El cognom Estiarte s'associa al waterpolo. També al futbol des que Manel Estiarte exerceix com a conseller de Pep Guardiola. L'altre germà és l'Albert, metge de les seleccions masculines i femenines de l'esport aquàtic. Amb càrrec des del 1988. Tots tres formaran part de la Càtedra Lideratge en Valors que se celebrarà a la UManresa aquest any "quan el Manel i el Pep estiguin disponibles, ja que són l'essència d'aquestes classes", apunta l'Albert. 

Amb l'experiència de treballar en l'àmbit competitiu al màxim nivell i la professió de metge com a vocació, l'Albert Estiarte respon les preguntes del Diari de Barcelona amb detall i posant exemples aplicats a la vida quotidiana que interpel·len a tothom, com si estigués atenent un pacient.

Té un historial molt llarg. Per qui no li conegui, qui és Albert Estiarte? 
És el germà del Manel Estiarte. A part, soc metge, treballo a la fundació Althaia. També estic vinculat amb l’esport, en concret al waterpolo, que també vaig jugar-lo com el meu germà. Soc el metge de la selecció espanyola masculina i femenina. De la masculina des de l’any 1988, i de la femenina des del 2012.

Què és una càtedra de lideratge en valors? Sona molt abstracte.
Molt fàcil. Tu a la teva feina tens un rol. Imagina que va creixent amb gent que depèn de tu. Passes a ser un líder, en tots els àmbits, siguin més grans o més petits. Molta gent parla de lideratge, però no tothom l’exerceix bé. No tothom el fa amb valors. Jo puc ser un líder i ser un dèspota, un maleducat. Amb quin sistema de lideratge seria oportú que el món funcionés? Amb valors com l'honestedat, la integritat, ser proper a la gent, que se sentin importants.

Quin és el problema?
Els valors ens els ensenyen des de petits, però no s’expliquen o no se'ls hi dona la importància que han de tenir. Si tu li preguntes què és un líder a Pep Guardiola, et dirà que no en té ni idea. Si li preguntes pels valors que té t’explicaria la Bíblia: les coses que ha après dels seus pares, de Cruyff, a partir de l’esforç… Però Guardiola és un cas excepcional. 

En relació amb això, ha estat condecorat pel Comitè Olímpic Espanyol, ha treballat molt en ambients supercompetitius. Quin és el clima aquí?
És el mateix. El lideratge en valors s’aplica en qualsevol àmbit. En el món de l’esport hi ha entrenadors, directius, metges com jo, però sempre seria el mateix. Jo he aportat la meva expertesa perquè vaig ser jugador i tenia uns valors que venien de casa i he compartit amb en Manel. Jo estic al servei dels jugadors quan ho necessitin, estiguin a la selecció o no. Aquesta manera de ser m’ha permès tenir l’oportunitat d’estar allà des del 88. No em considero un líder, però sí un metge que ha aportat aquesta manera de fer. He pogut aportar una cohesió i ajudar en el món competitiu: que psicològicament estiguin bé en l'equip, però també en la seva vida normal. Has d’aconseguir que ells confiïn en tu. Que si tenen qualsevol mal, també t’ho diguin, perquè si no, no els hi donaràs el plus que necessiten.

Pep Guardiola va dir que el jugador ha de sentir-se estimat.
El jugador és molt egoista. Tenen edats en les quals es comença a madurar, però són egoistes. Tots volem guanyar col·lectivament i individual. El que vol dir és que si aquell jugador no se sent estimat, s’enfadarà, es tornarà encara més egoista i jugarà més malament. Has de saber què li passa i tu, com a líder en aquell moment, no enfadar-te, sinó corregir: explicar per què l’has canviat o per què has fet una cosa o una altra. Això en qualsevol terreny. Cal acompanyar. La gent s’enfada quan competeix en qualsevol cosa. Extrapolem això a la gran competició.

​
Albert Estiarte exercint com a metge de les seleccions espanyoles | Col·legi de Metges de Barcelona

Per què heu considerat necessària aquesta càtedra?
Hi ha un concepte erroni del lideratge. El gran líder no és el Nelson Mandela o el Pedro Sánchez, el tens a la teva vida quotidiana. Volem extrapolar el nostre sistema de lideratge a tothom perquè puguin millor a la seva feina. Tothom sap que Guardiola és un gran líder, però i l’entrenador del Sant Gervasi? És clau, estan entrenant a gent i han d’explicar com és l’esport amb valors. Els professors igual: han de saber què passa a la seva aula o com millorar les classes, per exemple. Es poden aplicar a qualsevol camp de la vida. Lideratge per a tothom, valors per a tothom. Amb els presidents de la càtedra, en Manel Estiarte i en Pep Guardiola, com són, senzills, humils, que expliquen les coses amb claredat, tindrem l’oportunitat d’ajudar molta gent. 

Significa que hi ha maneres de fer que estan malament? 
Sí, es pot veure en el dia a dia. En qualsevol professió estàs en contacte amb la gent i veus com es relacionen amb tu, com et contesten, com et valoren. Això ho veus. Si ho analitzes, tu pots dir: "Aquest és un prepotent, un provocador..." Hem d’intentar que aquestes persones que són importants, o que es pensen que són importants, millorin.

Com es crea un ambient amb valors? 
Primer, amb humilitat. No et pots presentar dient: “Jo soc el metge i ara es farà el que jo digui perquè he estudiat medicina i vosaltres no en teniu ni idea”. Després, amb servei: si els jugadors a les quatre de la matinada tenen un problema, em poden trucar. I, per últim, amb confiança: si hi ha alguna cosa que t’està angoixant, explica-m'ho. Amb això generes un vincle, però ho has de demostrar anant més enllà de les teves obligacions. Quan ells entrenen, tu pots fer dues coses: simplement estar allà o involucrar-te. Gràcies a això jo també soc feliç. Quan tu dones, també reps. 

Se li dona massa importància als resultats i no al procés?
Clar. L’important és que jo pugui, per exemple, jugar a pàdel. No quedaré campió mai, però si perds, passarà alguna cosa? La gent no valora l’esport com una eina de prevenció de malaltia, de gaudir. Sempre hem de guanyar. Si fas una final olímpica i la perds, entenc que estiguis fumut durant un temps, però no ens hem d’enfadar en altres nivells de l’esport. Eduquem els fills com si fossin els millors jugadors del món. Messi només hi haurà un cada cent anys, no perquè el teu fill faci dos regats serà el millor. Deixa que corri, que gaudeixi i, sobretot, pregunta-li si s’ho ha passat bé.

Pep Guardiola i Manel Estiarte | UManresa

Aplicar això a l’elit deu ser bastant més difícil.
No, és el mateix. Valora un vestuari de tercera divisió amb 10 jugadors. Són tots iguals? Hi ha un que creu que és el més bo, un individualista, un altre que es caga en un partit important, un altre que sempre té mal de panxa, un que és tímid… Això també és un equip d’elit. Quan ells acaben hi ha tots els mitjans, periodistes, tota aquesta pressió, però a dins és completament el mateix. El que has de fer és conèixer les fortaleses i debilitats de cadascun. Aquesta ha estat la clau de Manel Estiarte en els equips de Pep Guardiola. Ho ha guanyat tot i ha jugat des dels 15 anys fins als 40. I ha conegut moltíssimes persones. Sap com actuar perquè ho ha viscut tota la vida. Coneix les persones dins d’un vestuari i tots som diferents. 

S’oblida que els futbolistes, obviant els privilegis que tenen, són persones?
És això. Ells tenen els mitjans, la premsa, els autògrafs… Quan ells estan dins del vestuari són com nosaltres: gent que només surt a jugar un partit. Aquí es troba la seva essència, com són com a persones. Normalment els equips estan compostos per diferents figures. La gràcia està a configurar-les per ser un equip. Tindràs moltes més possibilitats de guanyar. Pots tenir el millor jugador del món que, sol, no guanyarà. 

Com es vincula el waterpolo amb el futbol, just on ha acabat Manel Estiarte?
Amb valors i amb aquesta coneixença del que és un vestuari. I la seva manera de pensar: és senzill, humil. Pot parlar amb el president del govern igual que amb la veïna del costat. Això li permet ajudar en molts àmbits i a Pep Guardiola en les seves decisions. Com ha tingut l’oportunitat de conèixer molts mitjans de comunicació, sap com transmetre als jugadors la manera d’interpel·lar amb ells i que parlin de l’equip i no només del que estan fent individualment. Hi ha un vessant de vestuari, de comunicació i una intangible: tu ets el millor entrenador del món, ets Pep Guardiola, i estàs sota una pressió gegant; necessites algú en qui confiar, amb qui desfogar-te. És la clau de la seva química. Si ha de protestar o enfadar-se, en Pep ho pot fer amb en Manel. 

"Si ha de protestar o enfadar-se, en Pep Guardiola ho pot fer amb en Manel Estiarte"

És molt important la idea de transmetre? Escoltar una xerrada de Guardiola impacta.
Són els valors. Et dirà que no té ni idea, de lideratge. La humilitat, la senzillesa, la seva manera de viure i de ser... Això és el que transmet. Està tan convençut dels seus valors, que atrau. A més és valent, no es deixa intimidar, diu les coses tal com les sent. I parla clar. Si li demanes que parli de la guerra, et respondrà; i et dirà que és injust, que els polítics no valen… Explica les coses d’una manera entenedora. Si no les entens no és perquè siguis més llest o més ximple, sinó perquè no s’han explicat bé. Les paraules ampul·loses, els tecnicismes, no serveixen de res. I aleshores els jugadors et faran cas.

Com es coneixen en Manel i en Pep?
A les Olimpíades del 92. En Manel està participant en la seva quarta edició i sempre estan els esportistes junts. Es coneixien, es cauen bé i els dos últims equips que van jugar van ser els de futbol i el de waterpolo. A partir d’aquí s’estableix una relació d’amistat molt més profunda. Es trucaven cada setmana per saber com estaven, encara que fossin cinc minuts. En Pep va acabar d’entrenador a tercera i en Manel l’anava a veure. Què va pensar, doncs? El meu segon entrenador ha de ser una figura clau, una persona a qui li pugui explicar tot el que li passa, que estigués sempre al costat, que fos un líder i una persona honesta. 

"Mentre en Pep sigui entrenador, en Manel estarà al seu costat"

I a partir d’aquí, no s’han separat.
Tot Barça, tot Bayern de Munic i tot Manchester City. Jo penso que mentre en Pep sigui entrenador, en Manel estarà al seu costat i, quan es cansi de ser-ne, en Manel marxarà. 

Un exemple d’entrenador que considereu que està fent les coses malament?
Mourinho, per dir l’antítesi. És un jo constant: agafo el protagonisme, poso al dit a l’ull al camp del Barça, defenso l’injustificable si perdo... És un líder? Sí, porta equips de primera divisió i no dic que sigui mal entrenador, però no té els valors que hauria de tenir. Com aquest exemple hi hauria molts.