Ni tan sols tinc 22 anys i hi ha persones a qui admiro que són més petites que jo. Ja em passava amb 19 anys acabats de fer, quan va tornar Operación Triunfo i, entre tots els concursants, hi destacava Amaia, que tot just era major d’edat.

En un moment del documental ‘Una vuelta al Sol’, disponible a Amazon Prime, en què s'explica l’any previ a la sortida del seu primer disc Pero no pasa nada, diu que li sabia greu la imatge havia donat d’ella mateixa a OT: infantil, innocent i una mica estúpida, la d’algú que no sap ben bé que passa al seu voltant.

Hi ha qui pot pensar que aquesta imatge, sumada a la seva veu prodigiosa i a una història d’amor amb Alfred, el seu company d’edició, la van fer guanyadora del concurs. Que el fet de ser tant innocent la va fer connectar amb el públic, que la va prendre per una noia candida i sense gaire personalitat.

Fins i tot, hi ha qui diu que Amaia és ximple. No és ximple, ni se la fa. Personalment, no hi ha res que odiï més en el món que aquelles persones intel·ligents a qui els hi agrada actuar com si fossin estúpides. Per això crec que sabria detectar si aquest és el cas de Amaia.   

De fet, diria que Amaia és més llesta que molts dels seus companys. D’acord, no ha tingut el mateix èxit de vendes que altres, com la seva amiga Aitana, que ha fet mil col·laboracions amb artistes ja consagrats, com ara Morat o David Bisbal. Però Amaia fa veritablement el que li agrada, tal com explica al documental, encara que hagi trigat dos anys a publicar el seu disc i que el que li agradi a ella, en el fons, no li agradi a gaire gent. I també ha complert somnis, com ser convidada per cantar amb artistes a qui realment admira o fer-li un homenatge a Marisol a l'última gala dels Goya.

Una de les crítiques negatives que ha rebut el seu disc és que és massa simple i planer. Potser és veritat, no sóc crítica musical. Però sóc d’aquella gent que defensa que una cosa no necessita ser profunda per ser bona i poder sentir-t’hi identificada.

Com a noia de més o menys la mateixa edat que Amaia, em sento molt més interpel·lada amb un “Dime qué soy yo para ti, si actúas así solo conmigo o no. Hace tres meses todo iba bien, pero al final yo me enamoré”, que canta a la cançó Quedarà en nuestra mente, que amb qualsevol altra lletra que vol expressar el mateix amb paraules més enrevessades i difícils d’entendre. En aquest cas, parla de la sensació d’incertesa i de pànic que se sent quan t’acabes enamorant d’algú sense voler i no saps si el sentiment és mutu. Quan et sents així, escoltar la veu d'Amaia dient això i sentir que t'entenen és com parlar amb una amiga que et comprèn i sap exactament que t'està passant. I, que a més, és capaç de plasmar-ho en una cançó.  

Amaia vivint sola per primera vegada a una gran ciutat, Amaia parlant per telèfon amb la seva mare i preguntant-li per com està el seu pare (sempre són les mares les que truquen, sempre), Amaia comprant tampons, Amaia tenint por, Amaia no bull bé els espaguetis, Amaia sent autoexigent, Amaia sentint pànic per no ser suficient i no poder complir les expectatives.

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by amaia romero (@amaia) on Jan 29, 2019 at 5:35am PST

Amaia és qualsevol noia d’aquesta edat en què no ets ni adolescent ni adulta i en què no tens clar quin és el teu lloc en el món. Pot ser qualsevol de nosaltres, aquelles filletes a qui un dia els van dir que eren especials perquè llegien abans d’anar a dormir, que eren molt llestes, que cantaven molt bé, que eren molt simpàtiques i de les quals els seus pares presumien davant la resta.

Justament, per a mi, aquesta és la màgia d'Amaia, més enllà de la seva intel·ligència. La capacitat, que tenia ja dins d'OT i que avui dia encara no ha perdut, de fer-te sentir que no només la teva vida és un desastre. Que ella, que ha complert els seus somnis, està igual que tu.