Parlem amb Lluís Caelles, Clara Palma i Miquel Ramos sobre l'ascens i el declivi d'un moviment
Publicat el 10 de desembre 2020

Alba Daurada és un partit polític grec els líders del qual es troben actualment empresonats. El passat 7 d’octubre el Tribunal d’Apel·lacions d’Atenes declarava la cúpula d’aquest partit culpable de dirigir una organització criminal. Ha estat una decisió històrica, no només per al país, sinó també per al moviment antifeixista grec. La justícia grega dictava amb aquesta sentència que els crims comesos per alguns dels militants d’aquest partit, que va arribar a ser la tercera força política del país, es van realitzar sota la cobertura i ordres de la cúpula d’Alba Daurada i el seu dirigent, Nikolaos Michaloliakos.

Un origen atípic

A principis de la dècada de 1980, Nikolaos Michaloliakos fundava la revista Chrysi Avgi de la mà d’un grup de persones que recolzaven el règim de la Dictadura dels Coronels. Anteriorment, Michaloliakos havia participat de forma activa en els moviments d’extrema dreta grecs. Però les bases del que després seria Alba Daurada van començar a crear-se durant una estada del líder a la presó. La revista Chrysi Aygi es va consolidar com un grup ideològic neonazi des de 1980 al 1984. A partir d’aleshores, Michaloliakos hi va treballar amb l’objectiu de convertir-la en una organització política.

Alba Daurada va ser oficialment reconegut com a partit polític l’1 de novembre de 1993. El que havia començat com una publicació d’extrema dreta es convertia en un partit polític de forma legal. Aleshores, ja tenia l’estructura d’una organització política i va trigar molt poc a començar a créixer.

Imatge: Portada de la primera edició de Chrysi Avgi, al desembre de 1980

  

Neonazis vs. Nacionalistes

Alba Daurada es descriu com un moviment popular nacionalista grec. El seu programa polític està construït sobre idees com l’antiglobalització, l’anticomunisme o antisemitisme. Així mateix, mantenen una frontal oposició respecte a la immigració, defensen l’hermetització de les fronteres i aposten per fer fora de Grècia tots els immigrants que hi resideixen. En general, es considera aquest partit polític una organització neonazi o, directament, nazi. Ells, però, no ho han volgut acceptar mai: prefereixen definir-se com a ‘nacionalistes’. Segons el periodista Lluís Caelles, aquesta última declaració té una raó de ser força clara: “Ser un neonazi desprestigia fora d'entorns neonazis”. 

La seva ideologia és qüestió de debat. Clara Palma, excorresponsal a Atenes, explica a Diari de Barcelona que les contradiccions entre els militants d’Alba Daurada eren constants. Palma posa d’exemple el portaveu del grup, Ilias Kasidiaris, “admirador declarat de Hitler” que, en una ocasió, va contestar la pregunta d’un periodista que li demanava pels drets de les minories, com els immigrants o el col·lectiu LGTB, afirmant que Alba Daurada “no parlava de minories” perquè eren persones “com tu i com jo”. Palma explica que, en una altra ocasió, el mateix portaveu va afirmar estar a favor que “es concedís l’asil als refugiats que complissin amb els requisits”. Palma assenyala, però, que el que deien als mítings “era, per descomptat, molt diferent".

Nikolaos Michaloliakos, líder del partit neonazi Alba Daurada. / Font: EFE

D’altra banda, el periodista Miquel Ramos afirma a Diari de Barcelona que Alba Daurada no ha rebutjat mai la seva herència nacional socialista. “La dissimulen, sí”, i això es deu a l’estigma que suposen els 80 milions morts de l’Holocaust. Per això que tracten d’amagar-ho i de “buscar una nova retòrica que substitueixi els vells noms de l’extrema dreta: identitaris, patriotes...”. “No estem als anys trenta, estem al segle XXI i l’extrema dreta s’ha sabut adaptar molt bé, i sap que hi ha coses que no es poden dir, encara que les pensin”, apunta Ramos.


Miquel Ramos: “No estem als anys trenta, estem al segle XXI i l’extrema dreta s’ha sabut adaptar molt bé en aquestes aigües, i sap que hi ha coses que no es poden dir, encara que les pensin”


En el documental Les noies d’Alba Daurada, l’escena final mostra la dificultat de llegir la ideologia de la filla del líder del partit polític, així com la seva persona i el silenci a l’hora de pronunciar-se sobre el nazisme.

A partir del 2009, en un context de crisi i recessió econòmica, Alba Daurada comença a tenir presència mediàtica que presenta el moviment com a l’alternativa antisistema. Clara Palma, periodista freelance que va viure a Grècia entre 2012 i 2015, descriu la situació d’aquells anys com “el brou de cultiu perfecte perquè Alba Daurada pogués explotar la frustració d’una part de la societat que volia castigar l’establishment i al mateix temps, demanava més mà dura contra els problemes d’inseguretat ciutadana que, segons ells, causaven els immigrants i refugiats.”


Miquel Ramos: “No promou una revolta contra el poder perquè l’extrema dreta és part del poder i el que vol és enfrontar els nacionals amb els immigrants pels trossos del pastís quan en realitat el que és injust és el sistema”


L’atur creix i el descontentament popular amb els polítics també, de manera que l’extrema dreta s’obre camí. Tal com explica el periodista Caelles, “l'extrema dreta busca el descontentament amb la classe política per trobar suport.” Utilitzen el clima de decepció que hi ha als carrers i es reforcen en un discurs nacionalista. El periodista Miquel Ramos, però, apunta que l’objectiu d’Alba Daurada no és enfrontar les classes més baixes contra el poder. “No promou una revolta contra el poder perquè l’extrema dreta és part del poder i, el que vol és enfrontar els nacionals amb els immigrants pels trossos del pastís quan en realitat el que és injust és el sistema”, assenyala a Diari de Barcelona Ramos.

Campanyes de repartiment d’aliments per a la població nativa, un programa de ràdio, sentiment nacionalista, manifestacions, revistes i diaris ideològics... Són molts els ingredients que formen Alba Daurada i que fan que el partit suposi l’esperança de les classes baixes, que encara que no comparteixin ideari polític, se senten ajudats. Aquestes circumstàncies fan créixer el partit i les seves oficines es multipliquen desmesuradament, passa de tenir-ne una sola a Atenes, a més de 70 arreu del país en pocs anys.

Alba Daurada al Parlament

“No hem entrat al Parlament amb els tancs, sinó amb vots.” Aquestes són les paraules del portaveu del partit al documental Golden Dawn, a personal affair. Concretament, el 2012 arranca la seva presència al Parlament Hel·lènic amb més de 400.000 vots, que es tradueixen a 21 escons. Durant els següents sis anys sempre hi haurà membres d’Alba Daurada al Parlament i no serà fins al 2019 que la seva popularitat caurà en picat.

Cal destacar les campanyes electorals que porta a terme Alba Daurada per aconseguir apropar-se més als ciutadans. Angélique Kourounis, periodista grecofrancesa que va seguir durant anys el partit de prop, dirigeix el documental Golden Dawn, a personal affair, on entrevista a Stella, una dona que representa el clar exemple d’aquell nou votant d’Alba Daurada. Explica que quan la seva vida es va fer més difícil a causa de la crisi econòmica, el partit va ser la solució. “Em van donar aliments, l’Ajuntament et demana papers, ells tan sols el carnet d’identitat.”

“Les noies d’Alba Daurada

Quan els principals líders del partit són condemnats a presó preventiva el setembre de 2013, les dones agafen les regnes de la campanya. Amb la seva direcció, el 2015 esdevenen la tercera força política de Grècia. Des de l’ombra política, una mare, una filla i una esposa defensen les conviccions dels seus relatius homes. Les noies d’Alba Daurada és el documental que emmarca la labor de tres generacions de dones de crear la imatge de màrtir dels líders d’Alba Daurada. Gràcies a aquest fet, guanyen vots en el temps de descompte de les següents eleccions.

Font: Amazon Prime Video

Es converteixen, així, en un actor clau que semblava innecessari dins del moviment, ja que amplifiquen el discurs dels seus homes des d’una altra vessant, capaç de convèncer a altres àmbits de la població grega. Quan els líders surten en llibertat, “és com si res hagués passat”, expressa el director Håvard Bustnes. Les noies d’Alba Daurada fan un pas enrere i tornen al lloc que ocupaven.

L’antifeixisme als carrers

L’antifeixisme grec té gran pes al carrer. L’assassinat del raper Pavlos Fyssas a mans d’un militant d’Alba Daurada va significar un abans i un després, ja que es tractava d’un “jove blanc i grec”, amb qui els grecs se sentien identificats. “La violència no va ser mai un secret, va ser precisament un dels factors que els van servir per guanyar popularitat”, creu Palma. Per al públic que no té una vinculació directa amb els fets, “és fàcil que hi hagi dubtes pel que fa a qui comença, ho veuen com una baralla entre radicals”. La confusió que va sembrar l’assassinat de dos militants d’Alba Daurada l’any 2013 ha ajudat a mantenir aquest tòpic.

Grafiti a Exàrkhia en el primer aniversari de l’assassinat de Pavlos Fyssas


Clara Palma: “En aquells anys, la mateixa policia va maltractar i agredir refugiats, de vegades de forma molt més brutal que Alba Daurada, i amb freqüència, així que no es pot parlar de fets aïllats”


“En aquells anys, la mateixa policia va maltractar i agredir refugiats, de vegades de forma molt més brutal que Alba Daurada, i amb freqüència, així que no es pot parlar de fets  aïllats”, posa en esment Palma. El govern de Samaràs sempre ho va negar i si això no generava escàndol entre la policia, els atacs d’Alba Daurada transcendien molt menys.

Grup d’antiautoritaris durant una marxa de protesta de l’Associació d’Estudiants de Dret de la Universitat Demòcrit de Tràcia, desembre del 2008 

La gent no confiava en una policia que havia demostrat ser afí al moviment, qui suposadament havia de defensar els barris del nazisme. El periodista Hibai Arbide esmenta a La Directa la importància que va prendre la imatge de persones amb cascs i bastons disposades a enfrontar-se als nazis. 

Dades extretes de Golden Dawn, a personal affair, The City at a Time of Crisis i The Black Map of Racist Violence - “Χ them out”

Arbide remarca l’exemple del cas del centre social Distomo, obertura del qual va tenir lloc a Agios Panteleimonas, on es troba la plaça que va ser baluard d’Alba Daurada, la zona on s’establien bancs d’aliments “només per a grecs” juntament amb “donacions de sang hel·lena”. Després de baralles contra feixistes i policies, es va aconseguir obrir el centre social antifeixista.

La força social i organització del moviment antifeixista grec explica la diferència en la incidència que ha tingut a altres països. “Grècia és un país amb una societat polititzada i organitzada, i l'esquerra tradicional manté un suport que a altres països ha perdut”, explica Caelles. Els 15 diputats actuals del partit marxista leninista KKE i la coalició de Syriza que representa l’oposició posen en esment una “base electoral minvant però mobilitzada”. Tot i tractar-se de moviments minoritaris, estan molt ben organitzats, fet que demostra una força que a altres països és inexistent, “per volum i per capacitat de sortir al carrer i mobilitzar-se”, afegeix Caelles.


Lluís Caelles: “Grècia és un país amb una societat polititzada i organitzada, i l'esquerra tradicional manté un suport que a altres països ha perdut”


El dia 7 d’octubre era molta la gent que celebrava el veredicte. Tot i això, sempre segueix present la pregunta de si tornarà a emergir un partit d’extrema dreta. Caelles explica que amb tota la cúpula a la presó, i amb exparlamentaris condemnats per col·laboració necessària, “a Alba Daurada no els queden quadres fora al carrer per articular-se de nou amb la força que tenien.” A més, afegeix que “amb el pas del temps, i si els moviments d'extrema dreta continuen creixent a Europa, poden sorgir amb una altra disfressa. Però se sentiran més vigilats del que ho han estat fins ara.”

Tot i això, no totes les opinions es mostren de la mateixa manera. El periodista Miquel Ramos afirma que queda molt per fer, però que la situació econòmica, política i social no és favorable. “Cal enfortir els moviments socials, les lluites que ajuden a frenar a l’extrema dreta en diferents àmbits. Aquest és el paper del combat contra l’odi: estar a tots els fronts i conèixer molt bé contra què ens enfrontem”, conclou Ramos.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —