Alarma a Austràlia per l'impacte de la covid-19 en els indígenes - Diari de Barcelona
COMUNITATS AMENAÇADES
Alarma a Austràlia per l'impacte de la covid-19 en els indígenes
Un fort brot entre les comunitats indígenes suposaria "un enorme problema perquè molts d'ells tenen un alt grau de malalties subjacents"

L'impacte de la covid-19 en les vulnerables comunitats indígenes s'ha convertit en una creixent preocupació a Austràlia, la qual cosa va portar a les autoritats a estendre aquest dijous el confinament a la zona rural de l'estat de Nova Gal·les del Sud, el més afectat per la pandèmia.
Els aborígens i illencs de l'Estret de Torres, que representen un 3,3 per cent dels 25 milions d'habitants d'Austràlia, s'enfronten a problemes de desigualtat, pobresa, desocupació i dificultats d'accés a serveis sanitaris en viure en llocs remots, la qual cosa afegit a la baixa taxa de vacunació, fa a aquests ciutadans més vulnerables a l'impacte de la covid-19.
L'expert en salut poblacional de l'institut de recerca mèdica WEHI, Ivo Mueller, ha alertat aquesta setmana que un fort brot de covid-19 entre les comunitats indígenes d'Austràlia suposaria "un enorme problema perquè molts d'ells tenen un alt grau de malalties subjacents i altres problemes de salut que els posen en major risc d'emmalaltir greument".
Muller va recordar en una reunió el dimarts amb l'Associació de la Premsa Estrangera que els indígenes formen part de famílies nombroses i molts "desafortunadament estan obligats a viure en cases insalubres, que tenen una gran densitat de persones en els habitatges", la qual cosa facilita la transmissió del virus.
Vulnerabilitat i baixes taxes de vacunació
Malgrat les mesures adoptades per a suprimir la covid-19 a Austràlia, país aplaudit per la seva gestió sanitària i econòmica de la pandèmia en 2020, la variant delta ja ha tocat les zones rurals de Nova Gal·les del Sud, on es troba poblacions amb majoria indígena que ja s'estan veient afectades.
Aquest dijous l'estat va reportar 681 infeccions locals i un mort, la majoria d'elles a la ciutat de Sídney, encara que les autoritats miren amb inquietud els 25 contagis en la zona rural a l'oest de l'estat.
La cap del govern de Nova Gal·les del Sud, Gladys Berejiklian, va indicar ahir que les zones rurals de major "preocupació" són Wilcannia, amb una població de 745 persones, la majoria aborigen, i la ciutat de Dubbo, on el 15 per cent dels seus 35.000 habitants és indígena.
Les autoritats creuen que la irrupció de la variant delta en aquesta zona rural de Nova Gal·les del Sud es va produir quan una persona infectada va viatjar a una comunitat remota per assistir al funeral d'un jove aborigen i des de llavors, els contagis sumen 167 a la zona, la majoria d'ells entre els indígenes.
Aquest col·lectiu s'enfronta a més a una baixa taxa de vacunació a causa de la seva major reticència, malgrat trobar-se entre els grups prioritaris en la campanya del govern australià. Segons dades oficials d'aquesta setmana, només un 30 per cent dels indígenes ha rebut la seva primera dosi i un 15 per cent la pauta completa, en comparació al 50 i 25 per cent de la resta de la població.
Per a l'expert en salut poblacional i immunitat Ivo Mueller, el repte és "donar als indígenes l'oportunitat de liderar i fer-se càrrec d'aquest procés (de vacunació)" com a alternativa a la gestió del govern.
Vacunació per reobrir el país
Austràlia, que manté una política de dures restriccions i confinaments per zones quan es detecten els primers casos, lluita amb brots de covid-19 a Sídney i altres parts de Nova Gal·les del Sud, així com en l'estat limítrof de Victoria i el Territori de la Capital Australiana, que inclou Canberra.
El govern espera poder aconseguir el 70 i 80 per cent de la vacunació de la seva població per deixar de confinar i obrir les seves fronteres internacionals que va tancar al març de 2020.

