys recursos tenen i fer peces sostenibles és molt car. Està molt bé conscienciar-se que s'ha de ser sostenible perquè hi ha un problema molt greu. Però crec que el focus hauria d’estar en les grans empreses, elles haurien de marcar l'exemple, no els joves que comencen a dissenyar. 

"Posar el focus de la sostenibilitat en les marques emergents és un error perquè són les que menys recursos tenen i fer peces sostenibles és molt car. Les grans empreses haurien de marcar l'exemple"

Les tendències del fast-fashion influencien els teus dissenys? 
Inconscientment potser sí. La tendència és allà, la veiem tots, però no s’ha de copiar. La feina d'un dissenyador és crear tendències. Actualment la moda va al revés. La tendència es crea al carrer i els dissenyadors s'hi inspiren. Les xarxes socials van més ràpides que la moda, és impossible combatre-ho. 

Quin és el següent pas per a la marca Adrià Egea Studio?
Encara estic de ressaca emocional de la desfilada. Tinc al cap començar a vendre peces, tot i que encara no sé com anirà. La part més empresarial em fa por, però arribarà un punt en què m’hi hauré de posar. El següent pas és fer-me una web. 

Què és la moda per a tu?
És un art. Tant pel que fa a dissenyar com respect del meu estil personal, és la meva forma d’expressar-me.