Una setmana després de la sentència històrica que va dictaminar que el partit neonazi grec Alba Daurada és una organització criminal, el Tribunal d'Apel·lacions d'Atenes ha dictat avui penes de 13 anys de presó per a la majoria de la cúpula, per la qual cosa es queden dos anys per sota de la màxima.

Amb aquesta sentència, els magistrats han seguit la recomanació de la Fiscalia. Els 13 anys de presó són per al líder de la formació, Nikolaos Mijaloliakos, i per a cinc dels sis membres restant de la cúpula. Al sisè, Artemis Matheópulos, li han imposat 10 anys de pena. A això s'afegeixen entre sis mesos i un any de presó per possessió d'armes per a cinc dels set dirigents, entre ells Mijaloliakos.

El Tribunal ha condemnat a cadena perpètua l'assassí del raper antifeixista Pavlos Fissas, Yorgos Rupakiás, el cas que va desencadenar el judici. A més, li han imposat 10 anys per unir-se a una organització criminal. La sentència coincideix amb la petició de la Fiscalia i es queda dos anys per sota de la pena màxima de presó per aquest tipus de delictes.

A més, els jutges han dictat penes d'entre 5 i 7 anys per els restants 11 exdiputats condemnats, i per als altres 41 convictes han oscil·lat entre diversos mesos i 8 anys.

L’ingrés a presó, enlaire

Ara com ara no se sap si els condemnats han d'ingressar immediatament a la presó, ja que el tribunal haurà de debatre sobre la sol·licitud de la defensa de suspendre l'execució de la pena mentre duri el recurs que els advocats tenen previst presentar immediatament.

La policia va informar la setmana passada que té sota observació a tots els convictes i està preparada per detenir-los quan rebi l'ordre del tribunal, el que podria passar en els pròxims dies, en cas que els jutges rebutgin deixar-los en llibertat fins que hagin esgotat tots els recursos.

La lectura es va produir en presència de només 10 dels 59 condemnats, i sota la mirada dels pares de Fyssas, que no han faltat a gairebé cap de les vistes durant aquest últim lustre.

Fa una setmana exactament, el tribunal va declarar culpable a la cúpula de formar i dirigir una organització criminal, en un judici qualificat d'històric que ha durat cinc anys i mig.

En una sentència unànime, qualificada a Grècia de fita per a la democràcia, els magistrats van considerar provat que els delictes comesos per membres del partit neonazi —assassinat, intent d'assassinat, agressió i possessió d'armes— no eren accions d'individus que actuaven per iniciativa pròpia, sinó directament planejats i ordenats per la direcció del partit.

La Constitució prohibeix la il·legalització

Malgrat que a partir d'ara Alba Daurada pot ser denominada banda criminal, la Constitució grega no permet la il·legalització d'un partit. A més, als membres del partit no se'ls treuen els seus drets civils, de manera que en principi podran presentar-se a les properes eleccions.

La reforma del Codi Penal aplicada durant el Govern de Syriza va abolir l'eliminació d'aquests drets que regia fins llavors. Ara tot dependrà de si el legislatiu redacta una llei que tingui en compte aquestes circumstàncies abans dels propers comicis.

Pel que fa a l'ingrés a la presó de l'eurodiputat Yannis Lagós, qui en ser condemnat la setmana passada va tornar a Brussel·les, primer s'ha de veure si l'eurocambra li aixeca la immunitat i decideix extradir-lo a Grècia.

Lagós és l'únic membre de tota la cúpula que encara ostenta un càrrec en un Parlament. Es va distanciar d'Alba Daurada després del fracàs del partit en les eleccions generals de 2019 i immediatament va fundar una nova formació, anomenada Consciència Nacional Popular. Actualment ocupa un escó al Parlament Europeu com a diputat independent.

Creat a començament de la dècada de 1980 per Mijaloliakos, Alba Daurada va ser durant uns 30 anys el grupuscle més violent de l'extrema dreta grega. El seu ascens polític la va convertir en la tercera força política de Grècia, amb el 7 % dels vots, i va coincidir amb la fallida de Grècia i la seva entrada en l'era dels programes de rescat. En les últimes eleccions generals de 2019 el partit va quedar fora de l'arc parlamentari al no superar la barrera mínima de el 3 %.