Els agricultors del Sahel africà han adaptat els seus cultius a la gran variabilitat estacional i a l'augment de les temperatures provocat pel canvi climàtic l'últim segle, segons un estudi de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB).

L'estudi, que publica la revista 'Journal of Ethnobiology', ressalta la importància del coneixement ambiental de les comunitats rurals i indígenes en l'adaptació al canvi climàtic, documenta les observacions dels agricultors Sereer sobre els canvis mediambientals a la regió de Fatick (Senegal) i analitza com els pagesos usen la diversitat de cultius per adaptar-se a aquests canvis.

Aquestes poblacions rurals del Sahel tenen una gran dependència de l'agricultura de secà, cosa que les fa molt vulnerables a la variabilitat climàtica, que amenaça la seva principal font d'aliments i ingressos.

Segons la recerca, realitzada per les investigadores de l'ICTA-UAB Anna Porcuna-Ferrer i Victoria Reyes-García, al costat de Faustine Ruggieri del CIRAD (França), durant l'últim segle, els agricultors Sereer han hagut de fer front a quatre períodes climàtics diferents —amb variacions en les precipitacions, temperatura i vents—, en els quals van anar modificant la varietat de cultius per adaptar-se.

Els resultats mostren que, durant els períodes de sequera, els agricultors introdueixen les varietats agrícoles de cicle curt, que necessiten menys temps per madurar, perquè no els afecti tant si l'època de pluges comença més tard i acaba abans.

Abandonen així els cultius de varietats de cicle llarg, que es reintrodueixen en períodes en els quals la pluja és més abundant, i alternen igualment varietats de cicle curt i llarg de melca (Sorghum bicolor), mill perla (Pennisetum glaucum), cacauet (Arachis hypogaea) i fesols (Vigna unguiculate).

Quatre períodes climàtics

Els agricultors Sereer identifiquen quatre períodes climàtics diferents des del 1900: el primer, fins al 1960, va estar marcat per una temporada de pluges llarga (de maig a novembre) amb precipitacions fortes i abundants, temperatures altes en els mesos previs a les pluges i fredes en els posteriors.

A principis del 1970 va començar un període d'intensa sequera —anomenada 'ofein' en la llengua local— que durant una dècada es va caracteritzar per pluges escasses (de juliol a principis de setembre), temperatures càlides durant tot l'any i absència d'èpoques de fred.

La falta de pluges durant l'època de floració dels cultius, al setembre i octubre, va provocar males collites, fam, absència de pastures, reducció dels ramats, i desaparició de molts animals salvatges per la dessecació i la pèrdua de l'hàbitat forestal.

Durant aquest període, i per aconseguir mantenir la producció durant períodes de sequera, els agricultors van introduir la majoria de varietats de cicle curt que mantenen avui dia.

El període que va seguir a la sequera, del 1980 fins a finals del 1990, va recuperar gradualment els nivells de pluja, encara que amb períodes més curts.

Les temperatures van deixar de ser estacionals i el fred després de la temporada de pluges no va tornar, segons constata l'estudi.

L'últim període descrit pels agricultors enquestats en el treball de l'ICTA-UAB va començar l'any 2000 i està encara en curs.

Segons els enquestats, les precipitacions s'han recuperat a nivells equivalents als previs a la sequera i, encara que la temporada segueix sent curta, la pluja és abundant i es distribueix uniformement en el temps.

Els agricultors coincideixen que, en comparació amb la dècada de 1960, les temperatures són ara més càlides i hi ha més vent, la qual cosa relacionen amb la falta de la barrera natural que oferien els arbres.

Segons l'estudi, la grandària dels ramats no ha augmentat perquè totes les pastures accessibles estan ara conreades, i els arbres no es regeneren perquè l'ús d'eines de tracció animal, com sembradores i aixades, acaba amb els brots joves.

"Entendre com els agricultors Sereer utilitzen la diversitat de cultius per adaptar-se a les variacions climàtiques pot ser la base de les polítiques d'adaptació al canvi climàtic que aborden les necessitats i limitacions locals", ha explicat Anna Porcuna-Ferrer.

L'estudi recomana incloure el coneixement local i els pagesos tant en l'elaboració com en la implementació de polítiques d'adaptació al canvi climàtic.