La directora Alba Sotorra Clua, que ha estrenat al festival Hot Docs de Toronto el seu últim documental El retorno: la vida después del ISIS sobre les dones occidentals que es van unir a Estat Islàmic (EI) a Síria, ha opinat aquest divendres que és necessari repatriar individus com la britànica Shamima Begum per "desmotivar" al fet que altres joves repeteixin els mateixos errors.
Sotorra Clua, que el 2018 ja va estrenar un film a Hot Docs, va rodar El retorno: la vida después del ISIS al camp de presoners de Roj, a la zona de Síria controlada pels kurds.

A Roj, la directora catalana va tenir accés a adolescents com la Begum, la repatriació de la qual ha estat rebutjada pel Regne Unit, que també li ha retirat la nacionalitat, o la nord-americana Hoda Muthana, el retorn de la qual també ha estat bloquejat per Washington.

Sotorra Clua reconeix que el rodatge "va ser complicat per a tot l'equip, per a totes". 
"Jo personalment vaig arribar al campament carregada de prejudicis" després del rodatge de Comandant Arian, un documental que també va presentar al festival canadenc sobre la lluita de dones kurdes del nord de Síria contra EI. 

Rodatge complicat

De fet, la directora va iniciar el rodatge pensant a centrar-se en una dona kurda, una antiga combatent contra Estat Islàmic, que impartia un taller d'escriptura a Roj perquè les dones capturades poguessin compartir les seves històries.

"Vaig pensar que aquestes noies que anaven a participar al taller no tenien res que aportar ni que em resultarien interessants", explica Sotorra Clua. A més, la meitat de l'equip de rodatge estava format per espanyoles i kurdes. "Moltes entre nosaltres al principi ens qüestionem per què estàvem fent aquesta pel·lícula i si calia escoltar-les perquè van ser part de tota la violència".
Segons el seu relat, la seva relació amb les dones espanyoles aquí va millorar a mesura que va avançar l'enregistrament, amb menys por i desconfiança per començar a recollir les seves mirades.

Sotorra Clua també admet que al principi va tenir dubtes sobre la sinceritat de la Begum, qui quan tenia 15 anys es va escapar de la seva família a Anglaterra, amb dues amigues, per unir-se a EI.

Però una vegada que la Begum es va obrir "i va connectar amb el seu dolor", la directora va sentir que les paraules de la jove eren sinceres.

"Crec que la gent, quan jutja aquestes dones, passen per alt que han viscut una situació supertraumàtica. Per mi la Shamima ha estat una nena que ha estat víctima de tràfic de persones. L'han portat d'Anglaterra a Síria per casar-la, tràfic sexual a més, amb 15 anys. Que als 19 anys ja havia parit 3 fills, que van morir. Aquesta nena, que encara és una nena amb 19, està molt traumatitzada", comenta.

Boc expiatori

Però després d'una sèrie d'entrevistes amb mitjans de comunicació britànics en la qual la jove es va mostrar freda, Sotorra Clua considera que la Shamima s'ha convertit en un boc expiatori, "la cara visible en la qual tots poden canalitzar l'odi i la por que senten per Estat Islàmic". La directora, de 40 anys d'edat i nascuda a Reus, explica que el seu últim film "parla de reconciliació, de la necessitat de donar segones oportunitats, de posar-se en la pell de l'altre, de deixar els prejudicis de costat i intentar escoltar, perquè en conflictes com a est hi ha poques solucions".

"No podem seguir odiant, perquè odiar no serveix de res. Ni els serveix de gens a les kurdes. És que elles ni s'ho poden permetre", afegeix. Per això creu que dones amb la Begum han de ser repatriades pels seus respectius països d'origen, en comptes de deixar-les en camps de detenció, que són planters per a futures generacions de jihadistes.

"Ara mateix al Roj s'estan morint nens de còlera, hi ha fam. Això és, com es diu, carn per als reclutadores", assenyala.

Repatriació "hipernecessària"

En aquest sentit, Sotorra Clua insisteix que la repatriació d'aquestes dones és "hipernecessària" per ajudar a detectar altres noies que poden veure's en situacions de vulnerabilitat i ser les interlocutores legítimes a qui aquestes altres noies escoltaran. 

"Perquè són la prova vivent que la van cagar -continua-. No pot quedar més clar que elles es penedeixen de la decisió que van prendre i si poguessin rebobinar, tirarien per enrere". Això, per a la directora, és "molt potent" per ajudar a desmotivar futures generacions que podrien estar pensant a fer el mateix.

Sotorra Clua també reconeix que està sent contactada per diplomàtics de països occidentals i organitzacions que defensen la repatriació d'aquestes dones, la qual cosa per a ella és un "somni" perquè "com tot documentalista" el que vol és "poder canviar les coses".

"El meu major somni és que la meva pel·lícula ajudi a la repatriació d'aquestes dones perquè crec que han de tornar. I més a curt termini, poder canviar la narrativa al voltant d'aquest tema i donar l'oportunitat a la gent a qüestionar-se la repatriació des d'un altre punt de vista", puntualitza. 

Text per Julio César Rivas