"Una mica més tranquil·la, però encara processant-ho tot".

Així comença l'entrevista per videotrucada amb l'Alba i el Sam, els dos activistes climàtics de 21 i 18 anys que el passat dissabte 5 de novembre es van enganxar a Las Majas. Els quadres de Goya, situats al museu madrileny d'El Prado, van formar part de la denúncia de l'organització Futuro Vegetal: "Tenim pànic per la crisi climàtica, pel futur que ens presenten els governs". 

Segons va dir el Sam durant l'acció, aquesta neix de la preocupació per l'emergència climàtica que els dos (i tants altres activistes climàtics) senten. Uns dies més tard, després d'haver processat una mica el que va passar, els dos activistes, Alba des de Madrid i Sam al Pais Basc, parlen amb el Diari de Barcelona. 

Quant temps porteu en l'activisme? Com arribeu fins aquesta acció?
Alba: Vaig començar fa menys d'un any. Quan vaig entrar no sabia què era això de l'acció directa no violenta o de la desobediència civil. Però m'hi vaig ficar perquè volia aportar el meu petit gra de sorra. Està molt bé totes les manifestacions i dialogar i totes aquestes coses, però no estan servint: el govern  segueix sense fer cas i les grans indústries per molt que et manifestis no canvien. L'acció directa no violenta arriba després d'aquets intents de diàleg.

Sam: Jo vaig anar una mica més a sac. Fa un parell d'anys, vaig veure a Extinction Rebellion i vaig pensar: “Això si és una bona manera de lluitar contra la crisi climàtica, al Regne Unit està funcionant força”. I enguany he entrat a Futuro Vegetal, i des de llavors he participat en diferents accions i assumit rols de més risc.

Com la de Las Majas. Què va passar i com ho vau organitzar?
S: Abans d'organitzar res, el primer que vam fer va ser informar-nos i assegurar-nos de les obres que estaven protegides i les que no. I després pensar què faríem: a Europa ja havien tirat sopa de tomàquet, s'havien empegat als quadres, havien llançat puré de patata… En aquest cas, sabíem que no tenien vidre i calia fer una cosa diferent. Per això decidim enganxar-nos al marc i escriure aquest 1’5 °C entre tots dos quadres.

A: El nostre objectiu mai va ser malmetre l'obra, només volíem llançar el nostre missatge d'urgència i de denúncia davant la inacció del govern, que no pren les mesures necessàries.

Igual que l'art és patrimoni de totes i s'ha de protegir, el menjar, els aliments també cal defensar-los

Des de Futuro Vegetal demaneu canviar el sistema agroalimentari. Què té a veure amb l'art?
S: Bé, una relació, que es pot trobar és el mateix autor de l'obra. Goya feia una espècie d'esbossos que eren els 'capritxos de Goya' que representaven com la part negativa de la societat, sobretot criticant alts càrrecs. Això és com un relació que es pot donar. Però tampoc hi ha una relació directa entre l'art i el sistema alimentari. Tot i això, igual que l'art és patrimoni de totes i s'ha de protegir, el menjar, els aliments també cal defensar-los perquè si no acabaran entre les flames per un incendi, o per sequeres...

A: També em sembla curiós veure que al final, el que hem fet és com revalorar l'art. Sembla que ara l'art només surt als mitjans per aquesta mena d'accions i hauria de tenir més importància, hauria de valorar-se més. Però al final, també volíem recalcar que si augmenta la temperatura de la Terra un grau i mig, o dos, o tres, al final no podrem apreciar aquest art, perquè directament no estarem aquí per valorar-lo.

Escolliu aquests quadres per les crítiques de Goya?
A: Bé, igual que Goya criticava alguns aspectes de la societat, nosaltres critiquem les subvencions del govern a aquestes grans indústries ramaderes, que són les principals responsables de la situació actual.

S: Encara que el factor més decisiu per triar-los és perquè és molt representatiu d'Espanya i són obres molt conegudes.

Quin missatge volieu fer arribar llavors?
S: La necessitat de canvi del sistema agroalimentari. Fa poc va sortir l'informe de Bretxa d'Emissions de les Nacions Unides que deia que aquest acord de París de no sobrepassar dels 1,5 graus de temperatura respecte en relació a la indústria no es complirà. Arribarem als 2,9 graus centígrads segons les mesures proposades pels polítics per al 2030. Sempre que es compleixi allò acordat. La qual cosa no succeirà i sobrepassarem els 2,9 graus. Hi ha científics que sostenen que arribarem als 6 graus.

A: A més l'IPCC també diu que amb aquestes mesures, el 2030 tindrem molts problemes per conrear els nostres propis aliments a Espanya. Això és molt preocupant. I el sistema agroalimentari industrial és el principal causant mundial de desforestació i també genera moltes emissions d'efecte d'hivernacle. Per això cal canviar aquest sistema polític i econòmic i proposar altres alternatives socials i ecològicament sostenibles. 

Us van detindre per aquesta acció, imagino que ja comptaveu amb això.
A: Ja sabíem que ens detindríem, però no que estaríem tant de temps en el calabós. Vam estar més de 48 hores, va ser excessiu. Bé, no al calabós, però sí detingudes. Més de 48 hores.

S: Quan ens van detenir, ens van dir de declarar en comissaria i vam decidir no fer-ho per decisió personal. Tampoc ho vam fer quan ens van posar a disposició judicial. 

Se'ns està coartant la llibertat d'expressió i la llibertat de premsa amb aquestes detencions

També van detenir a les dues periodistes que cobrien l'acció. 
S: Sí, Joanna i Isabel. Ambdues van ser arrestades el dia següent i acusades dels mateixos càrrecs: danys contra el patrimoni cultural. Se les està acusant de coses que ni tan sols han fet perquè ni s'han enganxat a cap lloc, ni s'han posat a pintar... elles només estaven fent la seva feina.

A: De fet, en el vídeo surt com una de les vigilants deia de no gravar perquè “no ens interessa que gravi”. No els interessava però era informació. I se'ns està coartant la llibertat d'expressió i la llibertat de premsa amb aquestes detencions.

S: Sí, jo igual, també vaig passar molt de fred.

A: Al menys els policies es van portar força bé. A Moratalaz feia menys fred, però feien alguns comentaris desagradables.

A vegades posaven les llums durant la nit i pel dia les treien com per desorientar-te i no saber quina hora era

Quins tipus de comentaris?
A: Ens deien que ens caurien 4 anys de presó, que el canvi climàtic no existia, que era una ximpleria... Coses així. I també ens cantaven cançons estil: 1,5; 2 de febrero, 3 de marzo, 4 de abril…

Al web de Futuro Vegetal, afirmeu que “existeix una enorme violència intergeneracional”. Qué voleu dir amb això? 
S: Als governs i la majoria d'institucions, els alts càrrecs es cobreixen per persones adultes o d'edat molt avançada i que no consideren el futur de les noves generacions i de les que estan per arribar. Això es violència intergeneracional: estan exercint una violència contra nosaltres deixant-nos sense futur.

Sentiu que per això heu d'estar en primera línia?
S: L'acció podria haver-la perpetrat perfectament qualsevol persona, podrien haver estat persones més grans, però volíem fer-la nosaltres. No hi havia una estratègia de fer-la nosaltres per ser més joves.

A: Al final però, també crec que nosaltres som les que tenim més por perquè és el nostre futur, és la nostra vida i també la de les següents generacions. El que volem almenys, és poder dir als que vinguin darrere que hem fet tot el possible i intentar alarmar la població. Necessitem que la gent sigui conscient que això realment és un problema que ens afecta a totes, que afectarà els que vinguin darrere i que cal canviar el sistema.

"Si convidem a més persones de lobbies que de governs o minories afectades per la crisi climàtica, no servirà de res"

Penseu que conferències internacionals com la COP-27 poden ajudar a canviar el sistema?
S: Hauria de ser així. Però porten 27 anys reunint-se i no han complert res. A més, he llegit que enguany hi assisteixen 600 persones de lobbies, 25% més que l'any passat. Si estem convidant a més persones de lobbies que de governs i institucions o d'associacions que representen minories afectades per la crisi climàtica, sabem que no servirà de res. És com si en una convenció contra el tabac portes al CEO de Marlboro.

A: Al final és una altra manera de fer greenwashing. I que estigui patrocinat per empreses com Coca-Cola ho fa fins i tot menys creïble. Tristament, no esperem res, la veritat.

I tornant a l'acció, ara comença el procés legal. Què n'espereu?
S: A nivell personal i moral, espero que la justícia prengui el que estem fent com el que estem fent: defensar la vida. El que hem fet és en legítima defensa. Haurien d'absoldre'ns de tots els càrrecs perquè no hem fet res.

A: Espero que la justícia sigui justa, bàsicament. Al final ha estat una protesta pacífica, no hem malmès res i estem lluitant per una cosa que ens afecta a totes. Esperem que vagi tot bé.