Advertència - Diari de Barcelona
de Mireia Calafell
Advertència
Poema de la setmana
Es miren i no saben que els apunten
s’apropen i no senten el canó
es toquen i no escolten l’amenaça
de dues vides prèvies i altres carns
que venen a afegir-se a la parella
(amb tanta pell impròpia a l’epidermis
és múltiple de tres el que s’abraça)
quan tot sembla que cau en el desastre
de fer com fa tothom i no girar-se
arribes tu per dir-los atureu-vos,
abans del primer bes prengueu consciència:
cal que feu lloc a l’arma i als residus
d’allò que us va ferir i fa mal encara:
si s’ha perdut abans en altres guerres
res no pot ser l’amor sinó trinxera.
—Dins de Nosaltres,qui (LaBreu, 2020) de Mireia Calafell.
Il·lustració: Pep (Josep Tàssies)
"L'estiu és un temps propici al desig, i més aquest que arriba després de confinaments i prohibicions" diu Mireia Calafell. La poetessa explica que els seus versos "aposten pel tacte", que és inevitablement contagiós. I en última instància ens recorda que el contagi remet a l'excés. I és que "estimar reconeixent la multiplicitat inevitable que supera sempre una relació de dos és també una forma d'anar més enllà de l'asèpsia de guants i mascaretes". D'aquesta manera, Calafell ens fa una Advertència inclosa dins el seu darrer poemari, Nosaltres, qui.
Mireia Calafell (Barcelona, 1980) és una poetessa amb una gran trajectòria que ha anat acompanyada de reconeixements, com el premi de poesia Benvingut Oliver 2013 per Tantes Mudes (Perifèric Edicions, 2014), el seu darrer treball abans de Nosaltres, qui. A més, enguany Calafell és codirectora del Barcelona Poesia, un dels festivals més importants de rapsodes i poetes barcelonins que se celebrarà del 13 al 18 d'octubre de 2020.
A Nosaltres, qui la poeta aprofundeix i insisteix en la seva veu lírica i obre la porta a una nova relació més universal amb la quotidianitat.
El títol del poemari és una recerca entorn la pregunta qui som nosaltres i qui volem ser. Per provar de donar-li resposta hi ha dues actituds possibles, la vertical i l'horitzontal. Mentre que la primera es funda en mites que mai hem gosat posat en dubte (l'Europa Blanca, el canvi climàtic, els feminicidis, etc.); la segona planteja el repte de saber-nos vulnerables i dependents els uns dels altres.
Cada dilluns, un poeta ens llegeix uns versos, triats expressament perquè ens acompanyin durant la setmana. Els poemes no donen la felicitat, però una mica de saviesa potser sí. O això és el que diuen.
